Bloc Climàtic de l'INS Candelera

Durant molt de temps l’Antàrtida ha semblat immune a l’escalfament global. Aquest continent glaçat, on les temperatures poden baixar -80ºC, ens ha servit com a punt oposat i refrigerant del continu escalfament de la resta del planeta. Però segons els científics, les últimes anàlisis de dades obtingudes de les estacions meteorològica i dels satèl·lits, demostren que l’Antàrtida s’ha escalfat a un ritme d’aproximadament +0,12ºC per dècada des del 1957, per tant des de llavors a un total aproximat mitjà de +0,5 graus centígrads. La imatge que veieu a continuació, basada en les dades finals obtingudes, mostra la tendència a l’escalfament des del 1957 al 2006 a tot el continent. El color vermell fosc de l’Antàrtida occidental reflecteix que aquesta és la zona que s’ha escalfat més en les últimes dècades. La resta del continent és de color taronja, fet que indica una tendència més baixa a l’escalfament, o blanc, on s’han observat pocs canvis.
Escrit per: Jofre Janué Miret

Pluges intenses i fortes ratxes de vent van castigar tot Catalunya durant la jornada d’ahir. El municipi més afectat ha estat Salou, on les fortes pluges han anat acompanyades de ratxes intenses de vent i han produït nombrosos desperfectes materials. Els vents han arribat als 160 quilòmetres per hora i s’ha format un tornado que ha afectat sobretot la zona del barranc de Barenys. L’Ajuntament començarà aquest dilluns la quantificació dels danys. Els Bombers han intervingut en 38 punts de Salou, on un 75% dels habitatges del carrer del Sol, adjacent al barranc de Barenys, ha resultat danyat de diferent consideració. El temporal va arribar amb menys virulència a Reus (Baix Camp), on el vent va destrossar més d’un centenar d’arbres, mobiliari urbà, façanes i vidres. Així mateix, Cabra del Camp (Alt Camp) va patir un petit tornado que va batre les 50 cases de la urbanització Miralcamp.

La majestuosa glacera Perito Moreno, a la Patagònia argentina, ha començat un inesperat procés de ruptura amb la caiguda cada vegada més ràpida de blocs de gel sobre l’aigua, culminant amb l’enfonsament de l’enorme dic que travessa l’anomenat llac Argentino. El fenomen, a causa de la pressió de les aigües sobre la massa de gel, fa que el dic comenci a erosionar-se fins que es forma una obertura en forma d’arc i, finalment, s’enfonsa. El col.lapse complet no s’havia produït mai en els freds mesos de l’hivern austral des d’almenys el 1879, any en què la glacera va ser documentada científicament per primera vegada.

Aquest espectacle té lloc normalment en els mesos de març o abril, amb una recurrència d’una vegada cada quatre o cinc anys, però les últimes dues ruptures del dic, el març del 2004 i del 2006, suggereixen que el fenomen està experimentant una acceleració. El Perito Moreno, no obstant, és una de les escasses glaceres del món que no retrocedeix en extensió, probablement perquè l’alça de les temperatures a la zona ha quedat compensada per un augment de la precipitació en forma de neu.

De “llevantades” sempre n’hi ha hagut i aquest article només pretén deixar constància dels fets. Que estigui relacionat amb el canvi climàtic, és bastant discutible i no voldríem entrar en polèmiques.

Podria ser profitós, d’ara en endavant, portar un registre d’aquests esdeveniments i avaluar-ne la seva intensitat i periodicitat en el temps. D’aquesta manera ja podríem tenir més raons per comentar-ne la possible influència de l’escalfament global. Som-hi doncs:

Dia 10 de maig de 2008, a les 11 h.

Sembla que aquesta és l’equació que resol els problemes de manca d’aigua. I, com en totes les equacions, hi ha unes variables i unes constants que ens ajuden a resoldre l’equació. De variables n’hi ha moltes: les dessalinitzadores, la Roina, els pous, el transport d’aigua en vaixells, el desviament del Segre, l’estalvi d’aigua, l’eficiència en el reg, etcètera. Però la constant en aquesta equació, i en moltes d’altres que s’esdevenen a Catalunya i a Espanya, passa per les terres de l’Ebre.

Que manca aigua? Traieu-la de l’Ebre. Que manca energia? Construïu nuclears i tèrmiques a l’Ebre. Recordeu que el minitransvassament, en bona part, fou construït per proveir d’aigua les nuclears de Vandellós. Que manquen productes químics perillosos? A les fàbriques de l’Ebre. La utilització de tecnologies obsoletes, per a l’obtenció de clor a les fàbriques d’Ercros i Solvay, omplen les aigües de mercuri, amb el coneixement i consentiment de tots els governs de la Generalitat i, encara més, amb prorrogues fins al 2020. Que manquen abocadors? A l’Ebre en tenen molta experiència. Parlem de Flix?

El ministre birmà d’Assumptes Exteriors, Nyan Win, ha indicat a la comunitat diplomàtica i a representants de l’ONU que la xifra de víctimes mortals pel cicló tropical Nargis poden arribar a les 10.000 persones.

De moment, segons xifres oficials, hi ha 4.000 morts i prop de 3.000 desapareguts. La major part de les morts corresponen a Ayeyawaddy i, en menor mesura, a Rangun (actualment Myanmar), l’antiga capital i la ciutat més gran de Birmània.

Segons l’ONU, hi ha centenars de milers de persones que s’han quedat sense casa, i necessiten un lloc on dormir, aigua potable i aliments.

L’estat d’emergència es va declarar el dissabte passat, el mateix dia que el cicló descarregava tota la seva potencia al sud de Birmània, a les regions de Rangun, Irrawaddy, i Pegu.

Un gran bloc de gel de 41 quilòmetres de llarg per 2,5 quilòmetres d’ample es va començar a separar de l’Antàrtida el 28 de febrer i, finalment, va desenganxar-se del tot el 26 de març. A causa d’aquest despreniment, la plataforma flotant Wilkins, de 16.000 metres quadrats (la meitat de Catalunya) penja d’un fil, una petita franja de gel suspesa entre dues illes. El despreniment s’avança quinze anys al que s’havia previst.

L’Antàrtida ha patit un escalfament sense precedents els últims 50 anys. Hi ha hagut un retrocés de diverses plataformes de gel i el col·lapse total de sis els últims 30 anys. El trencament de la plataforma Wilkins, que va començar a disminuir als anys noranta, no tindrà de moment cap efecte al nivell del mar, ja que encara està flotant, però és un altre indicador de l’impacte que el canvi climàtic està tenint a la regió. La principal fractura a l’Antàrtida anterior a aquesta es va produir l’any 1998, quan 10.000 km2 de gel es van desprendre en qüestió de mesos.

Aquí tenim un interessant vídeo realitzat pels alumnes de 3r ESO Daniel Rodríguez i Domenec Duran:

“Aquest treball primerament, ens va servir per començar a confeccionar reportatges. En segon lloc; ens va servir per conèixer una mica més d’aquest combustible. Nosaltres creiem que el Biodièsel estava format unicament per olis reciclats o vegetals, i vam saber que només un 20 o un 30% eren aquests olis i que tota la resta, era gasoil. També vam saber què el Biodièsel; no és tan net com ho fan veure, ja que per al procès de fabricació s’ha de produïr el doble de vegetals o greixos per tal d’obtenir-ne la meitat de combustible. Concluïnt, actualment aniria bé per reduir parcialment la contaminació; però en un llarg futur caldria crear o millorar un nou combustible que permeti reduir més la contaminació i què no costi tant el procès de producció”.

Són l’alternativa als combustibles fòssils? Sabem que el seu ús emet menys CO2 a l’atmosfera. Però també sabem que, per abastir només la quarta part de les necessitats energètiques mundials, tot el nostre planeta hauria de ser un immens camp de conreu dedicat exclusivament a vegetals productors d’oli i etanol. Us ho imagineu? I els aliments què? És completament insostenible.

Malgrat tot, per a la cobdícia humana no hi ha res impossible. Nombrosos inversors acaparen des de fa temps totes les collites de cereals que poden i en fan pujar els preus. L’ambiciós projecte de la Unió europea d’arribar a un 10% de consum en biocombustibles per al transport al 2020 amplifica l’especulació. Milers d’hectàrees de bosc tropical a l’Amazonia i a Indonèsia s’estan desforestant per preparar els terrenys de conreu. Tot i que la millor manera d’absorbir l’excés de CO2 del planeta és amb la fotosíntesi dels arbres.

Impulsar les energies netes com la solar, eòlica, maremotriu, geotèrmica, etc i potenciar l’eficiència i l’estalvi energètic són alternatives més viables per lluitar contra el canvi climàtic. Com deia Rabindranath Tagore: “El bosc és el nivell més alt de la civilització”

El dilluns 17 de desembre l’alumnat de 2n, 3r d’ESO i 1r de batxillerat va assistir a una xarrada de Francesc Mauri al nostre centre.
Aquest famós home del temps va vindre al nostre centre per tal de parlar-nos d’un tema actual i important en les nostres vides, ja que si no hi fiquem un granet d’arena i intentem mentalitzar-nos, el canvi climàtic ens caurà a sobre.
Ivan Hoster Nso, de 2n B, amablement ens ha comentat la xarrada:
“Ens va ensenyar un gràfic sobre els canvis de temperatura que hi havia hagut durant totes les eres al nostre planeta. Ens va dir que respecte als altres canvis, no era molt perjudicial, és a dir, que encara podríem fer algun cosa per canviar-ho.”
Agnès Balfegó Brull