Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida, situat en l’espai exterior, especialment aquells que pel seu gran volum són visibles al cel des de la superfície terrestre. Aquest mot ve del llatí astrum (en grec ἄστρον). Existeixen infinitats d’astres en l’univers, però els més importants són:
– Les estrelles: són cossos celestes que brillen amb llum propia. La vida d’una estrella depèn que la seva massa sigui més o menys gran. Un exemple d’estrella seria el Sol. El mot ve del llatí stella (en grec Αστέρας). L’energia generada d’una estrella resulta de les reaccions termonuclears que transformen hidrogen en heli. Quan ha esgotat el seu hidrogen comença a consumir heli, l’estrella incrementa la seva grandària i es converteix en una gegant roja. Una vegada esgotat l’heli, s’encongeix i es transforma en una nana blanca, amb una grandària similar a la Terra. Si l’estrella és més massiva que el Sol, un cop convertida en una gegan roja explotarà. És el que es denomina supernova, que emet enormes quantitats de llum; després d’això s’apaga definitivament.
– Els planetes: són cossos celestes que orbiten al voltant les masses dels quals són prou grams per a tenir forma quasi esfèrica i haver buidat els voltants de la seva òrbita. El mot ve del llatí planeta (en grec πλανήτης, que vol dir “errant”). D’acord amb les sevs característiques i posició es diferencia entre:
– Planetes interiors o terrestres. Inclouen Mercuri,Venus, la Terra i Mart. Són els planetes que es troben més pròxims al Sol, tenen poca grandària, la superfície és rocosa i tenen una atmosfera gasosa poc extensa o inexistent.
– Planetes exteriors o gegants. Aquí s’inclouen Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són els planetes que es troben més allunyats del Sol, tenen unes grans dimensions, les superfícies no són rocoses i es troben fonamentalment en estat gasós i líquid.
– Els planetes nans: són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol i tenen una massa prou gran per adoptar una forma quasi esfèrica, però no per haver escombrat la seva òrbita. Aquí s’inclouen Ceres, Plutó, Eris i desenes de cossos celestes situats més enllà de l’òrbita de Neptú.
– Els asteroides: els asteroides són una sèrie d’objectes rocosos o metàl.lics que orbiten al voltant del Sol, la majoria en el cinturó principal, entre Mart i Júpiter. El seu nom ve del llatí Asteroides (en grec Αστεροειδής).
– Els cometes: són cossos celestes sòlids que orbiten traçant trajectòries tancades entorn del Sol i que desprènen gasos a l’aproximar-se a aquest. A diferència dels asteroides, els cometes són cossos sòlids compostos de materials que es materialitzn quan estan a prop del Sol A gran distància desenvolupen una atmosfera que embolica al nucli, anomenada coma. Aquesta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s’apropa al Sol, el vent solar fustiga la coma i es genera la cua o cabellera característica. El mot ve del llatí cometa (en grec κομήτης, que vol dir “cabellera”).
–Els satèl·lits: són cossos celestes que giren entorn dels planetes. La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Exceptuant Mercuri i Venus, tots els planetes tenen satèl·lits. Se solen anomenar llunes als satèl·lits dels planetes. Es poden dividir en satèl·lits naturals i satèl·lits artificials (creats per l’home). El seu nom ve del llatí satelles que vol dir acompanyar.
–Els meteors: Un meteor és una estela lluminosa que es produeix en vaporitzar parcialment o totalment un meteoroide (cos rocós que quan penetra a l’atmosfera l’anomenem meteor) al seu pas per l’atmosfera. El mot ve del llatí meteorus (en grec μετέωρος , que vol dir “elevat”).
APOD
Retroenllaç: Espectacle dels Comediants | El cel dels mites
Retroenllaç: Univers | El cel dels mites