Hèstia és l’asteroide núm. 46 de la sèrie. Descobert per l’astrònom anglès Norman Russell Pogson (1829-1891) a Oxford el 16 d’agost del 1857.
El mite d’Hèstia:
Hèstia era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d’ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l’harmonia arreu de l’univers.
Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hèstia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hèstia més famosos es troben a Atenes, Esparta o Olímpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al temple d’Hèstia més proper i hi encenien una torxa que s’havia de mantenir encesa fins arribar al lloc adequat per fundar la colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que s’apagués la torxa, s’havia d’encendre mitjançant rituals sagrats en honor a la deessa verge.
Estàtua d’Hèstia en el Wellesley College
APOD