El Cavall segons Eratòstenes

“Τούτου μόνον τὰ ἔμπροσθεν φαίνεται ἕως ὀμφαλοῦ…διὰ γοῦν τὴν εὐσέβειαν αὐτῆς τε καὶ τοῦ πατρὸς ὑπ’ Ἀρτέμιδος εἰς τὰ ἄστρα τεθῆναι, ὅθεν τῷ Κενταύρῳ οὐχ ὁρατή ἐστιν…Ἔχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ τοῦ ῥύγχους β ἀμαυρούς, ἐπὶ τῆς κεφαλῆς α, ἐπὶ τῆς σιαγόνος α, ἐφ’ ἑκατέρῳ ὠτίῳ ἀμαυρὸν α, ἐπὶ τῷ τραχήλῳ δ, ὧν τὸν πρὸς τῇ κεφαλῇ λαμπρότερον, ἐπὶ τοῦ ὤμου α, <ἐπὶ> στήθους α, ἐπὶ ῥάχεως α, ἐπ’ ὀμφαλοῦ ἔσχατον α λαμπρόν, ἐπ’ ἐμπροσθίων γονάτων β, ἐφ’ ἑκατέρας ὁπλῆς α· <τοὺς πάντας ιη>.”

“Del Cavall se’n veu tan sols la part de davant fins al melic… A causa, doncs, de la pietat d’ella i del pare, va ser posada a les estrelles per Àrtemis, allà on no és visible al Centaure, el seu pare…Té dues estrelles esmorteïdes al musell; una al cap; una al queix; una d’esmorteïda a cada orella; quatre al bescoll, de les quals la que toca al cap és la més brillant; una a l’espatlla; una al pit; una a l’espinada; una de brillant més avall del melic; dues als genolls de davant; una a cada peüngla. <En total divuit.>”