El dia 24 d’octubre els alumnes de 4t d’ ESO de l’Institut Joan Oró de Martorell, van realitzar una sortida de geologia a Pallejà per tal d’observar de primera mà la formació sedimentària del Triàsic (Mesozoic) que es remunta als 248 milions d’anys d’antiguitat.

Una mica més amunt de l’escola Angel Guimerà d’aquesta localitat es poden apreciar molt bé els afloraments, en nivells superposats de: conglomerats, gresos, argiles i calcàries.

Van analitzar cada afloraments tot mesurant estrats, alçades, direccions i capbussaments  de les capes; també van determinar la duresa i composició de les roques. Amb totes les dades recollides van poder interpretar l’origen de tota la seqüència que es correspon a una transgressió marina d’una plana al·luvial.

Un cop al centre i amb la informació obtinguda podran realitzar la columna estratigràfica i un tall topogràfic de la zona per a determinar en quinavessant de muntanya es poden trobar surgències d’aigua.

El dimarts 25 d’octubre alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’institut Salvador Espriu de Barcelona van fer un estudi geològic de les roques sedimentàries de Pallejà.

Van fer un recorregut de pujada de 100 metres de desnivell on en cada un dels tres afloraments van recollir tot un conjunt de dades per reconèixer les diferents roques, el mineral més abundant i per poder establir finalment la història geològica de la zona.
Així aprenent a utilitzar diferents eines de cada parada van realitzar el següent:

– Trobar les coordenades i l’altura amb el GPS
– Mesurar la potència de cada aflorament utilitzant tècniques diferents: teorema de Thales, clinòmetre i corbes de nivell.
-Descriure i dibuixar proporcionalment l’aflorament i un detall de la roca.
-Trobar amb l’ajuda del clinòmetre i una brúixola la inclinació i sentit de cabussament.
-Mesurar el promig del gruix dels estrats.
-Observar les estructures presents en cada aflorament: laminació paral·lela, laminació creuada, bioturbació o granoclassificació.

Després, per identificar la roca van picar amb un martell de geòleg per valorar la , la compacitat de la roca i van posar unes gotes d’àcid clorhídric diluït per valorar la naturalesa carbonàtica. Amb aquestes dades i l’observació d’algunes característiques de la roca la van classificar a partir d’una  taula dicotòmica.
Un cop van saber el nom de la roca van aplicar l’escala de Mohs amb l’ajut d’un kit per descobrir quin és el mineral més abundant en cada una de les roques.
Finalment amb la informació que hi havia a l’annex del dossier van deduir l’ambient sedimentari on s’havia dipositat cada material i la paleolatitud on es trobava la localitat quan es van formar les roques.

Per acabar van valorar tota la història geològica que va fer possible la formació d’aquests afloraments i van deduir que van començar en un ambient de riu torrencial i a mida que s’anaven acumulant els sediments es corresponien a ambients d’aigües més tranquil·les, per acabar en un ambient marí somer.

La pluja no va impedir la realització de l’activitat i malgrat la humitat esperem que hagi estat una sortida molt profitosa!

Volem agrair a la professora Esperanza Martí que va fer possible aquesta activitat