Aquest text correspon al llibre de Catasterismes, d’Eratòstenes.
“Οὗτος διὰ τὸ μέγεθος εἰς δύο δωδεκατημόρια διαιρεῖται· καὶ τὸ μὲν ἐπέχουσιν αἱ χηλαί, θάτερον δὲ τὸ σῶμα καὶ τὸ κέντρον. ὃν Ζεὺς ἐν τοῖς λαμπροῖς ἔθηκε τῶν ἄστρων, ἵν’ εἰδῶσιν οἱ ἐπιγινόμενοι ἄνθρωποι τὴν ἰσχύν τε αὐτοῦ καὶ τὴν δύναμιν. ῎Εχει δὲ ἀστέρας ἐφ’ ἑκατέρας χηλῆς β, ὧν εἰσιν οἱ μὲν πρῶτοι μεγάλοι, οἱ δὲ δεύτεροι ἀμαυροί, ἐπὶ δὲ τοῦ μετώπου <λαμπροὺς γ, ὧν ὁ μέσος λαμπρότατος, ἐπὶ τῆς ῥάχεως> λαμπροὺς γ, ἐπὶ τῆς κοιλίας β, ἐπὶ τῆς κέρκου ε, ἐπὶ τοῦ κέντρου β· προηγεῖται μὲν ἐν αὐτοῖς πάντων φαιδρότερος ὢν ὁ ἐπὶ τῆς βορείας χηλῆς λαμπρὸς ἀστήρ· <τοὺς πάντας ιθ>.” |
Text traduït per Jordi Pàmies i Massana: “Aquest, a causa de la seva grandària, es reparteix entre dos signes del zodíac. Les pinces n’ocupen un, i el cos i l’agulló l’altre… Zeus el va posar entre les estrelles brillants perquè els homes venidors veiessin la seva força i el seu poder. Té dues estrelles a cada una de les pinces- de les quals són grosses les de davant, i esmorteïdes les de darrere; al front en té tres, de les quals la del mig és brillant; a l’espinada en té tres de brillants; dues al ventre; cinc a la cua; dues a l’agulló. Domina entre aquestes la que és més esclatant de totes, l’estrella brillant que es troba a la pinça del cantó nord. En total dinou.” |
Representació de la constel·lació d’Escorpió
El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre la constel·lació de l’Escorpió i de la seva disposició en el cel.