L’Ocell segons Eratòstenes

“Οὗτος ὁ μέγας καλεῖται, ὃν Κύκνῳ εἰκάζουσιν…καὶ διὰ τὸ μὴ μεταμορφωθῆναι αὐτόν, ἀλλ’ οὕτως ἀναπτῆναι εἰς τὸν οὐρανόν, καὶ τὸν τύπον τοῦ κύκνου ἔθηκεν ἐν τοῖς ἄστροις· ἔστι δὲ ἱπτάμενος οἷος τότε ἦν.῎Εχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ μὲν τῆς κεφαλῆς λαμπρὸν α, ἐπὶ τοῦ τραχήλου λαμπρὸν α, ἐπὶ τῆς δεξιᾶς πτέρυγος ε, <ἐπὶ τῆς ἀριστερᾶς ε>, ἐπὶ τοῦ σώματος α, ἐπὶ τοῦ ὀρθοπυγίου α, ὅς ἐστι μέγιστος· <τοὺς πάνται ιδ>.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“ Aquest s’anomena l’Ocell gran, i el representen com un cigne…I pel fet que Zeus no es transformà, sinó que s’envolà així cel enllà, va posar la imatge del cigne a les estrelles. I es mostra en ple vol, tal com estava aleshores. Té una estrella brillant al cap; una de brillant al col; cinc a l’ala dreta <i cinc a l’esquerra;> una al cos; una a la cua, que és la més grossa. <En total catorze.>”