Les constel·lacions, què són?

Una constel·lació és un grup d’estrelles que pren una forma imaginària al cel nocturn. Són usualment anomenades en honor a caràcters mitològics, persones, animals i objectes. En diferents parts del món, la gent ha inventat diferents formes per als mateixos grups d’estrelles brillants. En el passat, la creació d’imatges imaginàries de les estrelles va ser útil per a la navegació en la nit i per seguir el curs de les estacions. Les constel·lacions serveixen únicament per ajudar a memoritzar la posició dels estels, els quals es troben a diferents distàncies de nosaltres. Els noms ens venen dels grecs, romans i dels àrabs. Altres civilitzacions, han agrupat els estels formant diferents constel·lacions.

En total, hi ha 88 agrupacions d’estrelles que apareixen en l’esfera celeste i que prenen el seu nom de figures religioses o mitològiques, animals o objectes. Els dibuixos de constel·lacions més antics que es coneixen assenyalen que les constel·lacions ja havien estat establertes el 4000 aC. Els sumeris li van donar el nom a la constel·lació Aquari, en honor al seu déu An, que vessa l’aigua de la immortalitat sobre la Terra. Els babilonis ja havien dividit el zodíac en 12 signes iguals cap el 450 aC.

Les actuals constel·lacions de l’hemisferi nord es diferencien poc de les que coneixien els antics egipcis. Homer i Hesíode van esmentar les constel·lacions i el poeta grec Arat de Soli, va donar una descripció en vers de 44 constel·lacions en el seu Phaenomena. Ptolemeu, astrònom i matemàtic grec, va descriure 48 constel·lacions, de les quals, 47 es segueixen coneixent pel mateix nom. Moltes altres cultures van agrupar les estrelles en constel·lacions, encara que no sempre es corresponen amb les d’Occident. No obstant això, algunes constel·lacions xineses s’assemblen a les occidentals.

A finals del segle XVI, els primers exploradors europeus dels mars del Sud van traçar mapes de l’hemisferi austral. El navegant holandès Pieter Dirckz Keyser, que va participar en l’exploració de les Índies orientals el 1595, va afegir noves constel·lacions. Més tard van ser afegides altres constel·lacions de l’hemisferi sud per l’astrònom alemany Johann Bayer, que va publicar el primer atles celeste extens. Molts altres van proposar noves constel·lacions, però els astrònoms van acordar finalment una llista de 88. Per designar les 1.300 estrelles brillants, s’utilitza el genitiu del nom llatí de les constel·lacions, precedit per una lletra grega. Per exemple, a la famosa estrella Algol, en la constel·lació Perseu, s’anomena Beta Persei.

Entre les constel·lacions més conegudes es troben les que es troben en el pla de l’òrbita de la Terra. Són les constel·lacions del Zodíac. A més d’aquestes, hi ha d’altres de conegudes com l’Óssa Major, visible des de l’hemisferi Nord. La major constel·lació de l’esfera celeste és la d’Hidra, que conté 68 estrelles visibles a simple vista. La Creu del Sud, per la seva banda, és la constel·lació més petita.

Constel·lació de l’Hidra