Nebulosa d’Orió

La nebulosa d’Orió és una  que està situada al sud  del cinturó de la constel·lació d’Orió. Va ser descoberta per Nicolas-Claude Fabri de Peiresc al 1610, tot i que PtolemeuTycho BraheJohann Bayer van identificar les estrelles del seu centre com a una sola estrella i Galileu va detectar un petit nombre d’estrelles d’aquesta nebulosa. És una de les nebuloses més brillants, i visible a ull nu al cel nocturn. A més d’albergar un brillant cúmul d’estrelles conegut com el Trapezi, la nebulosa d’Orió conté moltes estrelles joves. Les grans quantitas d’oxigen és el que fa que tingui zones de color blau, mentre que l’hidrogen fa que tingui zones de color vermell.

Els observadors han donat nom a algunes particularitats de la nebulosa d’Orió. El camí fosc que s’estén des del nord cap a la regió del mig l’anomenen “boca de peix”. Les dues regions il·luminades dels dos costats s’anomenen “ales”. Una altra formació particular inclou “l’espasa”, “la ganivetada” i “el veler”. Aquesta nebulosa presenta vents estel·lars ja que quan es formen les estrelles joves emeten un flux de partícules; aquest vent és més intens que el que emet el Sol. La nebulosa d’Orió forma part d’una nebulosa més gran anomenada complex del núvol molecular d’Orió. Aquest núvol s’estén a través de la constel·lació d’Orió i inclou l’Anell de Barnard , la nebulosa de Cap de CavallM4378 i la nebulosa de la Flama.

M42: dentro de la Nebulosa de Orión

Nebulosa d’Orió

Mite d’Orió:

Orió era un gegant fill de Posidó i de Gea, i era cèlebre per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Orió visitava molt sovint al seu amic Enopió. Un dia que aquest havia sortit, Orió embriac va intentar posseir  Mèrope, l’esposa d’Enopió; però Enopió els va sorprendre i va decidir parar-li una trampa al seu amic. Li va proposar una aposta que es tractava de veure qui era capaç de beure més vi. Orió es va emborratxar tant que va quedar indefens i aprofitant allò, Enopió li va treure els ulls. Com que l’essència de la vida d’Orió era la caça, desesperat va consultar Hefest que li va donar un nen perquè se’l carregués sobre les seves espatlles i mirés de cara el Sol quan sortís. Així va recuperar la vista.  Llavors Orió va tornar a les seves antigues ocupacions i se’n va anar  a caçar amb la deessa Àrtemis. De seguida, Orió va intentar posseir-la  però la deessa va rebutjar el seu amor i envià un escorpí que li picà el taló i el matà. Àrtemis, penedida per haver castigat amb excessiva severitat Orió, va demanar a Zeus que concedís a Orió la immortalitat.

Orió cec  buscant el Sol, de William Hazlitt

 

Aquest article ha estat publicat en General, Mitologia, Nebuloses. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nebulosa d’Orió

  1. xenia.sanchez diu:

    Salve!
    Un apunt molt interessant noies! Porteu el talent a la sang!
    No sabia més de la majoria de coses que he descobert gràcies al vostre Treball de Recerca, recomano llegir-lo a tothom!
    Vale!

Respon a xenia.sanchez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *