Lucina feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Lucina és l’asteroide núm. 146. Va ser descobert el 8 de juny del 1875 a Marsella per l’Alphonse Borrelly . És un asteroide gran i fosc del cinturó principal compost de carboni.

Mite de Lucina:

Lucina era la deessa romana que presidia el naixement dels nens i s’encarregava d’auxiliar a les dones durant el part. Rebien també aquest sobrenom les deesses Diana i Juno, ja que eren deesses de la llum i dels naixements. El nom va ser pres en el sentit de “la que porta els nens a la llum” (en llatí lux,-cis “llum”). Se la representava com una matrona amb una copa a la mà dreta i una llança a l’esquerra, o bé, asseguda amb un nen acabat de néixer a la falda i una flor a la mà dreta. En el naixament d’Hèrcules Lucina va renyar la matrona que va assistir Alcmena ja que Juno els hi havia prohibit.

El naixemeny d’Hèracles (Lucina és la que està al fons a la dreta), il·lustració de les Metamorfosis d’Ovidi

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Clitemnestra

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Clitemnestra és l’asteroide núm. 179 de la sèrie, descobert per James Craig Watson el 11 novembre 1877 des de l’Observatori Detroit, a Ann Arbor (Estats Units).

El mite de Clitemnestra:

Clitemnestra fou l’esposa d’Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes. Era filla del rei  Tíndar d’Esparta i la reina Leda. Va néixer dels ous postos per la seva mare després de la violació de Zeus i la posterior relació amorosa amb Tíndar. Els prínceps de Micenes, Agamèmnon i Menelau, foren acollits al seu palau d’Esparta, convidats pel seu pare. Al cap d’un temps, Clitemnestra fou concedida a Agamèmnon com a esposa.

La llegenda diu que abans d’anar-se’n a lluitar contra Troia un oracle va predir que els vents no serien favorables i Ifigenia fou l’ofrena que Agamèmnon donà als déus, però a l’últim moment Àrtemis s’apiadà d’ella i la va substituir per una cèrvola. Mentre Agamèmnon era a la guerra de Troia, en el palau reial Clitemnestra plorava la mort de la seva filla al costat del seu amant Egist. En tornar de la guerra a Micenes, Agamèmnon fou assassinat per la seva dona i el seu amant Egist, mort que seria venjada més tard pel seu fill Orestes.

Quadre “Clitemnestra i Egist” de Pierre-Narcisse Guérin al Museu del Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Leucotea

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Leucotea és l’asteroide núm. 35. Va ser descobert des de Dusseldorf el 19 d’abril de 1855 per Karl Theodor Robert Luther.

Asteroide Leocotea

Mite de Leucotea:

Leucotea, també coneguda com la deessa blanca, va ser una nimfa transformada. Ino, la germana de Sèmele i esposa del rei Atamant, es va convertir en deessa després que Hera la tornés boja com a càstig per tenir cura del nounat Dionís. Ino va saltar al mar amb el seu fill Melicertes en els seus braços. Per pena els déus olímpics van fer a ambdós déus del mar, transformant Melicertes en Palemó, patró dels Jocs Ístmics, i Ino en Leucotea. En l’Odissea, Homer relata que Leucotea va salvar la vida d’Odisseu després que Calipso el deixés tornar a casa i li oferís una feble balsa. Posidó, en veure l’embarcació, la va fer miques amb el palmell de la mà, submergint l’heroi fins al fons del mar pel pes de les riques robes que portava. Però la seva gran fortalesa física li va permetre sortir a la superfície abans de morir ofegat. Allà l’esperava Leucotea, convertida en gavina,  per despistar Posidó. Va lliurar a Odiseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d’ofegar-se si es tornava a submergir. Odisseu el va agafar i, en lloc d’aferrar-se a les restes de l’embarcació, es va allunyar nedant, el que va fer que Posidó no el pogués localitzar.

Leocotea, de Jean-Jules Allasseur

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Clio

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Clio és l’asteroide núm. 84 de la sèrie, descobert des de Dusseldorf el 25 d’agost de 1865 per Karl Theodor Robert Luther.

Imatge de l’asteroide Clio

El mite de Clio:

En la mitologia grega, Clio és la musa de la història i de la poesia heroica. Com totes les muses, és filla de Zeus i Mnemòsine. Clio va tenir un fill amb Píer, rei de Macedònia, anomenat Jacint. Algunes fonts afirmen que també va ser mare d’Himeneu. Se  sol representar com una noia coronada amb llorers, portant una trompeta a la mà dreta i un llibre de Tucídides a l’esquerra. A vegades se l’acompanya d’un globus terraqüi i algun símbol del temps, per mostrar que la història abarca tots els llocs i moments.  De vegades les seves estàtues porten una guitarra en una mà i un plectre en l’altra, doncs també se la considerava la inventora de la guitarra. En altres representacions molt més clàssiques es representa Clio duent en la seva mà esquerra un rotllo de papir, als seus peus, una capsa o caixa per guardar rotlles.

Estàtua de Clio a Alemanya

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Eurínome feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Eurínome és l’asteroide núm. 79. Va ser descobert el 14 de setembre del 1863 des d’Ann Arbor (Michigan,EUA) per en James Craig Watson, i va ser el seu primer asteroide descobert. És un asteroide força gran i brillant del cinturó principal, i compost per silicats.

L’asteroide Eurínome

Mite d’Eurínome:

Eurínome era una oceànida, filla d’Oceà i Tetis i mare amb Zeus de les tres Càrites. Al principi Eurínome, la Deessa de Totes les Coses, va sorgir nua del Caos, però no va trobar res sòlid en què recolzar els peus i, en conseqüència, va separar el mar del firmament. Dansà i s’apoderà del vent nord, el va fregar entre les seves mans i va sorgir la gran serp Ofió. Eurínome va ballar per escalfar-se, cada vegada més agitadament, fins que Ofió es va enroscar al voltant dels membres divins i es va ajuntar amb la deessa. Així va ser com Eurínome va quedar embarassada.

Després va assumir la forma d’un colom i al seu temps va posar l’Ou Universal. A petició seva, Ofió es va enroscar set vegades al voltant d’aquest ou, fins que es covà i dividir en dos. D’ell van sortir totes les coses que existeixen, els seus fills: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, i les herbes i criatures vivents.

Eurínome i Ofió  van establir la seva residència a la Muntanya de l’ Olimp on ell va irritar la deessa pretenent ser l’autor de l’Univers. Immediatament ella el va desterrar a les fosques cavernes situades sota la terra (del que es va formar el Tàrtar o infern). Altres fonts diuen que Eurínome no va desterrar la serp sinó que ho van fer Rea i Cronos. A continuació, la deessa va crear les set potències planetàries i va posar una Titànida i un Tità en cadascuna. Però el primer home va ser Pelasg, progenitor dels pelasgos; va sorgir del sòl d’Arcàdia, seguit d’alguns altres, als quals va ensenyar a construir cases, alimentar-se de glans i cosir túniques de pell de porc.

Eurínome i la serp Ofió,  il·lustració de Robert Graves

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Circe feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Circe és l’asteroide núm. 34 de la sèrie, descobert per en Jean Chacornac a París el 6 d’abril del 1855.

L’asteroide Circe

El mite de Circe:

En la mitologia grega, Circe era una deessa i bruixa que va viure a l’illa d’Eea. Els seus pares van ser Hèlios, i la oceànida Perseis. Com a germans va tenir Eetes, el rei de la Còlquida, i Pasífae. Transformava els seus enemics o els que l’ofenien en animals mitjançant l’ús de pocions màgiques i era famosa pels seus coneixements de bruixeria, herborística i medicina. En l’Odissea, la seva casa és descrita com una mansió de pedra que s’alçava enmig d’una clariana en un dens bosc. Al voltant de la casa, hi  rondaven lleons i llops, que en realitat no eren més que les víctimes de la seva màgia. Quan Odisseu va arribar a l’illa d’Eea va manar desembarcar a la meitat de la tripulació, quedant-se ell en la seva nau. Circe va convidar els mariners a un banquet, enverinant el menjar amb una de les seves pocions i transformant-los en porcs amb una vara després que s’haguessin atipat. Només un d’ells sospitant una traïció des del principi, va aconseguir escapar i va avisar Odisseu i els altres. Odisseu va partir al rescat dels seus homes però pel camí va ser interceptat per Hermes, que li va dir que es fes amb algunes herbes de Moly  per protegir-se de l’encanteri. Quan Circe no va poder convertir-lo en animal, Odisseu la va obligar a tornar els seus homes en la forma humana. Circe acabaria enamorant-se d’Odisseu i el va ajudar en el seu viatge de retorn a casa després que ell i la seva tripulació passessin un any amb ella a la seva illa. Circe li va suggerir dues rutes alternatives per tornar a Ítaca després de vorejar l’illa de les sirenes o passar entre la perillosa Escil·la i el remolí de Caribdis. Circe va tenir tres fills d’Odisseu: Agre, Llatí i Telègon.

Quadre “Circe” de John William Waterhouse

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari