Teníem molt clar que la formació rebuda pels coordinadors i el consegüent traspàs a la resta de l’equip impulsor s’havia de veure reflectit en el disseny de les diferents tasques o activitats.
Vam pensar una activitat inicial per a despertar les idees prèvies i buscar una motivació inicial prou forta per tal d’implicar i motivar l’alumnat des de l’inici. Vam considerar prou important explicar quin seria el resultat final del projecte (representació d’escenes quotidianes de la vida romana) que s’havia de fer palès en una sortida final a les runes d’Empúries que ja alguns d’ells ja coneixien. Vam compartir amb els alumnes quines activitats faríem, què aprendríem i com s’avaluaria. És prou evident que la perspectiva d’acabar la feina amb una sortida, va engrescar-los d’allò més!
Vam dissenyar tasques de resolució individual i en grups, la majoria d’elles. Vam dur a la pràctica el treball cooperatiu i els grups els van formar ells mateixos tot i que prèviament havíem assignat a l’alumnat un número tenint en compte diferents criteris: nivell acadèmic, interessos, punts forts, caràcter… per tant ben bé tampoc van triar ells… Els grups eren de 4 membres i cadascun dels membres havia de tenir un número diferent, per tant cada grup era format per un 1, un 2, un 3 i un 4.
Un dels aspectes que vam considerar clau era el fet que si bé els continguts són importants no ho és menys el fet que els alumnes siguin conscients de com estan aprenent, el fet de fer-los coneixedors del seu procés d’aprenentatge i l’autoregulació del grup cooperatiu. Vam decidir utilitzar l’eina de la carpeta d’autoaprenentatge en què hi apareixen aspectes com l’assignació de rols, normes reguladores del grup que ells mateixos s’autoimposen, distribució de càrrecs (secretari, etc.) i funcions que s’han treballat al llarg del curs, objectius del grup, compromisos, diari de sessions, valoracions, revisions del funcionament del grup, autoavaluacions dels membres, rúbriques per a la confecció de la carpeta, etc.