La pena de mort (resposta de Jesús Gómez a l’article i els comentaris).

Bona tarda a tots.

Un cop corregits els maleïts exàmens de Plató (ja teniu les notes penjades, dilluns les despenjaré) puc dedicar una estona a respondre a l’article de l’Éric sobre la pena de mort.

Primer m’agradaria exposar la meva postura sobre la qüestió. Sóc contrari a la pena de mort per les següents raons:

– La pena de mort és una mesura aplicada des de temps immemorials i que s’ha demostrat inútil al llarg dels mil·lennis. Penseu que es tracta d’una pena que no fa tant encara s’aplicava en cas de robatori (si la víctima pertanyia a la noblesa) i això no ha fet disminuir els robatoris o els assassinats.

– La concepció de la justícia a la que respon la pena de mort és, en la meva opinió, incorrecta. La justícia hauria de ser una situació garantida per l’estat i no només una reacció de l’estat davant una acció incorrecta. L’estat hauria de garantir que tots el ciutadans poden viure dignament sense haver de delinquir i, en aquest sentit, no pot limitar-se a esperar que algú delinqueixi per castigar-lo. Si, un cop generades les condicions òptimes per a que ningú necessiti delinquir, un individu delinqueix, llavors se l’haurà de castigar.

– El càstig només té sentit si té com a objectiu que l’individu castigat contribueixi a millorar la situació de justícia de la societat, és a dir, el càstig té com a objectiu la rehabilitació del delinqüent, no la venjança. La venjança es pot entendre com a reacció individual davant una agressió, però no com l’acció d’un estat, ja que la venjança sempre està condicionada per elements subjectius i, per tant, és fàcil incórrer en la injustícia (Dani, la teva argumentació no té sentit: a cap tribunal de justícia es permetria que dictaminés sentència una víctima o els seus familiars. L’Éric té raó, no seria justícia sinó venjança).

– Vull fer esment a la qüestió tractada pel Javi al final de la seva intervenció: el botxí que es converteix en criminal, és una paradoxa que ha aparegut moltes vegades a la història, però crec que hem de reflexionar amb un cert rigor; en un moment o altre (i en unes circumstàncies determinades), els éssers humans han de poder decidir sobre la vida d’altres éssers humans. Qüestions com l’avortament o l’eutanàsia, en les que un ésser humà decideix si un altre continua o no vivint, crec que ens han de fer reflexionar i extreure conclusions que són aplicables a la pena de mort. En resum, crec que no podem argumentar contra la pena de mort afirmant que no tenim dret a decidir la mort d’una persona i, a la vegada, estar a favor de l’avortament o de l’eutanàsia.

Hala, a pensar que és gratis!

Per cert, com és que només escriuen alumnes de 2n (angoixats i sense l’estímul del premi) i els de 1r (que tenen premi si participen i no tenen motius per l’angoixa) no donen senyals de vida? Serà que els de 1r no pensen? (Si algú creu que això és una provocació per tal que els alumnes de 1r participin, efectivament té raó).

5 comentaris a “La pena de mort (resposta de Jesús Gómez a l’article i els comentaris).

  1. Jesús,
    Desde el punto de vista en el que lo expresas, la verdad, es que no lo había mirado, reflexionando me he dado cuenta de que es demasiado injusto dejar elegir a las familias, pero sigo diciendo que no me parece mal la pena de muerte en según que casos pero nunca estaré de acuerdo hasta que hallemos la manera de saberlo al 100%(si el criminal es culpable o no).
    En el segundo punto estoy de acuerdo contigo (y con Platón) pero, en el caso de que alguien delinquiera, que castigo le pondrías, ¿exilio? Es difícil decidir que castigo poner a un sujeto que ha asesinado a otro a quien no conoces y aunque el juez no sea consciente siempre habrá subjetividad por sus vivencias, y si consiguiéramos que una maquina examinara el caso y pusiera una pena, esta ya habría sido sometida a la subjetividad de otro hombre así que¿ no es en parte toda justicia subjetiva? Yo opino que sí.
    El tema de verdugo-criminal es algo más difícil aún ya que en el caso en el que un delincuente está a punto de matar a una persona y tu solo la puedes salvar matándolo a distancia con una pistola, te convertirías en un héroe por salvarla o en un criminal por matarlo, pero matarlo después de cometer el crimen cambiaria mucho la situación, y si después de la cárcel este hombre repite el acto, haberlo matado después del primer crimen ¿nos convertiría en héroe o truhán? He aquí la realidad, ¿confiamos en los humanos o no?.

  2. “… el càstig té com a objectiu la rehabilitació del delinqüent…”
    ¿Y qué ocurre con los delincuentes reincidentes, los que se niegan a ser tratados o, más concretamente, los violadores que presentan una patología incurable?

  3. Intento contestar a tots dos des del mateix punt de vista:
    Situem-nos a nivell Platònic i plantegem-nos si castigar o no, com castigar, quins càstigs alternatius hem d’aplicar … ha de ser l’objectiu de la justícia. Si agafem al vell Plató, veurem que la justícia hauria de ser una situació (un determinat ordre social) previ al delicte; és a dir, malgrat la urgència del problema que ens planteja el delicte que s’ha comés, hauríem de pensar quin model de societat impediria que es cometessin aquests delictes. Ja ho sé, això és molt utòpic, però a aquest bloc intentem reflexionar filosòficament i, com que no volem guanyar vots, no cerquem solucions fàcils i convincents sense gaire reflexió.
    Javi: als malalts els hem de guarir. La psiquiatria encara no ha avançat prou, però no per això hem de substituir la medecina pel càstig. Avui dia ens escandalitzem quan pensem que fa quatre-cents anys cremaven com a endimoniats a esquizofrènics que avui dia porten una vida prou acceptable amb la medicació adient … pensem amb perspectiva de futur: els malalts que avui són incurables segurament ho seran d’aquí a un temps, si és que invertim els diners en investigació i no ens els gastem en llenya per la foguera…

  4. Este tema es un tema muy delicado en que se allà la pena de muerte jo estoy en contra de este castigo me parece que es un castigo muy cruel .
    Estoy totalmente en contra de este castigo por que la pena de muerte no hace que dejen de haber assesinatos , asaltos robatorios etc.
    La persona que hace un delito i se le aplica pena de muerte el castigo es dejar de vivir no hay derecho y ademas pienso que seesta haciendo lo mismo que ha cometido el assecinato ,como se puede quitar la vida a alguien no lo entienedo a pesar del sufrimiento de los familiares aunque seguramente lo que quisieran seria que pagara de la manera mas cruel estamos en una mundo que por mucho que hayga castigos , carceles etc no se para de haber atracos … supongo que cada persona tiene su opinion i la respeto pero estoy en contra

  5. Yo estoy de acuerdo con la pena de muerte pero dependiendo en que situaciones se aplica, por ejemplo si se aplica en asesinatos yo estaría a favor. Eso no dice que no haya mas asesinatos, pero conseguiríamos a dar ejemplo, es decir, que una persona a la hora de asesinar pensaría que el también estaría condenado a morir y haríamos que haya menos asesinatos en este mundo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *