Apol·lo és l’asteroide 1868, un asteroide del tipus Q, descobert per Karl Reinmuth el 1932, però es va perdre i no es va recuperar fins el 1973. Dóna nom al grup asteroides Apol·lo, ja que fou el primer que es va descobrir. Va ser el primer asteroide reconegut a creuar l’òrbita de la Terra. També creua les òrbites de Venus i Mart, degut a la seva excentricitat. Es veu que un dels asteroides del grup Apol·lo va caure a Rússia.
El mite d’Apol·lo:
En la mitologia grega, Apol·lo era el fill de Zeus i Leto. L’equivalent romà d’Apol·lo era Febos. Ell era el déu del Sol, la lògica, i la raó, i era també un gran músic i curander. Leto va viatjar per tota Grècia buscant un lloc on pogués donar a llum a Apol·lo. Finalment va arribar a una illa anomenada Delos. L’illa va acceptar que naixés Apol·lo a canvi que aquest fundés un temple a l’illa. Leto va acceptar, i quan Apol·lo va créixer, va convertir Delos en una bella illa. Ell era conegut com el déu que podia predir el futur. El seu lloc sagrat més famós es trobava a Delfos, lloc de l’Oracle de Delfos. Apol·lo es va burlar del déu Eros per portar arcs i fletxes sent tan nen. Enfadat, Eros es va venjar i li va disparar una fletxa d’or que li va fer enamorar bojament de la nimfa Dafne, mentre que a Dafne li va disparar una fletxa de plom que li va fer odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo. L’enamorat Apol·lo va perseguir bojament a Dafne. Mentre, ella fugia d’ell. Dafne va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu de Tessàlia. Dafne es va convertir en un llorer i Apol·lo no va poder fer-hi res.
Quadre “Apol·lo Lici” del Museu del Louvre
APOD