Els planetes segons Eratòstenes

“Περὶ τῶν πέντε ἀστέρων τῶν καλουμένων πλανητῶν διὰ τὸ κίνησιν ἔχειν ἰδίαν αὐτούς. Λέγονται [δὲ] Θεῶν εἶναι πέντε. πρῶτον μὲν Διός, Φαίνοντα, μέγαν. ὁ δεύτερος ἐκλήθη μὲν Φαέθων οὐ μέγας· οὗτος ὠνομάσθη ἀπὸ τοῦ Ἡλίου. ὁ δὲ τρίτος Ἂρεως. Πυροειδὴς δὲ καλεῖται, οὐ μέγας, τὸ χρῶμα ὅμοιος τῷ ἐν τῷ Ἀετῷ. ὁ δὲ τέταρτος Φωσφόρος, Ἀφροδίτης, λευκὸς τῷ χρώματι. πάντων δὲ μέγιστός ἐστι τούτων τῶν ἄστρων. ὃν καὶ Ἓσπερον καὶ Φωσφόρον καλοῦσιν. πέμπτος δὲ Ἑρμοῦ, Στίλβων, λαμπρὸς καὶ μικρός· τῷ δὲ Ἑρμῇ ἐδόθη διὰ τὸ πρῶτον αὐτὸν τὸν διάκοσμον ὁρίσαι τοῦ οὐρανοῦ καὶ τῶν ἄστρων τὰς τάξεις καὶ τὰς ὥρας μετρῆσαι καὶ ἐπισημασιῶν καιροὺς δεῖξαι. Στίλβων δὲ καλεῖται διὰ τὸ φαντασίαν τοιαύτην αὐτὸν ποιεῖν.”

“Sobre les cinc estrelles anomenades planetes pel fet de tenir moviment propi. Diuen que corresponen a cinc déus. La primera, Faetont, és grossa i és de Zeus. La segona, anomenada Faetont, no és grossa; el nom li ve del Sol. La tercera correspon a Ares, i s’anomena Pirroent; no és grossa, i el seu color és semblant a la que hi ha a la constel·lació de l’Àguila. La quarta, Fòsfor, correspon a Afrodita i és de color blanc: és la més grossa de totes aquestes estrelles i l’anomenen tan aviat Hèsper com Fòsfor. La cinquena, Estilbó, és d’Hermes, i és brillant i petita. Fou concedida a Hermes perquè va ser el primer que delimità l’ordre del cel i la posició de les constel·lacions, prenguè la mesura de les estacions, i indicà els signes favorables. S’anomena Estilbó perquè Hermes li donà aquesta aparença.”