Com llegeix el cervell?

Rosina Uriarte

february_1471

El cervell està format per dos hemisferis simètrics. Cadascun d’ells té funcions per a les quals està més especialitzat, però tots dos participen en totes aquestes funcions, treballant conjuntament en totes i cadascuna de les nostres interpretacions i respostes.

L’hemisferi esquerre, anomenat també “simbòlic” o “lògic”, és el controlador del llenguatge i del processament seqüencial de la informació.

L’hemisferi dret, anomenat “visual”, “postural” o “holístic”, s’encarrega de processar la informació córporo-espacial, treballa amb imatges visuals i controla les funcions holístiques (relatives al tot, que «ell considera tot alhora).

L’acte de llegir, quan es realitza amb l’hemisferi dret, està basat en tècniques visio-espacials i holístiques, per exemple paraules senceres o el mètode “veure-dir”. Aquest és el mètode de lectura que fem servir a la Estimulació Primerenca i que pot començar a les  primeres etapes de la vida.

El nen petit és capaç de reconèixer paraules completes i poc a poc va associant la grafia d’aquestes paraules als seus sons de manera que li serà molt fàcil aprendre a llegir paraules noves per si mateix.

La lectura amb l’hemisferi esquerre implica decodificar  símbols individuals, construir paraules a partir de lletres i estructures basades en la fonètica. Aquesta és la forma tradicional d’aprendre a llegir, en la que el nen va interpretant lletres de manera individual que van combinant per reproduir els diferents fonemes que formen les paraules.

Hi ha un moment en el procés d’aprendre a llegir en que l’equilibri del cervell passa de dreta a esquerra, aproximadament a l’edat de 6 o 7 anys.

A aquesta edat, quan comença l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a l’escola, el nen necessita comptar amb unes coordenades ben definides i estables i un punt de partida per poder organitzar la informació sobre el paper, per no confondre “la” amb “a”, les unitats i les desenes o els conceptes anterior i posterior, afegir o treure, etc.

Quan fallen aquestes coordenades, es produeix una tendència al desordre. Aquí és on pot aparèixer la dislèxia.

Les persones dislèxiques sembla que prefereixen mètodes d’aprenentatge de l’hemisferi dret. Quan escriuen o llegeixen tenen dificultat per aplicar tècniques de l’hemisferi esquerre.

Una dada curiosa recollit en el llibre de Sally Goddard “Reflexos, aprenentatge i comportament”:

 

 

coloresleer

En el llunyà orient, on el llenguatge escrit es basa en pictogrames, la dislèxia rarament existeix. Gran part de la filosofia d’orient està basada també en el pensament de l’hemisferi dret, per exemple, la capacitat que el futur, el present i el passat coexisteixen simultàniament. Quan somiem fem això, de manera que successos lògicament desconnectats es poden observar junts, a través d’una representació holística i visio-espacial.

En aquesta prova cal dir els colors sense llegir la paraula (que correspon a un color diferent). Per realitzar aquesta prova, hem d´inhibir la lectura que realitza l’hemisferi esquerre per dir el color de la paraula.

L’hemisferi esquerre analitza les lletres i llegeix, el dret veu el conjunt, la imatge i distingeix el color.

Aquest és un exemple de com competeixen els dos hemisferis i com especialment l’hemisferi dominant (l’esquerre, el que interpreta les lletres) intenta imposar-se sobre la tasca de l’hemisferi subdominant (el dret, la comesa és en aquest cas, reconèixer el color).

En els nens amb problemes de lateralitat, en els quals les dominàncies no estan clares, tots dos hemisferis competeixen,  en lloc de col·laborar, de manera que, amb aquesta prova podem fer-nos una idea de l’esforç que han de realitzar aquests nens per poder dur a terme activitats que són molt més senzilles per a la majoria dels seus companys.

EL ODREN NO IPMOTRA

SGEUN UN ETSDUIO D’UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, NO IPMOTRA EL ODREN AL QUE LES LTEARS ETSAN ERSCIATS, L’UICNA CSOA IPORMTNATE ÉS QUE LA PMRIREA I l’útlima LTERA ESETN ECSRITAS A LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL I FINS I TOT A SI PORDAS LERELO SENSE POBRLEAMS. ETSO ÉS PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA PER SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.
PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE.
TNATOS AOÑS D’COLGEIO A AL BSAURA?

En aquest text veiem una prova de com col·laboren els dos hemisferis a l’hora de llegir en el cas d’un bon lector sense problemes de lateralitat i amb un cos Callós ben desenvolupat (recordem que és aquest el que realitza el transvasament d’informació d’un hemisferi a  l’altre). En la lectura d’aquestes paraules desordenades, l’hemisferi esquerre interpreta les lletres i llegeix pròpiament dit, però el dret reconeix les paraules com un tot, com una imatge, de manera que impedeix que el desordre en les lletres destorbi  la lectura.

FONTS:asesoramiento

Traducendo un artículo en la Wikipedia

  • He seguido todos los pasos indicados.
  • Traducí, en primer lugar Socioeconomic impact of female education. Luego me dí cuenta que ya había sido traducida al español, y no registraba mis cambios gramaticales y sintácticos.
  • Luego lo intenté con Emergent Curriculum,  Cognitive Load, con Online tutoring, con MIT in popular culture, pero me iba encontrando con problemas, uno de ellos era el mensaje advirtiendo que el artículo estaba siendo traducido por otro miembro, y  con el último tema la posibilidad de traducción estaba desactivada.

Por lo tanto me dirigí en dos ocasiones al Foro pidiendo ayuda. una de las tutoras me remitió      a un mensaje aclaratorio y me aconsejó que hiciera una reflexión sobre el tema y que            continuara con el curso.

CONCLUSIÓN

Aunque aquí, en este curso, no haya logrado el objetivo de ver traducido por mi un artículo en la Wikipedia del inglés al español, he conseguido otros logros:

a) Entender la mecánica de la traducción y la publicación en la Wikipedia.

b) Conocer sus nociones metodològicas y sus implicaciones éticas.

c) Aprender un poco más sobre los temas que iba a tratar, pues,  en aras de una mayor  claridad e inteligibilidad para el lector he visto de documentarme un poco sobre cada uno en otras fuentes, antes de iniciarme en la tarea específica, para traducir con sentido y evitar ambigüedades de conceptos que pueden darse al pasar de una lengua a otra.

d) Por último, mejorar un poquitín mi básico nivel de inglés.

Puedo afirmar que esta actividad ha sido muy provechosa para mi.
Wikipedia png