bmir

Els pares i mares de l’AMPA de l’Institut Joan Amigó van organitzar una jornada adreçada a la comunitat educativa del centre sobre les TIC i el futur dels joves en un món digital. Una trobada inicialment informal, que es va anar convertint en un esdeveniment més “mediatic” degut a la presència de Dolors Reig i a la difusió que en van fer els organitzadors.

Agraït per haver pensat que els podia ajudar, no saps mai en aquestes intervencions quin impacte tindran en les famílies. Una cosa sempre queda clara després de sessions amb pares i mares: és necessària una major implicació de les famílies en el coneixement de les eines i els entorns digitals en els que viuen el seus fills. Crec que moltes pors i dubtes s’esvairien amb més coneixement de la cultura digital.

L’administració i les comunitats educatives hi tenen un paper fonamental. Suposo que els docents, també, en els nostres centres. Una feina pendent, en molts casos.

El vídeo recull el discurs d’Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament, en la sessió inaugural del curs de formació en direcció de centres educatius en la seva primera edició. Reflexiona sobre la funció directiva i les polítiques educatives del nou govern, fonamentant-les en l’ideari de la LEC. La direcció política de l’educació eé defensada en base a la legitimitat democràtica que emana del Parlament.

Exposa la consellera que la LEC ha estat legitimada pel Parlament de Catalunya amb un 85% de suport parlamentari. I això obliga a la seva aplicació. Que els sindicats s’oposessin al Parlament i en demanessin la seva retirada fou, en paraules de la Consellera, “una experiència inexplicable”. No sé si aquesta és la manera de recuperar el diàleg amb els docents i els sindicats, però el temps ho dirà.

Per altra part, em sembla que el discurs val la pena de ser escoltat i reflexionat: política educativa, autonomia de centres, funció directiva, ensenyament públic, formació dels docents, etc. La Consellera té una visió de la política educativa que vol. Això em sembla magnífic, tot i que no és la meva, és la que han votat els catalans.

Però la LEC no és la finalitat, és el mitjà. L’eina per a fer “la tercera renovació pedagògica“. No us perdeu els darrers cinc minuts del discurs. Déu ni do, l’ambició de la nostra Consellera.

Em quedo pensant en la crida a la tercera renovació pedagògica, que serà metodològica i organitzativa segons Irene Rigau.

Doncs, vinga, tots a treballar fort.

http://www.youtube.com/watch?v=tgtnNc1Zplc

En efecte, la tesi final és clara: Os tempos mudam, o sentimento continua o mesmo. I la publicitat, també!
Vull dir que estem tots encantats donant sortida, enviant i rebent aquest vídeo, per altra part divertit i magnífic, que recull una pila de reclams publicitaris d’empreses dures en el món de la tecnologia i Internet.

Jo em pregunto si aquest vídeo anunciés Telefónica, El Corte Inglés, Iberia, Abertis i Microsoft… la comunitat 2.0 es dedicaria a enviar-lo a tort i a dret? Si acabés amb la marca La Caixa Exentric, també s’enllaçaria. Jo crec que no. Tenim una clara consciència de què és publicitat i màrqueting a la televisió, la premsa escrita o la ràdio. Però potser ens manca encara reflexió sobre la dimensió social i cultural de la societat del coneixement. És a dir, ens manquen competències digitals…

Em sembla que ens prenem massa alegrement aquest tema a Internet, un mitjà molt poderós de publicitat i completament desregulat. La mitjana d’anuncis d’aquests deliciosos tres minuts és difícil de superar. No subestimem el poder viral que té la nostra contribució a la seva expansió. Crec que molts es sorprendrien.

Voldria donar aquí les gràcies a totes les persones que per diferents vies (fins i tot NO digitals!) han valorat positivament la 20a sessió web dedicada a les competències digitals i l’educació reglada. També a Jordi Graells que va demanar-me de participar en una sessió web el juliol de 2008 i que per moltes raons, aquesta col·laboració no va ser possible fins ara. Gràcies per la confiança. Que el guió de la sessió estigués acordat fa gairebé dos anys, quan ni existia el projecte EDUCAT1x1, indica que hi ha temes que segueixen un ritme molt més pausat del que a vegades ens dóna a entendre el nostre lector de feeds. O, si ho voleu, que hi ha persones que ens entossudim a mantenir un tempo més moderat, a favor de fer-lo més sostingut, més durador. Penso, sincerament, que l’educació és una carrera de fons, no apte per esprínters o aventurers. Queda molt per fer!

Més informació a la web de la Generalitat i una síntesi You Tube. [!!]

Aquesta presentació va acompanyar l’exposició “Començar” en les jornades inicials amb els docents del Projecte EduCAT1x1. Fer deu sessions amb professors i professores de tot el territori ha estat una tasca esgotadora i estimulant al mateix temps. No puc resumir en quatre ratlles totes les converses, contactes, intercanvis, complicitats, etc. que he compartit amb tants companys. Segur que he aprés molt més que ells i n’estic profundament agraït. Gràcies!

Serien els nostres alumnes de Batxillerat capaços de fer un treball de recerca així?

Jo crec que sí. Algú ha dit competències? Transversalitat? Creativitat? Esperit crític?
Doncs això. I, fins i tot, un punt de demagògia.