L’Óssa Menor és una de les constel·lacions més conegudes de l’hemisferi nord. Consta de set estrelles amb forma de carro; quatre formarien el que és la part profunda del carro i les altres tres serien el mànec del carro. L’element més conegut de l’Óssa Menor és l’estrella Polar, que està situada en la prolongació de l’eix de la Terra, assenyalant el pol nord geogràfic, per la qual cosa els navegants l’han fet servir com a punt de referència en les seves travessies. L’estrella més brillant és α Ursae Minoris. L’Óssa Menor en llatí és Ursa Minor (Μικρά Ἂρκτος).
Hi ha diferents versions sobre el mite de l’Óssa Menor, el cosmògraf alemany Petrus Apianus (1495-1522) creia que es tractava de les Hespèrides (Ἑσπερίδες), unes nimfes filles del tità Atlas (considerat el primer astrònom), anomenades: Egle, Eritia, Aretusa, Hèstia, Hespera, Hesperaretusa i Hespèria. Elles van conrear en la muntanya Atlas les tres pomes d’or que més tard la deessa Gea regalaria a la dea Hera pel seu matrimoni amb Zeus, el déu suprem. Un altre mite diu que seria Fènice, transformada en óssa per Àrtemis després d’haver estat seduïda per Zeus. Aquest relat és molt similar al de Calisto, que va ser catasteritzada en l’Óssa Major i per això alguns autors creuen que originalment va haver un relat amb dos Catasterismes d’un mateix personatge (Zeus hauria convertit Calisto en l’Óssa Major i posteriorment Àrtemis l’hauria convertit en l’Óssa Menor). En una altra versió, es diu que es tractava de Cinosura, dida de Zeus i nimfa del Mont Ida. Cinosura hauria alletat Zeus, mentre s’amagava del seu pare Cronos i Zeus agraït l’hauria ascendit al cel quan aquesta va morir.
Quadre “El jardí de les Hespèrides” d’Albert Herter
Retroenllaç: Calisto segons Cavalli | Òpera amb referents
Salve!!
La veritat és que no savia pas que el nom de l’estrella Óssa Menor també tingués un mite. És facinant!!
El tema de les estrelles i les constel·lacions és un tema del qual és molt interesant de parlar.
Salvete!!!
Molt interessant trobar-te en mites romans l’ossa menor. Em sembla molt interessant que els Romans es fixessin tant en el cel i els astres i d’allà també en fessin mites que ajudessin a creure coses a la gent i a conservar aquests mites de segles a segles.
Crec que els mites són dels grecs no dels romans
Bonum diem!
Molt interessant l’article, són preguntes que mai m’havia fet!
M’ha agradat veure que pots trobar-te en mites romans l’ossa menor!
El tema de les estrelles m’interesa molt i veig molt curiosa tota la informació, molt bon apunt 🙂
Salve!!
No era concient que cada constel·lació tingués el seu propi mite, com no l’Ossa Menor també en té un, al igual que la seva superior, l’Ossa Major.
Personalment aquest tema sempre m’ha despertat certa curiositat, quan era petita anava de campaments on cada nit ens estiravem a observar-les. M’enrecordo que cada nit descobria una figura nova que l’associava amb algún objecte, algunes vegades en objectes reals i d’altres simplement els inventava.
Bon apunt!
Salvete!!
Coneixia que l’ossa Menor tenia a veure amb el món clàssic, però no exactament el seu mite, el coneixia perquè a la primària varem estudiar les constel•lacions i ens ho van explicar per sobre, a més a més es una de les coses que se m’han quedat gravades, apart de ser un tema molt interessant. Desconeixia aquest mite complertament , les tres versions aquí esmentades tenen en comú Zeus.
Per ampliar una mica més d’informació, he volgut deixar el nom de les estrelles principals :
Ursae Minoris , Ursae Minoris, Ursae Minoris, Ursae Minoris, Ursae Minoris, Ursae Minoris,
Ursae Minoris, Ursae Minoris , Ursae Minoris ,Ursae Minoris , Ursae Minoris, i per últim Calvera.
Retroenllaç: Narracions de mites clàssics: Per què?… | El fil del mite grec
Salve!
L’he trobat molt interessant! M’ha agradat.
Era conscient que l’Óssa menor tenia que veure amb la mitología, pero no coneixia el seu mite.
χαίρετε…
Molaria que aquests blocs fessin constar les fonts.
És molt difícil a internet que constin les fonts clàssiques, que de fet el corpus literari antic és un batiburrillu però… Vaja, precísament per això seria bonic saber d’on vénen les coses. Especialment pel que fa als mites… molts cops es barregen versions i versions… I no en tenim ni idea, ens pensem que hi ha una versió única i verdadera de cada mite, que ens ha arribat a través d’una única font clara i concisa, i si no fem constar les fonts per ampliar la recerca mai no sabrem quina és la dimensió de la matèria, que en el cas dels mites acostumen a ser referències curtíssimes en obres antiguíssimes, que els llibres encara ni existien. I sovint aparèixen els mateixos mites en diferents fonts i en resulten versions contradictòries… I al final això és lo guapu, no? A tot això… L’article en si m’agrada precísament perquè fa constar les diferents versions i això mola mil. 🙂