El dimecres 15 de març els nois del centre d’acollida que viuen provisionalment a la casa de colònies de Can Santoi han descobert la formació de les escletxes del Papiol amb nosaltres.
A les 10h del matí ja estaven dins de les dues furgonetes que ens han portat fins a l’esplanada prop de la bòbila de Papiol.
Un cop allà han escoltat atentament que els dos materials que veien des d’allà ens donarien la resposta de la formació de les escletxes.
Han picat, amassat, han fet reaccionar la roca amb l’àcid clorhídric en els dos materials. Han vist la diferència i han pogut saber com es diuen en castellà i en el seu idioma.
Després han mesurat la profunditat i l’amplada de 4 de les escletxes a més de l’orientació i la inclinació.
Un cop recollides les dades de camp han fet les mitjanes i han vist que les 4 escletxes tenen una orientació i inclinació similar.
Per acabar han ordenat els dibuixos de la història geològica i han descobert que s’han originat degut a que quan plou les argiles amarades d’aigua fan relliscar les calcàrees que tenen al damunt.
Ha estat un grup molt treballador, àgil i eficient!
Agrair l’entusiasme del Salva i la col·laboració del Alim que ha fet de traductor i així els nois han pogut seguir el fil de les explicacions.

Tant de bo compartim una altra aventura plegats!

El dijous 2 de febrer  alumnes de Batxillerat de l’Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts i  de l’Institut El  Palau de Sant Andreu de la Barca van fer l’activitat de “Processos de vessant i riscos naturals
” tot treballant els materials i mesurant diferents paràmetres de sis escletxes a la zona alta del Papiol.
Les “escletxes del Papiol” són unes obertures força espectaculars formades en la roca calcària del turó i vessant produïdes a causa del moviment de les argiles de l’estrat inferior. Poden arribar als 10 m de profunditat i presenten amplades que van des d’uns pocs cm fins a uns 3 m.
Van completar l’activitat fent una visita al poble  i també vam visitar el castell, on van poder veure com aquestes forces de vessant també van deixant les seves empremtes en les construccions humanes com en les parets de la rectoria.

Per ampliar informació tècnica i geològica sobre aquest procés, podeu consultar la descripció de la geozona que fa el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

En motiu del centenari de la divisió del municipi de Santa Creu d’Olorda vam participar en una taula rodona sobre patrimoni i paisatge el dia 26 de setembre al Centre d’Estudis Comarcals. Allà vam exposar l’Itinerari geològic que realitzem amb alumnes de primer de Batxillerat.
Com a complement l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis Comarcals, l’USLA i Arrels Locals han organitzat dos itineraris gratuïts fins a la Creu per conèixer la història, el patrimoni i el medi natural. El primer itinerari ha anat a càrrec nostre i el vam realitzar aquest diumenge 6 de novembre amb les persones que s’havien apuntat.
Vam fer les 8 parades previstes: Pedrera dels ocells, cim del puig d’Olorda, cova de l’Or, el plec, els solcs, la font de Can Farrès, els fòssils i l’esvoranc d’un torrent en petit.

Vam fer un càlcul erroni de la durada i finalment el recorregut va durar 4 hores i mitja enlloc de dues, però vam gaudir d’una excursió diferent i ens vam enriquir amb les aportacions dels participants!

Més informació al Fet santfeliu on podeu veure més fotos i al web de l’arxiu comarcal.

Les Escletxes del Papiol esdevenen un lloc magnífic per a treballar el risc de vessant.

Primer, els alumnes comencen observant una imatge capturada des del Google Earth i on es veuen molt bé les escletxes. A partir d’aquí van començar a plantejar-se preguntes i després hipòtesis de l’origen d’aquestes esquerdes per finalment dissenyar un pla de treball de camp que consistia en:

1r- L’estudi dels dos materials implicats en la formació de les esquerdes a nivell de: consistència, comportament amb presència d’aigua, reacció amb àcid i presència de fòssils. Així amb l’ajuda d’una taula de classificació van poder esbrinar que els materials inferiors eren argil·les i els superiors calcàries.

2n- Presa de mesures d’orientació, amplada, profunditat i inclinació de sis de les escletxes.

Amb totes aquestes dades van poder elaborar el model teòric de com es van formar les escletxes i van analitzar les forces impulsores i de resistència que hi intervenen.

Per acabar, es van arribar fins al castell on van poder veure les conseqüències d’aquest fenomen en les façanes de les cases i van calcular el risc d’una esquerda tenint en compte el valor dels bens exposats, la vulnerabilitat i el període de retorn.

Ha estat un grup de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Can Vilumara molt implicat i treballador que va realitzar aquesta sortida el dijous 31 de març.

Fent recerca a les Escletxes

Els riscs geològics, poc o molt, són sempre presents al nostre entorn. A Catalunya hi ha diversos indrets on el risc per fenòmens de vessant poden crear algun problema a les poblacions que hi estan assentades. El nostre cas d’estudi es centra en el poble d’El Papiol, al Baix Llobregat, construït sobre un terreny d’argiles en pendent.

L’objectiu del treball que proposem a l’alumnat és doble:
– en primer lloc, interpretar la formació de les Escletxes: unes àmplies obertures més o menys paral·leles observables al massís calcari de la part alta del poble.
– en segon lloc, valorar el risc que poden patir les edificacions i altres infraestructures de la població.
Finalment, i com a treball posterior, han d’elaborar un informe que contempli les recerques de camp fetes i algunes propostes per a minorar els problemes i afectacions que es puguin produir al poble.

Observant les esquerdes i els testimonis de la seva progressió a l’edifici de la rectoria

Aquestes van ser les tasques que van dur a terme els alumnes de batxillerat de l’Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts el passat dia 4 de febrer. Va ser un grup molt motivat i amb gran capacitat d’anàlisi de la situació.

Felicitem als alumnes i a les professores per la seva feina.