Ja  fa  gairebé  un  segle, a  l’Arnold  Gessel,  un  científic  pioner  de Yale, va  pensar  en  establir  una  teoria  sobre  les  normes  del  desenvolupament  humà.

Gesell  creia  que el  desenvolupament  motor  era  una  qüestió  de maduresa  neuromuscular.  les habilitats motrius  es  desenvolupaven  a  mesura que  el  cervell madurava.

La  conseqüència  esperada  d’aquesta  hipòtesi era.  tots els nens han  de  passar  per  la mateixa  sèrie  d’etapes  del  desenvolupament,  en  el  mateix  ordr i  en èpoques  aproximades.

Malgrat  això,  el  mateix  Gesell sabia que  aquelles  normes  no  eren  inamovibles;  se  n’adonà  que  les  “normes  s’incompleixen  fàcilment si  s’atribueixen  amb  massa  rigidesa”.

Però aquesta teoria  resultava  atractiva perquè  proporcionava  als  pares,  pediatres  i  professionals  de  l’educació unes  directrius  clares  que  assumien  unes  perspectives per  assolir: si  un  bebé  no seguia  el  camí  marcat per  a les habilitats  motrius, la  lectura  i  el  llenguatge,  es  desveiaria  d’un  curs  futur  regularitzat.

Però  la  teoria  de  la  maduració  neuromuscular resultà  equivocada.  A partir  de la  dècada  del  anys  60  del  segle  passat alguns  psicòlegs van  dur  a  terme investigacions  etnogràfiques en  diferents  cultures  que  determinaven  que  bebés  de  tot  el  món recorren  les  etapes  del  deenvolupament  de  manera  més  ràpida o  més  lenta segons  el  medi  que  l’envolta,  la  seva  personalitat,  el  sistema  nerviós i  llurs  limitacions.

Quan  totes  aquestes  variables  interactuen, s’obté  una  gran  quantitat  de resultats  diferents.

Per  sort, s’evidencia  una  amplia  plasticitat  del  desnvolupament  humà.

La  normativitat produeix ansietat  i  redueix les  espectatives de les  grans possibilitats  de la  infància.

Adaptat  d’un  article  de  Nicholas  Day,  extret de  DIARIO MÉDICO,  diluns  10  de maig  de 2010.

Una  pàgina  canadenca  interactiva: 1000 IMAGES  SUR LE  BOUT  DE LE  LANGUE, recull  més  de  3000  frases  fetes  que  tradueixen  el  significat  en els  tres  idiomes:  espanyol, francès  i anglès.

Es  poden consultar  per  l’índex (repertori  general)  o classificades  en  dotze  categories temàtiques:  aliments, anatomia, animals, colors, menjar, cultura, llocs, naturalesa,  nombres, objectes, persones i  roba.

http://rea.ccdmd.qc.ca/ri/Expressions/index.html

Il·lustradora de gran prestigi i reconegut nom, la Montse Tobella és una de les creadores catalanes més actives. Ha il·lustrat boniques i magnífiques històries, sempre amb le seu estil i la seva gràcia especial.

Si  voleu coneixer  les  impressions i llegir  una  entrevista  molt  directa  de la  Monste  Tobella  visiteu  el  bloc  de  l’Elefant  Trompeta.

http://blocs.gracianet.cat/elefant_trompeta

Aquest  any,  per  Sant  Jordi (ençara  que un  dia  abans, el  22  d’abril  de  2010) els  nen,  les  nenes,  les noies  i nois ingressats  a Pediatria van rebre  una  visita que els  alegrà  el  dia:

L’escriptora i  il·lustadora  Montse  Tobella i l’escriptor  Jordi  Sierra i Fabra.

Aquests  dos autors  van  conversar  amb els infants  i els  van  regalar  i signar els sues llibres.

Aquests  autors i  dotze  més,   de  casa  nostra,   han  portat  la festa  catalana  per  excel·lència,  Sant  Jordi,  als  joves que  no  podien  gaudir  d’ella  al  carrer.

Això  va  ser possible gràcies  a  la Fundació Sierra  i Fabra  a  propòsit del  Projecte  EPI i BLAS i  del  suport material i  logístic  del Consell del Llibre Infantil i Juvenil  de  Catalunya.