X-men (2006-2014) Homo sapiens vs Homo neanderthalensis

Els X-men són un grup de mutants amb poders sobrenaturals. La seva diferència amb la resta de la humanitat podia convertir-los en persones marginals, però un d’ells, en Charles Xavier, decideix crear una escola especial per protegir-los i preparar-los per a la defensa de la societat. Això es deu a que un grup de mutants perillosos, dirigits per en Magneto, vol aprofitar els seus poders per a dominar el món.

El que pot semblar un argument fantasiós, basat en els còmics de la Marvel, es presenta a les pel·lícules com una fita més en el camí de la selecció natural. No és cert que la superioritat de l’Homo sapiens va provocar l’eliminació de l’Homo neanderthalensis als territoris que van compartir? Doncs, conclou en Magneto, potser és ja l’hora que un home superior elimini l’obsolet sapiens…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La novena puerta (1999) Llibres de màgia negra

Dean Corso és un especialista en llibres antics, i per això és convidat per un col·leccionista bastant ric (Boris Balkan) a conèixer alguns dels seus exemplars. Un cop a la biblioteca particular, descobrim que la col·lecció és dedicada exclusivament a llibres sobre el diable. “Ars diaboli”, cita el senyor Balkan, i li ensenya la seva peça més preuada: un dels tres exemplars existents del manual satànic anomenat “Les nou portes del regne de les ombres”.

Mentre es fullegen les pàgines podem veure una frase en llatí a la qual li falten lletres i que els actors llegeixen així: “silentium est aurum”. També entreveiem el títol del capítol vuitè (“Porta octava arcani umbrarum regni”), de manera que podem deduir el títol original llatí de l’obra…

Perquè no en quedi cap dubte, aquí teniu la portada tal com apareix a la novel·la original de Pérez Reverte:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Restauración (1995) Classe d’anatomia

Sembla que assistim a una de les lectures que l’anglès William Harvey va impartir al Reial Col·legi de Metges al 1616, explicant les seves descobertes sobre el sistema circulatori.

Si no és ell, el metge que fa l’explicació està citant algunes de les seves paraules: “Nova vel noviter inventa… Observationes proprias et alienas recensere… ad considerandum propriam opinionem… vel obsignatis tabulis in aliis animalibus agere secundum Socratis regulam…” (Les coses noves o recentment descobertes… per revisar les pròpies observacions o les dels altres… per considerarla pròpia opinió… o bé de la forma més estricta en altres animals actuar segons la relga de Sòcrates…”

Aquesta regla de Sòcrates és com Harvey denomina el seu mètode estricte d’anàlisi.

I no podem sentir massa bé la lliçó, perquè el protagonista del film, un metge que està tenint molt d’èxit entre la noblesa, ve a dir-nos que no l’interessa la investigació, sinó els diners…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Doctor Who (2008) Veni vidi vici

“Doctor Who” és una sèrie britànica que va començar a emetre’s al 1963. Això vol dir que es tracta d’un dels programes de més durada de la història de la TV.

En ella el protagonista és un extraterrestre d’aspecte humà que viatja pel temps intentant reparar injustícies. Posteriorment se li va afegir una companya, i, de fet, en aquest fragment que us presento viatgen tots dos a l’antiga Roma.

Afortunats ells que poden parlar en llatí amb els “indígenes”! Tot i que aquí la cosa es redueix a un “veni, vidi, vici”, que és el que més pot sonar a un espectador britànic…

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

The Browning version (1994) Lectura de l’Agamèmnon d’Èsquil

“The Browning version” és una obra de teatre que ha estat adaptada diverses vegades a la gran pantalla. Aquesta escena que us presento és del film estrenat el 1994.

L’obra ens explica la trista història de l’Andrew Crocker, un professor de clàssiques que fracassa en la seva vida laboral (els alumnes no estimen l’excessiva rigidesa de les seves classes) i en l’afectiva (la dona l’enganya amb un altre professor). Fins i tot pateix una malaltia cardíaca. El seu únic consol es troba en la lectura dels clàssics, com l’Agamèmnon del dramaturg Èsquil.

Un dels seus alumnes, Taplow, poc a poc va coneixent la realitat que s’amaga sota l’aspecte sever de l’Andrew, se n’adona de la infelicitat del seu mestre i sent compassió per ell. Quan al final de curs li regala la versió que el poeta Robert Browning havia fet de l’obra teatral grega, l’Andrew comprén que no està sol i es treu de sobre l’apatia que l’havia acompanyat els darrers anys.

Naturalment, malgrat que llegeixen en grec, no pot faltar la cita en llatí…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Le defroqué (1954) Absolució simultània

“Le defroqué” (“El sacerdot expulsat”) ens explica la història de dos presoners dels nazis. Un d’ells, en Morand, és un capellà que ha renegat de les seves creences en veure l’horror dels camps. L’altre, en Lacassagne, impressionat per l’experiència del company, s’interessa  progressivament per la religió i, després de molts esforços, s’ordena sacerdot.

Tanmateix, després de la guerra, en Morand s’ha convertit en un anticlerical militant. En Lacassagne intenta reconduir el seu antic company a la fe, però, finalment, en Morand s’enfada amb ell i l’ataca. Aquest atac que veiem a l’escena del vídeo acaba amb la vida d’en Lacassagne. Com a home pràctic, preveient el final de l’escena i del film, ell comença a absoldre el seu assassí…

“Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti. Amen”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Star Trek Deep Space Nine (1999) Ciceró

Deep Space Nine és una de les sèries sorgides al voltant de l’univers Star Trek. En aquest episodi assistim a una conversa sobre el món de l’espionatge intergal·làctic.

Els Romulans són una espècie alienígena que posseeix un gran imperi a la Via Làctia (i una gran similitud amb l’antiga Roma). La federació humana ha tingut alguns conflictes amb ells, però s’han establert contactes per aconseguir la pau. Tanmateix, a la Secció 31 (una mena de CIA clandestina) això no li agrada massa, de manera que amb l’ajuda d’algun militar promouen les hostilitats.

El final de la conversa ens demostra que al segle XXV Ciceró encara té validesa. Això sí, al seu discurs Pro milone va dir exactament: “Silent enim leges inter arma” (“Les lleis callen en època de guerres”)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Salem (2014) Encanteri de bruixes

“Salem” és una sèrie de terror que s’inspira lliurament en un cas real succeït el s. XVII a les colònies britàniques d’Amèrica. Un cas flagrant d’histèria col·lectiva va portar les autoritats a perseguir i condemnar un seguit de dones acusades falsament de bruixeria.

A l’escena que us presento, però, les dones que apareixen sí que tenen nocions de bruixeria. De fet, juguen amb un gripau al més pur estil dels contes de fades. Naturalment, la màgia negra ha de ser en llatí, de manera que escoltem uns encanteris en aquesta llengua, però són una mica difícils d’entendre. Això és el que diuen els subtítols: “Mutare et notum sum botis. Forma enim esse ostendit. Corpus anima mens.” És difícil precisar quin hauria de ser el text correcte. Potser: “Muta, et notum sit votis. Formam enim esse te ostendis. Corpus, anima, mens”. Es podria traduir (molt lliurament) com “Canvia i fes-te visible amb els encanteris. Mostra quina forma tens. En cos, ànima i ment”.

S’accepten suggerències…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El extraordinario viaje de T.S. Spivet (2013) Noms científics llatins

El jove T. S. Spivet ens fa una introducció a la seva vida parlant-nos dels seus progenitors. El pare és ramader, el típic cowboy nordamericà. De la seva mare descobrim que és una biòloga especialitzada en la investigació i catalogació d’insectes. I no només això, perquè com a mestressa de casa també es dedica a catalogar… torradores.

Però és la seva primera ocupació la que ens interessa, ja que necessàriament ha de citar alguna espècie utilitzant el nom científic llatí. Concretament esmenta el poll, el “pediculus humanus capitis” (literalment, “poll humà del cap”). I el seu fill, que és molt despert, ens parla de les “scolytinae”, un tipus d’escarabat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Los visitantes (1993) Bruixeria i llatí macarrònic

Aquesta pel·lícula francesa ens explica una curiosa variant dels viatges en el temps: Un cavaller medieval i el seu servent gràcies al poder d’una poció màgica es traslladen a la França dels anys 90 del passat segle. Allí viuen un seguit de peripècies divertides, encara que la més xocant és que poden trobar alguns dels seus descendents.

A l’escena que us presento el comte Godofredo i els seus homes s’hi acosten a la cabana d’una terrible bruixa. Ella serà la que provocarà amb les seves arts la caiguda en desgràcia del cavaller, fet que l’obligarà, amb l’ajut del mag Eusebius, a viatjar en el temps per a solucionar-la.

Abans de trobar-se amb la bruixa veuen un dels seus llibres de màgia negra. Les paraules que breument podem llegir són alemanyes i castellanes. De llatí només trobem “silvae” (bosc) i la forma macarrònica “cretinus”, llatinització del francès “cretin”. Tanmateix el comte llegeix una cosa així com “per anxia queribus memoriam”, difícil d’interpretar (a través de les dificultats – queixes (?) – record), però de cap manera relacionat amb el que tradueix el servent… De fet, tant és, l’important és que si hi ha màgia negra, s’ha de fer aparèixer el llatí…

Dels conjurs de la bruixa només he pogut identificar “Corpus malum!”

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari