bmir

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.

Vinc del Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya. Monumental, formal, exagerat, desmesurat, excessiu… Un congrés per a dir-nos i repetir-nos, per a queixar-nos, per a insistir en allò que tots ja sabem.

Han calgut tres jornades de deu hores… per a dos o tres minuts de llum, de vida, de veritat o de música. De frescor i creativitat, de creixement o futur, poc. No sé, en surto decebut.
Afortunadament però, la vida segueix poderosa i indiferent als congressos.

Si disposeu de sis minuts i d’una mirada desperta i amorosa sobre les persones, escolteu aquesta lliçó d’assertivitat, d’amor, de tauromàquia, de gratitud, d’idees tradicionals, d’interculturalitat… i fins i tot, de música.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Les formes han canviat: les formes de la violència, les formes de la revolta o les formes de la repressió. El llenguatge, el discurs, les consignes… tot queda vell i llunyà. Fins i tot les formes dels somnis han canviat.

Tanmateix, la remor persisteix?

Avui comença la Setmana d’Acció Mundial sobre el tema “Educació de Qualitat per a Eradicar l’exclusió”. No ho haureu llegit a cap diari, però heu de saber que l’objectiu de la universalització de l’ensenyament primari a tota el món, perseguit de cara a l’any 2015, està en perill a causa de la disminució dels compromisos dels donants respecte a l’educació.

Com explica la mateixa UNESCO, l’ajuda a l’educació bàsica era de 5,3 mil milions l’any 2004, de 3,7 mil milions el 2005 (va disminuir!) i de 5 mil milions de dòlars el 2006.És a dir, els bons propòsits es van quedant en menys. La majoria dels donants no va assignar una major prioritat a l’educació bàsica en el seu suport global. L’assistència total al desenvolupament va disminuir en 8,4% el 2007, la qual cosa es traduirà, probablement, en una nova reducció de l’ajuda destinada a l’educació bàsica.

I nosaltres ens queixem, és clar.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Una classe a l’escola de Naab Abga, a Ouagadougou, Burkina Faso, a càrrec de Juliette Guere. És molt possible que amb aquest mètode d’ensenyament aquest nois mai aprenguin a llegir ni a escriure. O potser sí, qui ho sap. El que és clar per a mi és que a vegades ens falta una mica de perspectiva. El món educatiu no s’acaba amb l’informe PISA.

A veure quin dia comencem a pensar com a espècie humana…

…la llista de mèrits, han passat les darreres setmanes els professors de secundària que aspiren a ser catedràtics. El trasbals acadèmic i emocional que ha representat per als centres és difícil de mesurar: visites inesperades a la recerca de papers introbables, avisos urgentíssims de novetats al DOGC, reenviament massiu d’informacions sindicals, recomanacions entusiastes de webs de baremació, escalfament irrefrenable de màquines fotocopiadores, estampació apressada de firmes a certificats, recerca intensiva de llibres, articles, pamflets i “octavetes” pedagògiques de tota mena… En fi, una activitat febril que feia mesos -potser anys…- que no veia als centres.

Jo també m’hi vaig apuntar, no sense certa recança, a tot aquest procés: ho sento, m’agrada que m’augmentin el sou, ningú no és perfecte. Estimo la feina, però encara estimo més la meva família nombrosa i el compliment obligat del pagament de la llar que habita. Però m’he trobat angoixat i preocupat, patint per una cosa que fa uns mesos m’hauria deixat ben indiferent. M’he creat una necessitat que no tenia: només em faltava aquesta, amb la feinada que tinc a classe!

El propi procés està ple de despropòsits de tota mena, però el descontrol administratiu en aquest aspecte no és cap novetat. Molts recordem, ara amb humor retrospectiu, les darreres oposicions a càtedres, impugnades durant anys i anys… La novetat més impressionant és la capacitat de mobilització del professorat que ha tingut la convocatòria. Quina llàstima que tot plegat no serveixi per a contribuir en res a la millora efectiva del sistema educatiu! A partir del proper curs, més de mil professors hauran augmentat el seu sou i seguiran fent exactament el mateix que han fet fins ara. Res no haurà canviat, llevat que tot plegat ens costarà més diners a tots…

No hi ha res de personal en tot això: la presidenta del meu tribunal és una persona encantadora a qui visitaré dissabte per a entregar quatre certificats que ja tinc fets i una fotografia de la meva canalla, que fa anys que no veu. Aprofitaré per a comunicar-li que no li entrego la memòria i que no cal que perdi el temps venint a fer la valoració de la meva tasca docent. Jo baixo en aquesta parada per raons de salut mental.

Un petit suggeriment de cara al proper curs: no podrien demanar que el projecte a presentar es basés en aquelles coses que ja s’han fet, que recollís els mèrits docents que els aspirants ja han portat a l’aula? Potser així, el professorat s’escarrasaria a fer coses innovadores i potents amb els seus alumnes i d’això, preu per preu, en trauríem alguna cosa de profit. “Todo por la cátedra”, seria el crit més engrescador que s’hauria escoltat mai en un claustre. L’alegria tornaria a molts centres, que ja toca.

Aquesta tarda, sortint d’una reunió d’assessors de l’ICE de la UAB he bromejat parlant del tema: el nostre sistema educatiu té un punt de Berlanga. Però m’he equivocat: l’accés a càtedres, l’apunto a l’estela de la saga Ozores. I que consti que no ho dic ex cathedra!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.