Concurs Sant Jordi 2014: Una societat oberta? Alonso Ley

El que llegiràs ara es una critica cap al mon i segurament cap a tu també, nois i noies del institut Maria Aurèlia Capmany, vosaltres que us creieu moderns, “ments obertes”, que us agrada innovar i crear tendències, canviar el món… Per què us alarmeu al mínim canvi?
Sempre seguint una rutina a la qual no pot haver-hi cap mena de canvi, es suposa que som joves i no hem de ser uns reprimits de la societat, hem de ser caòtics, hem de viure la nostra vida fent el que ens agrada, i no el que als demés els agrada.
La majoria de decisions que duem a terme les fem pensant que li semblarà a les persones del nostre entorn en comptes de preguntar-nos a nosaltres mateixos si ho volem fer, ja que les conseqüències ens repercutiran a nosaltres, amb tot això el que vull dir és viviu la vostra vida i deixeu viure en pau als altres

9 comentaris a “Concurs Sant Jordi 2014: Una societat oberta? Alonso Ley

  1. Ens alarmem perqué molts estem a gust amb la nostre vida, a molts no ens agraden als alti-baixos y tampoc ens creiem “moderns”, simplement som joves i coneixem la societat que hi ha en la nostre juventut.
    La majoria del que fem, no és exactament pensant en el que dirà la gent sino: que diràn els meus amics? Els amics ho son tot actualment. Si no tens amics, no tens res. Hi ha poca gent que vulgui estar sola, potser més de la que ens imaginem, però tot així, tothom necessita algú amb qui parlar.
    Hi ha joves que accepten els reptes i els canvis no significen res, en canvi, per altes, poden significar nervis i una lenta acceptació del canvi. Aquesta es la raó de que els únics canvis que esperem la majoria, siguin en estiu. El temps dels canvis temporals.

  2. Jo no sóc ningú per criticar als joves d’avui en dia, però jo crec que ens alarmem per qualsevol canvi perquè som generacions de la naturalesa humana. També la societat influeix molt, perquè la mateixa joventut va lligada a uns valors que el jovent d’avui ha perdut.
    Cadascú és lliure de fer el que vol i el que no. Però seria millor viure la nostra vida i fer el que nosaltres volem i no els que altres volen. També crec que és difícil de prendre decisions, Perquè influeix molt en el que altres persones pensen i esperen de tu , és a dir, la gent que t’envolta però també tenim por d’equivocar-nos. La veritat hauríem de ser sincers amb nosaltres mateixos, i saber el que fer, l ‘altre cas és si vols fer-ho.

  3. Creo que la sugerencia que este artículo nos hace a las personas, especialmente a los jovenes, sobre que deberíamos vivir nuestras vidas siendo ésta un reflejo de nuestros propios deseos y no de aquello que creemos que los demás desean de nosotros es una postura muy acertada y llena de razón.
    Aunque por otra parte, disiento sobre la afirmación de que la mayoría de nuestras decisiones son tomadas pensando en si con ellas recibiremos el visto bueno de los demás. Es decir, resultaría un tanto ridículo, incluso cómico imaginar a alguien devanándose los cesos cada vez que deba tomar una decisíon preguntándose si ésta agradará a los demás.

  4. Tens raó en coses però en d’altres no.

    El que vull contradir es que en el moment en que tu estàs fent alguna acció, o portar una certa vestimenta o el que sigui, ho estàs fent perquè t’agrada o potser t’agrada que a la gent li agrada, el que et provoca una felicitat.
    Jo crec que el tema gira en vers el bé de la persona, i cada persona pot trobar el bé en ella mateixa d’una manera o d’una altra. Potser per a algú portar alguna cosa de moda o per a que la gent pensi d’ell de forma positiva ja es un elogi, una certa felicitat però tot això depen de la persona i la manera de pensar que tingui. També com bé dius, hi han persones o haurien d’haver persones que busquin el bé en ells mateixos portant el que a ells els hi agrada sense pensar en el que pugui pensar la gent d’ell.
    Però això es gairebé impossible, ja que vivim en una societat en el que si una persona no porta el que la majoria té, es criticada, i aquesta crítica comporta molts problemes bastants perjudicials, perquè la gent es sent obligada a fer coses que en realitat no vol fer.

    En conclusió, penso que cada persona pot fer el que vol, si vol deixar-se emportar per el vici de la societat i se sent a gust, doncs molt bé, encara que el que en realitat s’hauria de fer, es pensar en sí mateix i no criticar a totes aquelles persones que no siguin iguals a el que la societat mostra.

  5. Des de mi punto de vista, todas las decisiones que tomamos a lo largo de nuestra vida esta condicionada por el que dirán o simplemente pensando si la acción que estamos apunto de tomar sera aceptada o no por las personas que queremos. Esto conlleva que en muchas situaciones no nos sintamos satisfechos con lo que hacemos, creando una gran confusión en nuestro interior, hasta tal punto de arrepentirnos, siendo infelices por el hecho de no haber sido fieles a nosotros mismos.
    El mínimo cambio supone que otra vez tendremos que tomar una decisión, es por esto que por el mínimo cambio que haya en nuestras vidas nos alarmamos y con esto volvemos al punto de inicio, creando un bucle de conflicto con nosotros mimos entre cada decisión que tengamos que elegir.

  6. Normalment, les persones que segueixen un ordre i una rutina ho fan perquè se senten més segures i estables quan saben el que estan fent i el que faran en un temps. Quan hi ha un canvi, apareix una ruptura a l’ordre que hi havia fins llavors, no sabem el que pot venir i algunes persones es poden sentir amenaçades. En canvi, hi ha d’altres que busquen el canvi, que no volen quedar-se estàtics perquè s’avorreixen. Son diferents maneres de viure la vida i de passar-s’ho bé i totes són vàlides.

    De la mateixa manera, si busquem agradar als altres es per comoditat. Hi ha persones que no volen destacar perquè prefereixen sentir-se part del grup i estan millor així, hi ha d’altres que no es preocupen pel que pot pensar un desconegut perquè no té cap influència en la seva vida. Personalment sóc del segon grup, sóc més feliç vivint al marge del que els altres poden pensar de les coses que m’agraden, però tampoc crec que buscar l’aprovació i la companyia dels altres estigui malament. Ambdues son posicions correctes si són decisions voluntàries, fetes després de reflexionar sobre el tema i veure que ens porten a una situació més positiva que negativa.

  7. Aquest tema es una mica complex, a vegades els esser humans fem o diem coses contraries a les que pensem per ”por” del que diran o perquè ens sentiríem marginats per aquesta societat tan cruel, aquest es el gran defecte que tenim la majoria de les persones, a vegades ens reprimim i no volem fer res de nou per no ser senyalats o simplement mentim a la gent que estimem per no fer-los mal…

    La nostra vida es nostra i de ningú mes, hauríem de fer el que volem per ser feliços, i no pensar en que dirà la gent perquè la vida passa molt ràpid i si no la aprofitem al màxim estarem condemnats a una vida buida i amb cap sentit.

  8. Jo personalment crec que tens tota la raó, encara que hi ha gent que digui que no li influeixen les coses que la gent del seu entorn fa, sestaria mentint a ell mateix. Ja que moltes vegades pensem en la situació en la qual ens trobarem i això ens fa no sé nosaltres. Hi ha molta gent que dirà que les persones del seu entorn no li influeixen, però no és així, per exemple: ens vestim d’una manera per agradar a la societat, no com a nosaltres ens agradaria vestir, ja que molta gent li agradaria anar a l’institut amb pijama i no ho fa, ja que està malament vist en la nostra societat.

  9. No todos los jóvenes de hoy en día se dejan llevar por la sociedad ni son como los describes “modernos”,etc. Hay muchos tipos de personas, personas que es cierto que se dejan llevar por la sociedad, piensan en la gente antes de hacer una cosa por el que dirán y quedar bien delante de todo el mundo, y hay personas a las que les da igual las opiniones de los demás y elque dirán, hacen lo que creen conveniente y se atreven con todo lo que se proponen aunque sea quedar en ridículo delante de ciertas personas. Por tanto, creo que depende de la personalidad de cada uno dejarse llevar por los demás, o ser uno mismo y seguir tus propias intenciones

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *