Arxiu de la categoria: Evolució i genètica

Un animal híbrid en estat natural: l’ós grolar.

Publicat el per
Respon

oso-grolar1

L’ós grolar o grizzly-polar (Ursus arctos x maritimus) és un animal híbrid estrany que primer es va criar en cautivitat, creuant les espècies d’ós grizzli americà i ós polar.

Més tard, l’any 2006 es va caçar un ós salvatge a l’illa de Banks, al nord de Canadà. Les análisis d’ADN van confirmar que pertanyia al cruament de les dues espècies: l’ós grizzli (sub-espècie de l’ós pard) que té l’hàbitat natural a terra ferma i l’ós polar que prefereix viure a l’aigua i al glaç.

Des d’ara existeix pel  món de la Ciència.

Algunes teories suggereixen que el calentament global a causat un deteriorament a l’hàbitat de l’ós polar, en derretir grands àrees glaçades, ha provocat que aquests animals es muden cap a l’interior i donen lloc a l’hibridació amb els osos terrestres.

Els híbrids de la família del Lleó.

Publicat el per
Respon

Un híbrid és una animal resultat de creuar una espècie d’una raça amb un altra espècie de la mateixa raça.
La descèndencia de dos pares de diferent tipus tindrà característiques dels dos.
La gran majoria de les espècies d’animals híbrids són estèrils.

Les quatres espècies vives del gènere Panthera (Phantera leo (lleó), Phantera onca (Jaguar), Phantera pardus (Lleopard), Phatera tigris (Tigre)) poden produir nombrosos híbrids.
El gènere Phantera presenta nombroso híbrids en les seves espècies.

ligres-11
Lleó♂  U  Tigresa——>Ligre (Com  el  gen inhibidor  del  creixement de  la  tigresa, que es correspòn  al gen promotor del creixement  del lleó,  està  absent, els  “ligres” són  molt més  grans  que els  lleons.)

Els ligres mascles són  estèrils però les  femelles acostumen a ser  fèrtils.

Tigre♂ U  Lleona♀——> Tigó (Aquest creueament és menys habitual, al  contrari  que l’híbrid anterior, aquest animal és més petit  i  estilitzat, amb unes  potes  i  cua  llargues).

tigo-12

Tigre♂   U  Leopardessa♀——>Dogla o Leotig (Hibridació artificial: intervenció humana)

Jaguar ♂ U   Lleona♀——> Jagleó o Jaguó (Morfologia  de lleó  i taques  de jaguar)

Lleopard ♂ U Jaguar♀——> Lepjag o Leguar (L’híbrid és molt  dòcil i es pot  domesticar)

Tigre♂ U Jaguar♀——> Tiguar (Resultat de la  reproducció  entre un  tigre  siberià mascle i una  femella  de jaguar de la  selva  del  sur  de Mèxic al  zoològic  de l’Apetatilan , Txacala, Mèxic).

Lleó♂ U  Lleopardessa♀——>Liard o Lipard (s’han aconseguit uns  especímens d’aquests  en cautivitat,  zoològics  o  col·leccions  privades  d’animals)

Fonts: Wikipedia:  www.wikipedia.org
       www.lareserva.com

COMPORTAMENT Caçador o carronyaire?

Publicat el per
Respon

Extret  de  Quo. News (Revista Periòdica de  Divulgació)

Depende del tamaño del cerebro

Juan Scaliter

Trucha fontinalis
Els hàbits d’alimentació del alguns peixos estan determinats per la mida del seu cervell. Així ho ha descobert el professor Rob McLaughlin, de la Universitat de Guelph (Canadà).

“Hem descobert – assenyala McLaughlin – que els peixos que neden en aigües obertes a la recerca de menjar tenen telencèfal més grans que els que esperen que l’aliment vingui cap a ells.”

El telencèfal és la regió del cervell que està relacionada amb el moviment i l’ús de l’espai en els peixos. “És responsable de l’habilitat del peix per nedar per diferents llocs i recordar el paisatge de manera que no es perdi”.

Tot i que la investigació demostra que els hàbits alimentaris d’alguns peixos estan relacionats amb la mida del seu cervell, McLaughlin no té clar encara si els diferents comportaments desencadenar les diferències en el cervell o si, per contra, van ser les diferències estructurals les que canviar el comportament. “Pot haver alguna cosa en l’ambient o en l’estructura cerebral – conclou McLaughlin – que fa que alguns peixos siguin més actius que altres ja que hi ha evidència que el seu cervell és força plàstic i pot canviar l’estructura depenent d’on es desenvolupen més ràpid les neurones. ”


L’estudi es va realitzar en dues truita fontinalis (Salvenilus fontinalis) amb diferents hàbits i per McLaughlin constitueix una oportunitat única de comprendre per què hi ha diferents personalitats en individus d’una mateixa espècie: “Sovint tendim a centrar-nos en com afectem el nostre ambient i com redueixen la biodiversitat nostres accions, però obviem processos que constantment creen biodiversitat “.

La genètica de les poblacions

Publicat el per
Respon

Laboratori de biologia

Genètica de Poblacions i Evolució
per Theresa Knapp Holtzclaw
Introducció

La llei de Hardy-Weinberg d’equilibri genètic proporciona un model matemàtic per a estudiar els canvis evolutius en la freqüència de lels en una població. En aquest laboratori, s’aplicarà aquest model mitjançant l’ús de la seva classe com una mostra de la població.
Gràcies pel comentari