La pluja deixa inundacions, carreteres tallades i embussos a Mallorca

Palma és una de les poblacions més afectades. L’estació de metro de Jacint Verdaguer ha hagut de ser tancada provisionalment i hi ha grans retencions en els accessos per carretera. El Servei d’Emergències de les Illes Balears 112 ha coordinat un total de 230 incidents relacionats amb les pluges caigudes fins al moment en tot Balears.

El centre territorial de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha informat que al llarg del dia s’han registrat precipitacions de 97,5 litres per metre quadrat a Palma, dels quals 68 han caigut entre les 15 i les 17.00 hores, una quantitat que es considera «sorprenent». Les precipitacions més intenses s’han donat a Palma, on la mesura dels 68 litres per metre quadrat en dues hores s’ha produït a l’estació meteorològica de Porto Pi.

El delegat territorial de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), ha assenyalat que la intensitat de les precipitacions és «sorprenent a Palma, on no és habitual, encara que sí ho és en les zones de muntanya». A Lluc s’han registrat 74 litres per metre quadrat, a Sa Pobla 57 i a Pollença 33.

Tornado a Huelva

Un tornado d’uns 40 metres de diàmetre i d’una duració d’uns quinze minuts ha destruït una desena de finques agrícoles del municipi de Cartaya i ha provocat danys al mobiliari urbà d’Isla Cristina (Huelva).
El tornado, que s’ha iniciat al voltant de les 10:00 hores, ha recorregut una distància de cinc kilòmetres i ha anat acompanyat de fortes ratxes de vent i d’una intensa pedregada.
Arbres tombats, hivernacles danyats i talls de llum són les conseqüències més destacables. Afortunadament, no s’han produït danys personals.

Mai havia plogut tant a Rio de Janeiro

“Mai va ploure tant a Rio de Janeiro, ni el 1966 ni el 1988 ni en cap altre any”, va declarar el governador de Rio de Janeiro, Sergio Cabral, a l’indicar que el volum d’aigua que va caure en aquest estat del sud-est del Brasil en tan poc temps és inèdit.

“Es tracta de la major inundació en la història de Rio de Janeiro”, va afegir el governant regional en fer un balanç de la situació en declaracions a la televisió Globo.

Ja són 153 els morts pel fort temporal que ha afectat l’estat de Rio de Janeiro, al Brasil. Les autoritats, però, temen que aquesta xifra pugui augmentar perquè hi ha una seixantena de persones que continuen desaparegudes. La majoria de víctimes són gent que vivia en faveles, que han quedat sepultades per les esllavissades de terra que hi ha hagut per culpa de les pluges. De fet, en les últimes hores un despreniment s’ha emportat 40 cases a Niterói amb desenes de persones dins.

Les emissions del sector elèctric es redueixen gairebé fins a la meitat

El sector elèctric va emetre 9 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle en el primer trimestre de l’any, gairebé la meitat (el 45,39 per cent) de CO2 que el generat en el mateix període de 2009, segons dades provisionals de l’Inventari Nacional de Gasos d’efecte hivernacle.
La secretària d’Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera, ha destacat que aquesta reducció de la contaminació s’ha produït malgrat que, en aquest mateix període, la demanda elèctrica ha crescut el quatre per cent. Aquestes dades, que encara són provisionals, posen de manifest que el primer trimestre d’aquest any ha estat el període “menys contaminant del sector elèctric des de l’any 2004”, quan el Ministeri de Medi Ambient va començar a mesurar mensualment les emissions d’aquests gasos. A més, si es manté aquesta tendència, 2010 pot ser l’any amb menys emissions de CO2 en el sector elèctric des de 1990, “tot i que el consum és molt més important que el de fa vint anys”.
La secretària d’Estat ha destacat que aquesta reducció de les emissions no és “atribuïble” a la crisi, sinó que ha estat possible gràcies a “un canvi molt important en el mix energètic espanyol, que ha registrat un augment notabilíssim de les energies eòlica i hidràulica i al manteniment de la nuclear “.
Al mateix temps, el sector elèctric ha millorat l’eficiència energètica i el consum és “cada vegada més eficient”. En aquest sentit, Ribera ha destacat que el 2008 la demanda de carbó “va caure molt” i va ser substituïda pel gas, mentre que el 2009 “tots dos van ser substituïts per les energies d’origen renovable, que han crescut el 26 per cent”.
“El resultat d’aquesta millora és que Espanya necessita importar menys combustible, pot exportar energia elèctrica i genera menys contaminació”, ha valorat. La secretària d’Estat ha destacat també que “es manté la tendència iniciada el 2008 de reducció d’emissions del transport per carretera”, que el 2009 es van reduir el 4,24 per cent i només el gener d’aquest any, el 7,7 per cent.

Espectacular tempesta a Austràlia

Prop de 160.000 persones es van quedar ahir sense llum a la ciutat australiana de Perth després que una forta tempesta d’aigua i calamarsa anegués diverses zones de la ciutat i causés grans destrosses.El governador d’Austràlia Occidental, Colin Barnett, va estimar que la quantia dels danys arribarà als cent milions de dòlars, ja que la tempesta, que va arrossegar vents de fins a 120 quilòmetres per hora i va deixar 40 mil.lilitres de pluja per metre quadrat, va paralitzar el trànsit i els vols.

Milers de residents van haver de recórrer als serveis d’emergència a causa de que molts arbres es van desplomar sobre les cases, mentre que diversos hospitals estaven inundats per la tempesta. Unes vint persones van haver de ser evacuades d’un hospital després que la teulada es desplomés per la violència del calamarsa, de la mida de pilotes de golf, que va destrossar els parabrises de centenars d’automòbils.

Aigües subtropicals arriben a Groenlandia

Els científics han detectat per primera vegada l’arribada de grans quantitats d’aigües subtropicals a la zona sud-oriental de Groenlàndia a causa de canvis en la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord. Aquest fenomen, mai vist, no estava previst en els models del canvi climàtic i pot accelerar encara més la ràpida pèrdua de gel a la zona.
Al mateix temps, aquest desglaç suposa més aigua dolça a l’oceà, que pot inundar l’Atlàntic Nord i alterar el sistema mundial de corrents de transmissió oceànica. Les aigües subtropicals recorren el fiord de Sermilik a gran velocitat, de manera que poden transportar la calor i provocar la fosa a l’extrem de la glacera. Pel que la pèrdua de gel es podria accelerar.
La capa de gel que cobreix Groenlàndia, té dos quilòmetres de gruix i cobreix una àrea de la mida de tres vegades Espanya, però ha perdut massa a un ritme frenètic durant l’última dècada. El conegut desglaç s’accelera també a causa de l’escalfament de la temperatura de l’aire. El món està canviant sense control i haurem de fer front a les conseqüències.

Després de la nevada

Algunes imatges després de la nevada:

09/03/2010 Satèl·lit MODIS des de 700 km sobre la superfície de la Terra

Vistes des de Montjuïc

Sagrada Familia, al fons la serra de Marina, i a darrer terme, a l’esquerra el Puiggraciós i a la dreta el Montseny

La torre Agbar i al fons el macís del Montseny.

Nevada històrica a Catalunya

Una nevada històrica, que va afectar intensament a tot Catalunya, va col.lapsar ahir el transport viari i ferroviari i va posar en dificultats milers de catalans, sobretot a Girona i Barcelona, que es van quedar sense mitjans per tornar a casa, alguns d’ells atrapats en seus vehicles.

El temporal, que de moment no ha provocat danys personals greus, va sumir en el caos a les entrades i sortides de Barcelona i va paralitzar gairebé completament la xarxa de Rodalies-a la primera gran crisi que afronta el servei de rodalies ferroviàries des que va ser traspassat a la Generalitat-, el que va deixar a milers de persones sense poder tornar a casa.

Als usuaris de tren o autobús que es van quedar sense mitjà de transport per tornar als seus domicilis es van sumar centenars de conductors atrapats en els seus cotxes i uns deu mil camions aturats en àrees de servei, a causa del mal estat de les carreteres.

La pluja col.lapsa altra vegada una Andalusia anegada

Desenes de persones han hagut de ser rescatades en les últimes hores pels serveis d’emergència a les províncies de Cadis i Màlaga, com a conseqüència del nou temporal de pluges que afecta Andalusia i que ha causat el desbordament de diversos rius.
Les intenses precipitacions acumulades durant febrer a Andalusia, que en punts de la província de Cadis van superar els 200 litres per metre quadrat, han triplicat la mitjana històrica en gairebé tota la comunitat autònoma, segons el balanç de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Febrer ha estat un mes “extremadament humit” en tota Andalusia i aquestes abundants precipitacions han marcat nous registres històrics màxims de pluja “en nombrosos observatoris” andalusos.

Compte amb la Geoingenieria!

A l’abric del canvi climàtic i davant el fracàs de la cimera de Copenhagen, alguns governs, institucions i corporacions estan desenvolupant una nova “ciència”: la Geoingenieria. Disciplina que es basa en la manipulació del medi ambient a escala global per provocar canvis que contrarestin els danys produïts pels éssers humans. Ja que no s’ha aconseguit negar l’existència del canvi climàtic s’intenta resoldre el problema tot fent negoci. Però es tracta d’una “ciència” molt perillosa ja que es desconeixen els efectes que en la salut de les persones pot provocar modificar el clima al nostre gust.
El canvi climàtic és potser el principal problema ecològic i de salut a què s’enfronta avui l’ésser humà però, com que reconèixer la seva existència és testimoniar que l’actual model econòmic és un fracàs, primer es va negar el problema – mèrit atribuïble al moviment “negacionista” o “escèptic” – i després es va intentar minimitzar la seva importància. Malgrat tot, com la realitat és més evident del que certs “lobbies” o grups d’interès privat volguessin, un cop que no han aconseguit negar la seva existència, ara s’afanyen a afrontar-la … fent negoci. I és aquí on entra en joc la Geoingenieria, costosa pseudociència carregada d’absurdes propostes que amaguen els autèntics problemes en lloc de canviar l’actual model productiu cap a un altre més sa i ecològic.
El vessament de tones de nano-partícules de ferro als oceans amb l’esperança d’estimular el creixement del fitoplàncton capturador permanent de CO2, la injecció a l’estratosfera d’aerosols de sulfur d’hidrogen per disgregar la llum del Sol i evitar l’escalfament global, el soterrament de CO2 comprimit en mines inactives, la col·locació en òrbita de enormes miralls per reflectir la llum del Sol, el blanquejament dels núvols amb sal per augmentar l’albedo de la Terra, són algunes de les tècniques que ja estan patentades i que es troben a la cerca de mecenatge i, per cert, algunes n’estan trobant.