Tetis feta asteroide!

Tetis és l’asteroide num. 17. És un gran asteroide del cinturó d’asteroides. És un asteroide de tipus S, pel que té una superfície bastant brillant i una composició de silicats i metàl·lica, ferro-níquel. Va ser descobert per Karl Theodor Robert Luther el 17 d’abril de 1852 des de Dusseldorf.

L’asteroide Tetis al centre de la imatge

Mite de Tetis:

Tetis era una de les nereides, més coneguda per ser la mare d’Aquil·les, l’heroi que va lluitar a la Guerra de Troia.  Quan Tetis va néixer, la deessa Hera va adoptar-la com a filla pròpia fins que la nena va abandonar la infantesa, aleshores va tornar a la mar. Quan Hera, Posidó i Atenea van rebel·lar-se contra Zeus, Tetis va córrer a buscar el gegant Briareu per ajudar el pare dels déus. Així fou com Zeus va poder romandre al tron de l’Olimp.

Tetis era una nimfa molt bella i diversos déus la sol·licitaven; els més importants eren Zeus i Posidó. Prometeu va revelar una profecia segons la qual el fill de la nimfa Tetis aconseguiria més poder que el seu propi pare. Aquestes notícies feren que els déus abandonessin la companyia de Tetis i van obligar-la a casar-se amb un mortal. Peleu, fill d’Èac i deixeble del centaure Quiró, va ser l’escollit. Tetis el va rebutjar i davant això aquest la va prendre a la força mentre dormia. Tetis va consentir a casar-se amb ell, encara que sense amor ni interès. Tots els déus van ser convidats al casament de Peleu i Tetis, excepte Eris, deessa de la Discòrdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en què hi havia inscrita “A la més bella”. La poma va ser reclamada per Hera, Atena i Afrodita. Per evitar una discussió, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el judici de Paris, príncep de Troia. Les deesses van intentar subornar-lo i el jove príncep va entregar la poma a Afrodita, que li havia promès la dona més bella del món: Hèlena d’Esparta. Aquest fou l’origen de la Guerra de Troia.

Peleu i Tetis van tenir diversos fills però la nimfa estava obsessionada a fer-los immortals i els submergia al llac Èstix o els posava al foc, per això tots els nadons morien. A un nadó que van tenir, anomenat Aquil·les, la seva mare el va banyar al riu Estix, fent-lo invulnerable a tot arreu excepte al taló per on l’estava subjectant. En créixer es convertí en el guerrer més poderós de tots els mortals.  Al cap d’un temps va esclatar la Guerra de Troia i Tetis, intentant evitar que el seu fill hi anés en busca de glòria, va prendre’l de la casa on vivia i el va dur a la cort de Licomedes, rei d’Esciros, on estigué amagat fins que Odisseu el descobrí i se l’endugué amb ell cap a la guera. Tetis va procurar-li unes armes divines que aconseguí d’Hefest. Malgrat tot i tal com deia la profecia, Aquil·les trobà la glòria però també la mort a Troia.

Tetis entregant l’armadura al seu fill Aquil·les, de Benjamin West

Aquest article s'ha publicat dins de Asteroides, General, Mitologia i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *