Quinn ja té parella i no és especialment atractiu. Kelsey també té parella i a diferència de Quinn es tracta d’un home molt varonil. No obstant, Quinn i Kelsey acabaran tenint una relació. No us preocupeu, no faig un espoiler, la història és molt més complicada…
Ara bé, l’interessant de l’escena per nosaltres és veure que la parella de Kilsey no només s’ha tatuat una frase atribuïda a Cèsar (veni, vidi, vici), sinó que fins i tot sap quina és la pronunciació correcta en llatí…
Sembla que a Itàlia el nivell de llatí a l’institut és bastant superior al nostre. Si no, com s’explica que la jove Irene hagi de traduir el “De rerum natura” del poeta Lucreci?
Ara, veient que s’hi ha de posar tota la família, potser els professors italians s’excedeixen una miqueta…
El fragment en què treballen és del llibre primer, versos 1114-1116:
“Haec sic pernosces parva perductus opella;
namque alid ex alio clarescet nec tibi caeca
nox iter eripiet,(…)”
(“Aquestes coses coneixeràs guiat per un petit esforç;
perquè una cosa aclareix l’altra i la cega
nit no t’apartarà del camí (…)”
Som a l’època victoriana. Jude Fawley, després d’un matrimoni convencional, coneix la dona que buscava: Sue és intel·ligent i bonica. Llàstima que, segons els costums d’aquells anys, viuran en pecat.
A nosaltres no ens ho sembla. Ara bé, el que sí és un pecat és que la protagonista estigui llegint el poema 51 de Catul en la famosa traducció a l’anglès de Peter Whigham i, quan cita el primer vers en llatí, en lloc de les paraules originals apareguin unes estranyes formes macarròniques: “hominus similis Deus qui sedet ad laterem”. Potser és un problema de la pronunciació i hauríem d’entendre: “homo similis Deo qui sedet ad latus”.
De totes formes, l’original de Catul diu: “Ille mi par esset deo videtur (…) qui sedens adversus identidem te spectat et audit…”. Res a veure amb la pel·lícula…
Ho haureu vist molts cops als còmics: cada vegada que els pirates volen recuperar-se dels desastres infligits per l’Astèrix i l’Obèlix, es troben de nou amb ells i acaben amb el vaixell enfonsat.
El pirata de més edat sembla que ha rebut una certa educació, perquè a cada naufragi té encara l’humor i el temps de citar algunes paraules en llatí, generalment extretes de la Bíblia o d’algun autor clàssic.
A les adaptacions per la gran pantalla passa gairebé el mateix. Us en presento dos exemples:
A “Astérix y Obélix: misión Cleopatra” del 2002 el pirata cita el llibre dels Salms 48, 7: “Abyssus abyssum invocat” (l’abisme invoca l’abisme) i fins i tot abans ens ha regalat dues locucions més: “ipso facto” i “manu militari”…
A “Astérix: el secreto de la poción mágica” del 2018 el pirata torna a citar els Salms 104, 15: “Bonum vinum laetificat cor hominis” (el bon vi alegra el cor de l’home) i un fragment de l’Eneida de Virgili, llibre IV, 88: “Pendent opera interrupta” (les obres queden interrompudes). Com sempre, unes paraules molt adequades…
El periodista novaiorquès Ike Graham escolta a un bar una notícia molt curiosa, i per tant no dubta en incloure-la a la seva columna: sembla ser que una dona ha abandonat quatre cops els seus nuvis davant de l’altar, el mateix dia del casament.
Quan l’ex-muller de l’Ike (que és el cap del diari) rep una queixa en forma de carta de la dona implicada, decideix despatxar-lo. De res li serveix el suport moral (en llatí) del seu col·lega Fisher…
Per cert, la frase sol ser atribuïda a Plini el vell, ja que a la seva Història Natural, XIV, 141 hi diu: “veritas iam attributa vino est” (“S’atribueix la veritat al vi”); però expressions similars s’havien fet servir molts cops, especialment per part d’autors grecs. Erasme de Rotterdam la codifica i simplifica de la manera que la coneixem avui en dia als Adagia I, 7, 17.
L’estudiant a l’Acadèmia del FBI Clarice Starling decideix entrevistar-se amb el perillós assassí en sèrie Hannibal Lecter, reclós a una institució mental. Lecter, a banda d’un caníbal, és un brillant psiquiatra i els seus coneixements poden ser útils per a descobrir en Buffalo Bill, un criminal que manté retinguda la filla de la governadora de Tenessee.
El psiquiatra, però, vol que Clarice, a canvi, li doni informació personal, per poder-la conèixer millor. I d’aquí l’ús de la locució “quid pro quo”.
S’ha d’aclarir que aquest ús de la locució per indicar un intercanvi d’informació és exclusiu del món anglosaxó, ja que el significat original de la locució (“una cosa per l’altre”) feia referència a un error, a una equivocació. Per indicar un intercanvi de productes o idees és més correcte utilitzar l’expressió “do ut des”. Tanmateix, l’èxit de la pel·lícula ha convertit “quid pro quo” en una locució universalment coneguda…
Aquesta pel·lícula vol recordar un episodi fosc de la història de França al segle XVI. Mentre al nord d’Europa la doctrina protestant s’havia fet hegemònica i al sud predominava el catolicisme, a França es mantenia un conflicte entre les dues religions sense resoldre.
Per aconseguir la pau es va concertar el casament de la princesa catòlica Margot amb el príncep protestant Enric. Tanmateix les tensions van anar augmentant entre els dos bàndols i finalment la nit de sant Bertomeu de 1572 els catòlics, armats per les autoritats, van perseguir i assassinar gairebé a 300o protestants.
En aquesta escena veiem un moment de la matança en què un soldat utilitza el “credo” catòlic (credo in unum Deum patrem omnipotentem et in filium Iesum Christum) per a identificar els seus enemics, que defensaven l’abandonament del llatí a les cerimònies.
Està molt malament abandonar el llatí, però tampoc cal excedir-se tant amb el càstig…
La divertida imitació del meteoròleg Tomàs Molina ens adverteix que amb l’arribada de la primavera arriben espècies migratòries diverses. Per fer el gag més còmic no poden faltar els falsos noms científics en llatí: “xancletis havaianus” i “espardenyum campinguera” (que simulen molt bé el llenguatge científic), i “paki paki” i “cupi cupi” (una mica menys ortodoxes).
Richard Wilkins és l’alcalde de Sunnydale, la població californiana a la qual viu la caçadora de vampirs Buffy. La seva pretensió és convertir-se en un autèntic dimoni i per aconseguir els poders pertinents es dedica a fer pactes amb les forces obscures.
Aquí el veiem realitzant un conjur que el permetrà fer-se invencible. El conjur llatí diu: “Potestatem matris nostrae in tenebris invoco. Maledictum filium tuum ab omni periculo custodias nunc et in saecula!” (Invoco el poder de la nostra mare a les tenebres. Protegeix el teu maleït fill de qualsevol perill ara i per sempre més).
Oferim un doble aplaudiment a Richard Wilkins: un per l’èxit del seu conjur; i un altre pel bé que pronuncia les paraules…
Tornem a la pel·lícula “Dragonslayer” del 1981:
El jove aprenent Galen ha perdut el seu mestre, el gran mag Ulrich. Per aquest motiu ha de ser ell l’encarregat d’enfrontar-se al malèfic drac. El seu domini de la màgia, realment escàs, no infon massa esperances als cavallers ni al rei…
El llatí dels conjurs de Galen és correcte. Diu en primer lloc: “heus, mensa, surge!” que podem traduir com “ei, taula, aixeca’t!”. El llatí és bo, però no la màgia. Així que ha d’insistir amb “surge, mensa!” (“aixeca’t, taula!”). Sense molt d’èxit.
El futur pinta molt negre per al regne…