La constel·lació de l’Óssa Major segons Eratòstenes

“…ὁ Ζεὺς διὰ τὴν συγγένειαν αὐτὴν ἐξείλετο καὶ ἐν τοῖς ἄστροις αὐτὴν ἔθηκεν· Ἂρκτον δὲ αὐτὴν ὠνόμασε διὰ τὸ συμβεβηκὸς αὐτῇ σύμπτωμα. ῎Εχει δὲ ἀστέρας ἐπὶ τῆς κεφαλῆς ζ ἀμαυρούς, ἐφ’ ἑκατέρων ὠτίων β, <ἐπ’> ὠμοπλατῶν λαμπρὸν α, ἐπὶ τοῦ στήθους <α, ἐπὶ τοῦ ἔμπροσθεν ποδὸς> β, ἐπὶ τῆς ῥάχεως λαμπρὸν α, <ἐπὶ τῆς κοιλίας λαμπρὸν α>, ἐπὶ σκέλεσιν ὀπισθίοις β, ἐπ’ ἄκρῳ τῷ ποδὶ β, ἐπὶ τῆς κέρκου γ· τοὺς πάντας κδ.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…Zeus els va arrabassar, per raó del seu parentiu, i la posà entre les estrelles. I la va anomenar l’Óssa per aquest incident que patí. Té set estrelles al cap, esmorteïdes; dues a cada orella; una de brillant a l’omòplat; una al pit; dues a les potes del davant; una de brillant a l’espinada; <una de brillant al ventre;> dues a les potes del darrere; dues a la punta de lla pota, i tres a la cua. En total vint-i-quatre. “