Io és l’asteroide núm. 85 de la sèrie. Va ser descobert a Clinton (Michigan, EUA) el 19 de setembre del 1865 per Christian Heinrich Friedrich Peters. Aquest asteroide gran i fosc, té un diàmetre és de 178 quilòmetres.
El mite de Io:
Io s’havia lliurat a Zeus, però van ser sorpresos per Hera, que vigilava al seu marit morta de la gelosia que tenia. El déu, per salvar la jove, la va convertir en una vedella blanca. Hera va exigir al seu espòs que la hi lliurés i va ordenar al gegant de cent ulls Argos que la vigilés.
Però Zeus va encarregar a Hermes que rescatés a la seva estimada. Hermes va dormir al guardià amb la seva flauta, matant-ho amb una pedra afilada quan va tancar tots els seus ulls. En recompensa pels seus serveis Hera va posar els ulls del seu servidor en la cua del paó, el seu ocell favorit, i va clamar venjança. Va lligar a les banyes de la vedella un tàvec que la picava sense parar i que la va obligar a fugir corrent pel món sense rumb fix. Així turmentada va travessar el mar Jònic, i va arribar a Egipte, on va trobar descans i va ser retornada a la condició de dona. De Zeus i Io va néixer Èpaf, a la vora del Nil. Llavors Hera va ordenar que li portessin el nounat. Io va trobar per fi el seu fill a Síria. Ja amb el seu fill en braços, va tornar a Egipte, on es va casar amb Telègon, que governava llavors aquesta regió. Per això Èpaf va arribar a heretar la corona del país del Nil, sent, segons el mite, el fundador de la ciutat de Memfis i l’ancestre comú dels libis, els etíops, i de gran part dels regnes grecs.
Quadre “Júpiter i Io” d’Antonio Coreggio al Museu d’Història de l’art de Viena
APOD