Flora és l’asteroide num. 8. És un asteroide gran i brillant del cinturó d’asteroides. Està probablement compost d’una barreja de roca silícia i metall, és de níquel-ferro. És el major membre de la família Flora d’asteroides (a la qual dóna nom) i un vestigi d’un cos major que es va fragmentar després d’una violenta col·lisió. Va ser descobert des de Londres per John Russell Hind el 18 d’octubre de 1847.
Imatge de l’asteroide Flora
El mite de Flora:
Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d’aquí passà a presidir tot allò que floria. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté rams de flors a les mans. La llegenda diu que va ser introduïda a Roma juntament amb altres divinitats sabines per Tit Taci. Era honorada arreu d’Itàlia, tant per pobles llatins com no llatins; els sabins fins i tot li varen consagrar un mes, el corresponent a l’abril romà.
A Roma tenia un sacerdot particular, un dels dotze flamines menors que es consideraven instituïts per Numa. En el seu honor se celebraven les Floralia, jocs en què hi participaven les cortesanes. Ovidi la fa protagonista d’una llegenda: un dia de primavera Zèfir (déu dels vents) la va veure passejant pels camps, se n’enamorà i la va raptar, tot i que després va celebrar convenientment el matrimoni. En recompensa, i per l’amor que sentia, li va concedir el do de regnar sobre les flors (tant les de jardins com les dels camps de cultiu). Ella va donar als homes la mel i llavors de flors. Un altre aspecte llegendari també relatat per Ovidi: Juno, que estava molesta pel naixement de Minerva directament del cap de Júpiter, va voler concebre un fill sense haver de copular amb un ent masculí. Va demanar ajuda a Flora qui li va donar una flor, el simple contacte de la qual era capaç de fecundar una dona. Així Juno va poder donar a llum el déu que dóna nom al primer mes de la primavera.
Quadre “Flora i Zèfir“ de William-Adolphe_Bouguereau a Mulhouse
Estàtua de la deessa Fortuna a Romania
APOD