L’asteroide Psique

Psique és l’asteroide num. 16 de la sèrie. Va ser descobert des de Nàpols el 17 de març de 1852 per Annibale de Gasparis.

L’asteroide Psique

Mite de Psique:

Psique representa la personificació de l’ànima. Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tingueren tres filles. Psique era la menor i més bella de tres germanes, filles d’un rei d’Anatòlia. Afrodita estava gelosa de la bellesa de la mortal, doncs els homes estaven abandonant els seus altars per a adorar en lloc seu una simple dona, i així va ordenar al seu fill Eros que la fes enamorar-se de l’home més lleig del món, llançant-li una fletxa d’or oxidat. Però el mateix Eros es va enamorar de Psique, va llançar la fletxa al mar, la va raptar i la hi va portar volant fins al seu palau.

Per a evitar la ira de la seva mare, una vegada va tenir Psique en el seu palau, Eros es presentava sempre de nit, en la foscor, i va prohibir a Psique qualsevol indagació sobre la seva identitat. Cada nit, en la foscor, s’estimaven. Una nit, Psique va explicar al seu estimat que trobava a faltar les seves germanes i volia veure-les. Eris va acceptar, però també li va advertir que les seves germanes voldrien acabar amb la seva sort. Al matí següent, Psique va estar amb les seves germanes, que li van preguntar, envejoses, qui era el seu meravellós marit. Psique, incapaç d’explicar com era el seu marit, ja que no l’ havia vist mai, titubejà i els va explicar que era un jove que sempre estava de cacera, però va acabar confessant la veritat: que realment no sabia qui era.

Així, les germanes de Psique la van convèncer perquè a la meitat de la nit encengués un llum i observés el seu estimat, assegurant-li que només un monstre voldria ocultar la seva veritable aparença. Psique els va fer cas i va encendre un llum per a veure el seu marit. Una gota d’oli bullint va caure sobre la cara d’Eros dormit, que es va despertar i va abandonar, decebut, la seva amant.

Quan Psique es va adonar del que havia fet, va pregar a Afrodita que li retornés l’amor d’Eros; però la deessa, rencorosa, li va ordenar realitzar quatre tasques, gairebé impossibles per a un mortal, abans de recuperar el seu amant diví. Com quart treball, Afrodita va exigir a Psique que anés a buscar un cofre d’Hades. Quan va aconseguir arribar allí, Persèfone, deessa de la ultratomba, li va dir que el que hi havia en el cofre era només per a Afrodita. Psique, temptada pel poder que podria donar-li el que hi havia en aquell cofre, va oblidar que la curiositat ja havia arruïnat una vegada la seva vida, i el  va obrir, però en comptes de trobar poder, va trobar un somni etern. Psique va caure en l’herba, adormida per a tota l’eternitat. Eros, finalment s’ apiadà de la seva estimada i la va rescatar. Temps després, Afrodita i Psique van fer les paus, i van romandre juntament amb Eros a l’Olimp.

Psique i Cupido, de François Gérard

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Prosèrpina feta asteroide!

Prosèrpina és l’asteroide número 26 . Va ser descobert des de Düsseldorf el 5 de maig de 1853 per l’astrònom Karl Theodor Robert Luther.

L’asteroide Prosèrpina

Mite de Prosèrpina:

En la mitologia romana, Proserpina era una deessa, filla de Júpiter i de Ceres, que es va haver de casar amb Plutó i es va convertir en deessa dels inferns. Quan Prosèrpina era jove s’anomenava Core que significa «donzella». Plutó, déu del món subterrani, estava enamorat d’ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Plutó la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Ceres es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Júpiter , que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l’esposa de Plutó i s’anomenava Prosèrpina. Això va fer enrabiar  Ceres i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert.

Al final, Júpiter va ordenar a Plutó que retornés a Prosèrpina a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Prosèrpina havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d’una magrana i tot aquell que provava l’aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que  només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l’any al món dels vius i l’altra meitat de l’any al món dels morts. Prosèrpina tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí). Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat de Plutó, dalt d’un carro tirat per quatre cavalls negres.

Persèfone, de Dante Gabriel Rossetti

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Terpsícora

Terpsícora és l’asteroide número 81 de la sèrie. El va descobrir des de Marsella Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, el 30 de setembre de 1864.

Imatge de l’asteroide Terpsícora

El mite de Terpsícora:

En la mitologia grega, Terpsícora és la musa de la dansa, de la poesia lleugera pròpia per acompanyar en el ball als cors de dansaires, i també se la considera com la musa del cant coral. És representada com una jove esvelta, amb un aire jovial i actitud lleugera. Garlandes de flors formen la seva corona i entre les seves mans fa sonar una lira. És filla de Zeus i de Mnemòsine, com totes les muses. En algunes llegendes, Terpsícora i Forcis apareixen com els progenitors de les sirenes, divinitats marines dotades d’una meravellosa veu que van gosar competir amb les muses, qui les van derrotar i els hi van arrencar les plomes. Avergonyides, les sirenes es van retirar a les costes de Sicília on, amb el seu cant, exercien tan poderosa atracció sobre els marins que aquests no podien evitar que els seus navilis s’estavellessin contra les roques.

Estàtua de Terpsícora al Museu del Prado

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Io feta asteroide!

Io és l’asteroide núm. 85 de la sèrie. Va ser descobert a Clinton (Michigan, EUA) el 19 de setembre del 1865 per Christian Heinrich Friedrich Peters. Aquest asteroide gran i fosc, té un diàmetre és de 178 quilòmetres.

Imatge de l’asteroide Io

El mite de Io:

Io s’havia lliurat a Zeus, però van ser sorpresos per Hera, que vigilava al seu marit morta de la gelosia que tenia. El déu, per salvar la jove, la va convertir en una vedella blanca. Hera va exigir al seu espòs que la hi lliurés i va ordenar al gegant de cent ulls Argos que la vigilés.

Però Zeus va encarregar a Hermes que rescatés a la seva estimada. Hermes va dormir al guardià amb la seva flauta, matant-ho amb una pedra afilada quan va tancar tots els seus ulls. En recompensa pels seus serveis Hera va posar els ulls del seu servidor en la cua del paó, el seu ocell favorit, i va clamar venjança. Va lligar a les banyes de la vedella un tàvec que la picava sense parar i que la va obligar a fugir corrent pel món sense rumb fix. Així turmentada va travessar el mar Jònic, i va arribar a Egipte, on va trobar descans i va ser retornada a la condició de dona. De Zeus i Io va néixer Èpaf, a la vora del Nil. Llavors Hera va ordenar que li portessin el nounat. Io va trobar per fi el seu fill a Síria. Ja amb el seu fill en braços, va tornar a Egipte, on es va casar amb Telègon, que governava llavors aquesta regió. Per això Èpaf va arribar a heretar la corona del país del Nil, sent, segons el mite, el fundador de la ciutat de Memfis i l’ancestre comú dels libis, els etíops, i de gran part dels regnes grecs.

Quadre “Júpiter i Io” d’Antonio Coreggio al Museu d’Història de l’art de Viena

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Polímnia

Polímnia és l’asteroide núm. 33. Va ser descobert a París el 28 d’octubredel 1854 per en Jean Chacornac.

Asteroide de Polímnia

Mite de Polímnia:

En la mitologia grega, Polímnia és la musa de la poesia-lírica-sacra, és a dir, la dels cants sagrats. També se la considera com la musa de la retòrica, la geometria i de la mímica.Se la sol representar tota vestida de blanc, recolzada  sobre un pedestal o una roca, en actitud de meditació  amb un dit posat en la boca. Altres vegades, se la representa portant unes cadenes com símbol del poder que exerceix l’eloqüència. En altres representacions, apareix coberta per un vel, mostrant el seu caràcter sagrat. Aquesta musa va ser la que  va ensenyar l’agricultura als homes.

Polímnia, de Giuseppe Fagnani

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Pomona feta asteroide!

Pomona és l’asteroide núm. 32. Va ser descobert a París el 26 d’octubre del 1854 per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt.

L’asteroide Pomona

Mite de Pomona:

Pomona era, en la mitologia romana, la deessa de la fruita, i  dels arbres fruiters, els jardins i els horts. Era una deessa únicament romana, i s’associa amb la floració dels arbres i a més de les fruites, també ho era de l’olivera. Els seus atributs eren el ganivet de podar o la falç. Detestava la naturalesa salvatge i preferia els jardins cuidats. Segons Ovidi, Pomona hauria estat assetjada per diverses divinitats de la selva, entra elles els Sàtirs, però només el déu Vertumno l’hauria estimat de debò, l’hauria cortejat llargament i al final s’hauria unit a ella. Al principi, va rebutjar rebre Vertumno, divinitat de les estacions i dels arbres fruiters, perdudament enamorat d’ella, però acabà per cedir a les seves pretensions. Aquest es va disfressar com una vella dona, va anar a felicitar-la per les fruites dels seus arbres i la va abraçar de bon cor. Llavors li va explicar la història d’amor d’Anaxàrete. Per fi, veient a Pomona fascinada per la història, Vertumno li va mostrar el seu veritable rostre, resplendent de joventut i salut. Pomona no va poder resistir i va acceptar el seu amor.

Vertumno i Pomona, de Jean Ranc

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari