http://www.youtube.com/watch?v=tgtnNc1Zplc
En efecte, la tesi final és clara: Os tempos mudam, o sentimento continua o mesmo. I la publicitat, també!
Vull dir que estem tots encantats donant sortida, enviant i rebent aquest vídeo, per altra part divertit i magnífic, que recull una pila de reclams publicitaris d’empreses dures en el món de la tecnologia i Internet.
Jo em pregunto si aquest vídeo anunciés Telefónica, El Corte Inglés, Iberia, Abertis i Microsoft… la comunitat 2.0 es dedicaria a enviar-lo a tort i a dret? Si acabés amb la marca La Caixa Exentric, també s’enllaçaria. Jo crec que no. Tenim una clara consciència de què és publicitat i màrqueting a la televisió, la premsa escrita o la ràdio. Però potser ens manca encara reflexió sobre la dimensió social i cultural de la societat del coneixement. És a dir, ens manquen competències digitals…
Em sembla que ens prenem massa alegrement aquest tema a Internet, un mitjà molt poderós de publicitat i completament desregulat. La mitjana d’anuncis d’aquests deliciosos tres minuts és difícil de superar. No subestimem el poder viral que té la nostra contribució a la seva expansió. Crec que molts es sorprendrien.
Quina raó tens Boris, he mirat la web de l’empresa patrocinadora del vídeo i m’he espantat del valor del fum en la nostra cultura actual. El comerç i la publicitat és ara EXPERIÈNCIA, té el valor d’una vivència; no és un intercanvi de bens sobre el fons d’una necessitat, sinó la provisió de la vida mateixa, EXPERIÈNCIA, sensacions … També, tot això em recorda quan, en l’època posterior a Franco, tot allò que semblés d’esquerres -pel·lícules, revistes, diaris … – era “bó” per defecte, i el resultat és que ens empassavem de tot d’una forma ben acrítica. La comunitat 2.0 necessita una dosi de pensament crític, o és que ja estem d’acord amb el tipus d’economia i societat que ajuda a patrocinar?
Fins ara
Jordi
Està ben trobat això de l’analogia amb la cultura d’esquerres i el posfranquisme. Potser també hi hauríem de posar certa música d’avantguarda…
M’estaré tornant (més) de dretes però no comparteixo la visió 2.0 de que allò alliberador és comunica-se, participar, etc. Potser a l’escola és més important reflexionar sobre el llenguatge que no pas parlar tota l’estona. Potser és més important pensar i entendre la naturalesa de la cultura digital que participar-hi alegrement, desprevingudament, càndidament…
Gràcies per venir i escriure, Jordi.
Fins aviat!