Verge

És la sisena constel·lació del zodíac que limita al nord amb Cotxer i Cabellera de Berenice, a l’est amb Lleó, a l’est amb corb i a l’oest amb Balança. És visible durant els mesos de febrer fins a agost. La seva estrella més brillant és Alfa Virginis o Espiga. El seu nom ve del llatí Virgo (en grec, Παρθένος).

Constel·lació de la Verge

Representació de la constel·lació de la Verge

Mite de la Verge:

Existeixen diferentes versions sobre la seva identitat. Segons alguns era filla d’Apol·lo i Crisòtemis. Morí jove i el seu pare la transformà en una constel·lació.

D’altres diuen que era filla de Zeus i Temis, i se la identificava amb  la justícia, que havia viscut a la Terra durant l’Edat d’Or. Quan els crims de la humanitat varen fer fugir la justícia, obligant-la a deixar la Terra, on vivia amb els mortals, es refugià al cel i es convertí en la constel·lació de la Verge.

Altres llegendes associen la Verge amb les bones collites i, per tant, se la presenta amb un espiga de blat a la mà esquerra, identificant-la amb la deessa grega de les collites: Demèter. La llegenda de Demèter està totalment vinculada a la de la seva filla Persèfone. Persèfone va ser raptada per Hades, déu del món subterrani. La seva mare va intentar rescatar-la, fins i tot va suplantar la seva filla, però Zeus va demanar a Hades que restituís a Dèmeter a l’Olimp i que deixés lliure Persèfone, però això ja no va ser possible perquè Persèfone havia menjat uns grans d’una magrana. Finalment es va arribar un acord: Persèfone dividiria l’ny entre l’Hades i l’Olimp, de manera que a la primavera pujava al cel i a l’hivern tornava a l’infern.

El rapte de Persèfone, per Rembrand