Què és el que realment ens diferencia dels animals, o més ben dit de les altres espècies? Només ens distingim dels éssers que ens envolten i que són diferents a nosaltres pel fet de pensar. Aquesta habilitat que duem a terme amb el que anomenem el cervell ens atorga tot el que necessitem per sobreviure i fins i tot per a reflexionar sobre la nostra existència, els nostres actes…etc. Si Déu ens ha beneït amb aquesta habilitat per què llavors no la fem servir correctament,és a dir, només per a dur a terme les coses bones i que comportin un benefici per tots? És complicat, no? Som conscients del que fem diàriament però malgrat això hi ha persones que no tenen una capacitat reflexiva i només utilitzen la seva habilitat per a perjudicar-se a si mateixos i fins i tot als altres. Per tant, l’ésser humà sempre es veurà obligat a viure sota unes lleis, ja siguin religioses o polítiques però que regulin el instint i el impuls d’aquest, en cas contrari, ens veurem tots obligats també a fer un gran esforç per a contenir les nostres passions i els nostres desitjos mundans, cosa que no sempre és possible.
A l'ombra de Zadig.
Bloc de Filosofia de l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat
Estic d’acord amb el teu comentari, però tinc una cosa en contra.
Jo penso que esta clar que hem de fer servir el cervell, per a fer actes que ens beneficiïn però també penso que la vida no tindria sentit si tot es fes de manera correcta, es a dir, sense cap falta, en el sentit d’equivocar-se.
També volia destacar que el fet de pensar ens comporta a fer un tipus d’acte o un altre, i el problema es que en decidir fer una cosa de les possibles respostes, a tu et pot semblar beneficiós mentre que a una altra persona no, llavors, estaríem ens referiríem a un tipus de pensament global, del bé de totes les persones, del qual no es pot assolir de cap manera, ja que cada persona té la seva manera de pensar i el que a algú li sembla bo a l’altre li pot semblar tot el contrari. El que vull dir amb això, es que es quasi impossible poder pensar per tothom, poder fer el bé a tots, ja que no tots els esser humans som iguals, i per tant no tenim la mateixa manera de pensar.
En conclusió, penso que essent així de diferents ja es beneficiós per a tots, ja que podem obtindre nous coneixements, noves aventures, conèixer noves cultures els uns dels altres, perquè si tots tinguéssim la mateixa manera de pensar no ens interessaria res que no fos del entorn que ens envoltes, i a més a més no hauria res nou ni innovador ja que no hi haurien noves idees de les quals poder aprofitar-ne d’un bon us.
En general, es un molt bon article, perquè fa reflexionar i sobretot ens ajuda a fer servir el cervell per a pensar mes allà de fer les coses per impuls i sense pensar en les conseqüències.
Realmente el ser humano ha tenido la fortuna de poder evolucionar hasta llegar a alcanzar un grado de inteligencia que le permitiera moldear el mundo a su gusto, tal y como lo conocemos hoy en dia, lo que demuestra que, desde luego, la inteligencia no es algo que le falte. El problema es que, aunque poseamos tanta comprensión no sabemos utilizar otra de nuestras facultades. La consciencia.
O quizá es que simplemete decidimos no escucharla y la recluímos en los lugares más reconditos de nuestra mente.
No estic d’acord amb el que dius. Sí, de vegades ens equivoquem, però això són les conseqüències de la llibertat. Regular els nostres impulsos amb lleis universals pot semblar una bona idea en un primer moment, però si ens parem a pensar és gairebé impossible perquè les idees del que està bé o malament són diferents per a cada persona.
El que sí que estaria bé fer és acceptar un conjunt de normes o guies comunes amb les que la majoria estigués d’acord, però no és necessari fer-ne una per a tots i cadascun dels nostres impulsos. Els desitjos mundans els hem d’aprendre a controlar nosaltres mateixos, perquè cadascú té necessitats diferents. Així podem aprendre dels errors i portar una vida més variada.
Penso que les persones estem dotats amb un “poder” (pensament) però que no el tenim sempre present, és a dir, que moltes vegades actuem espontàniament sense utilitzar el cervell. Això comporta unes conseqüències positives o negatives depenen’t del cas. Si tothom tenim aquest “poder” perquè no utilitzar-lo?
En primer lugar, ¿como podemos llevar a cabo decisiones correctas si estas dependen del pensamiento, ideales o creencias, de cada persona?.
Es decir, en muchas ocasiones existen contradicciones sobre lo que es correcto y lo que es erróneo. Por ejemplo, un terrorista esta a punto de cometer un atentado con personas inocentes, y para él esta acción es correcta según sus ideales, mientras que para millones de personas esta mal la decisión que ha tomado este individuo.
Todos somos absolutamente conscientes de las decisiones que tomamos a lo largo de nuestras vidas y de las repercusiones que tendrán estas.
Hay personas que pese haber reflexionar sobre sus decisiones y saber que lo que están a punto de cometer no es correcto, lo hacen. Por lo tanto, estas personas sienten placer haciendo daño a los demás o incluso a si mismos.
En conclusión, creo que el hecho de que hayan leyes, ya sean religiosas o políticas, da lugar a esta gran contradicción sobre lo correcto o no, pero también a la vez actúan como un freno para contener peores situaciones.