El Gos segons Eratòstenes

“…οὐκ ἔχων οὖν ὅ τι ποιῆσαι ὁ Ζεὺς τὴν μὲν ἀπελίθωσε, τὸν δὲ εἰς τὰ ἄστρα ἀνήγαγεν ἄξιον κρίνας…Ἔχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ μὲν τῆς κεφαλῆς [ἢ γλώττης] α <ὃς Ἲσις καλεῖται>, ὃν καὶ Σείριον καλοῦσι· μέγας δ’ ἐστὶ καὶ λαμπρός· τοὺς δὲ τοιούτους ἀστέρας οἱ ἀστρολόγοι Σειρίους καλοῦσι διὰ τὴν τῆς φλογὸς κίνησιν· <ἐπὶ δὲ τῆς γλώττης α λαμπρόν, ὃς Κύων καλεῖται, ἐπὶ τοῦ τραχήλου β>, ἐφ’ ἑκατέρου ὤμου α ἀμαυρόν, <ἐπὶ> στήθους β, ἐπ’ ἐμπροσθίου ποδὸς γ, <ἐπὶ τῆς ῥάχεως γ, ἐπὶ> κοιλίας β, ἐπὶ τοῦ ἀριστεροῦ ἰσχίου α, <ἐπ’> ἄκρῳ ποδὶ α, ἐπὶ δεξιοῦ ποδὸς α, <ἐπὶ> κέρκου α, τοὺς πάντας κ.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…I Zeus, com que no sabia que fer, petrificà la guineu i dugué el gos a les estrelles, perquè l’en considerà digne…Té una estrella al cap, o a la llengua, que anomena Sírius: és grossa i brillant. Les estrelles d’aquesta mena, els astròlegs les anomenen <<síries>> pel bellugueig de la seva flama; té una estrella esmorteïda a cada espatlla; dues al pit; tres a la pota del davant; dues al ventre; una al maluc esquerre; una a la punta de la pota; una a la pota dreta, i quatre a la cua. En total disset.”