La Plèiade segons Eratòstenes

“Ἐπὶ τῆς ἀποτομῆς τοῦ Ταύρου τῆς καλουμένης ῥάχεως <ἡ> Πλειάς ἐστιν· συνηγμένης δ’ αὐτῆς εἰς ἀστέρας ἑπτά, λέγουσιν εἶναι τῶν Ἂτλαντος θυγατέρων, διὸ καὶ ἑπτάστερος καλεῖται· οὐχ ὁρῶνται δὲ αἱ ἑπτά, ἀλλ’ αἱ ἕξ· τὸ δὲ αἴτιον οὕτω πως λέγεται. τὰς μὲν γὰρ <ἕξ> φασι Θεοῖς μιγῆναι, τὴν δὲ μίαν θνητῷ· τρεῖς μὲν οὖν μιγῆναι Διί, Ἠλέκτραν ἐξ ἧς Δάρδανος, Μαῖαν ἐξ ἧς Ἑρμῆς, Ταϋγέτην ἐξ ἧς Λακεδαίμων· Ποσειδῶνι δὲ δύο μιγῆναι, Ἀλκυόνην ἐξ ἧς Ὑριεύς, Κελαινὼ ἐξ ἧς Λύκος· Στερόπη δὲ λέγεται Ἂρει μιγῆναι, ἐξ ἧς Οἰνόμαος ἐγένετο· Μερόπη δὲ Σισύφῳ θνητῷ, διὸ παναφανής ἐστιν. μεγίστην δ’ ἔχουσι δόξαν ἐν τοῖς ἀνθρώποις ἐπισημαίνουσαι καθ’ ὥραν. θέσιν δὲ ἔχουσιν εὖ μάλα κείμεναι κατὰ τὸν Ἵππαρχον τριγωνοειδοῦς σχήματος.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“Sobre l’anomenat tall de l’espinada del Toro hi ha la Plèiade. Aquesta constel·lació aplega set estrelles, i diuen que són les filles d’Atlas. Per això també s’anomena Heptàstera. Però no se’n veuen set, sinó sis. I el motiu que es dóna és aquest: conten que sis de les filles s’uniren amb déus, i una amb una mortal. Tres es van ajuntar amb Zeus: Electra, de la qual nasqué Dàrdan; Maia, que infantà Hermes; i Taígete, mare de Lacedèmon. Dues s’uniren amb Posidó: Alcínoe, mare d’Hirieu, i Celeno, que infantà Licos. D’Estèrope es diu que s’ajuntà amb Ares i tingué per fill Enòmau. Però Mèrope s’uní amb Sísif, i per això és del tot invisible. Gaudeixen de gran honor entre els homes, perquè es manifesten amb un senyal segons l’època de l’any. Tenen una bona col·locació, perquè estan disposades, segons Hiparc, en una figura triangular.”