PARTÍCULES , i ara com ho fem

 

A partir de les activitats que hem coordinat les mestres de Música , Medi en anglès , i les dues tutores en funció de les diferents activitats s’ han realitzat diferents agrupaments:

A tall d’exemple

Motivació: Lectura guiada de la noticia d’un meteorit en gran grup amb l’avaluació individual de la seva comprensió.

Minimural dels “PLANETS “, en grups cooperatius de 4 amb una avaluació final per grup presentant el seu treball.

VIDEO

Fem Poesia a partir dels textos de Partícules i organitzem una sessió Poètica fent de ràpsodes llegint les seves produccions.

Activitat de Música. Es treballa en grup – classe la part musical i la coreografia. Es va fer un assaig general a l’escola amb els dos grups .

Medi i els conceptes d’astronomia

Una de les activitats que va servir per afiançar els conceptes fou una conferència magistral a càrrec d’un expert sobre Astronomia . Es va fer conjuntament els dos grups de 6è amb la col.laboració d’una alumna de 6è..

 

Posteriorment, vam fer un treball individual , després en grups de quatre i també  en  gran grup un mural sobre sistema solar.

Més endavant es va realitzar el treball de cerca a partir dels interrogants dels alumnes.

Audiovisual

Realització d’un mural interactiu amb codis QR per parelles  per a què els altres alumnes puguin gaudir de les explicacions a travès del mòvil o tablets de l’escola .

Producció de forma col.laborativa  d’un petit vídeo de cançons de Cantània per la festa de final de curs. Cada grup de tres feien una part de la presentació.

Per què hem d’estalviar aigua? Metodologia

Un cop iniciat el Projecte i aconseguit un grau de motivació necessari per dur a terme la resta de tasques, els alumnes s’organitzen en grups amb la nostra ajuda i planifiquem diferents experiments per tal de comprendre millor les idees que han sorgit a partir de la carta i durant la conversa:

  • Experiment del desglaç
  • Experiment de l’aigua dolça i salada
  • Experiment del cicle de l’aigua

També realitzen un taller sobre l’estalvi de l’aigua dirigit per una biòloga per tal d’aprofundir en el cicle de l’aigua i en els bons hàbits per cuidar aquest recurs. En grups elaboren un sistema de reg amb una ampolla de plàstic.

L’última sessió la utilitzem per a reflexionar sobre tot allò aprés i cadascú pensa un slogan o frase i realitza el seu propi disseny en una gota d’aigua.

Pel que fa a tipus d’agrupaments, es fa servir el treball en gran grup, en petit grup o individual en funció de l’activitat programada. Quant a materials, s’’utilitzen diferents suports audiovisuals o escrits per trobar o descobrir els coneixements, material reciclat, material específic pels experiments, etc. 

Metodologia

En aquesta secció us parlarem sobre la metodologia portada a terme per a realitzar el treball de síntesi de 1r d’ESO “Benvinguts a l’Hospitalet”.

FORMACIÓ DELS GRUPS

En cursos anteriors, els grups es formaven per nivells intentant garantir l’equilibri entre els diferents grups. Els desavantatges eren que no tots els alumnes tenien l’afinitat necessària com per a treballar junts i les diferències de nivell o d’hàbits feien que no tots treballessin de la mateixa manera. A més, els grups es formaven amb components de tots els grups-classe.

En aquesta ocasió, els grups es van formar sense barrejar els grups-classe, ja que el producte final era una revista per a cada grup, i es va considerar la possibilitat de crear els grups segons les afinitats de cada alumne. Per això, les tutores van realitzar un sociograma a cada classe i, a partir d’aquest es van crear els grups.

PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

Una vegada creats els grups, es van utilitzar algunes sessions de tutoria per introduir el projecte.

A la primera, les tutores van explicar la demanda realitzada des de direcció de crear una revista per als nouvinguts i van dir els grups de treball. En una segona sessió, van explicar els canvis d’horari que hi hauria els dies del projecte, així com les sortides a realitzar i el material necessari. Els grups de treball van triar el bloc que volien crear.

AUTOGESTIÓ DELS GRUPS

Com s’ha comentat anteriorment, un aspecte a millorar dels treballs de síntesi d’anys anteriors era la descompensació de feina entre els components de cada grup. Per tal d’intentar garantir l’equilibri en les feines realitzades, el primer dia del treball es van plantejar 4 rols a repartir entre els components dels grups.

Els rols establerts eren els següents:

  • L’escriptor
  • El cercador d’informació
  • L’encarregat del material
  • L’encarregat de l’ordre

Alguns grups van mantenir els rols durant tot el projecte mentre que d’altres van decidir anar rotant el càrrec.

A més a més, per fomentar el bon ambient i evitar el soroll innecessari a les aules, cada grup va rebre una targeta amb doble cara, una vermella i una verda, per tal que el professor sabés si el grup necessitava ajuda o si estaven treballant bé. La targeta havia d’estar en tot moment sobre de la taula i segons si necessitaven ajuda o no, es posava la cara vermella o verda mirant cap amunt.

Així mateix, el dossier constava d’una checklist amb les tasques a realitzar organitzades per dies per tal que ells mateixos poguessin autogestionar el temps que els quedava per complir els objectius.

MATERIALS DE SUPORT

En primer lloc, per tal de guiar als grups en la creació de la seva secció, se’ls va entregar un dossier per grup que incloïa les tasques a realitzar i petites explicacions que permetien a cada grup treballar de manera autònoma i seguint el seu ritme.

En segon lloc, es van entregar uns annexos amb informació sobre els diferents continguts treballats a les tasques.

En tercer lloc, cada grup podia disposar de dos telèfons mòbils o dispositius electrònics per a la recerca d’informació i també van poder utilitzar les aules d’informàtica i la biblioteca en hores assignades.

COMPARTIR LA FEINA

Per tal de compartir la informació, cada grup va fer una exposició davant d’un tribunal composat de dues tutores i de la resta del seu grup-classe. L’exposició oral es va complementar amb la projecció de cadascuna de les seccions de la revista.

 

Experimentem!

Com sempre que treballem a partir de projectes, els alumnes comparteixen els seus coneixements previs a la rotllana, es visualitzen imatges de les obres de l’artista, donant opinions i aportant les seves reflexions sobre el que hem vist i sentit.

Un cop més en aquest projecte, els alumnes han pogut experimentar amb diferents técniques plàstiques, visuals i corporals. A través d’aquest projecte, hem pogut treballar nou vocabulari, noves técniques d’expressió relacionades amb l’art, fomentant l’esperit crític dels nostres alumnes.

Ens ha agradat molt endinsar-nos en el món artístic!!

Quina ha estat la metodologia?

Les tasques han estat sobretot de caire cooperatiu sense oblidar el treball individual i en parelles.

La formació de grups ha estat heterogènia i amb la intervenció del mestre en la seva formació, fent servir tècniques cooperatives com ara el grup d’experts.

L’assignació dels rols  i la definició de tasques de cadascun ha estat pactada mestre-alumnes, ja que a l’escola ens trobem en un punt inicial de l’aprenentatge cooperatiu. La finalitat és que arribin a ser completament autònoms en el desenvolupament de les seves tasques. Aquests rols han estat: secretari, portaveu, material i controlador de volum. En cas que hi hagués un grup de cinc vam decidir afegir un rol relacionat amb les TIC.

El rol de l’aprenent ha estat d’agent constructor del seu propi aprenentatge ja que amb la investigació i monitoratge i suport del mestre s’ha aconseguit arribar als objectius proposats.

La seqüenciació de les activitats van ser planificades prèviament per tal de tenir una idea inicial del que seria el projecte. No obstant, durant el procés aquesta idea es va anar modificant en funció dels interessos dels alumnes.

Les tasques dutes a terme com ara elaborar un pressupost de la sortida; cercar informació; posar-se en contacte amb les empreses a través d’e-mail i pàgines web tot utilitzant les tauletes i ordinadors portàtils; han estat dissenyades amb la intenció d’afavorir la seva autonomia, autoregulació, acceptació de l’altre i cooperació.

Els alumnes una vegada havien cercat informació i triat el destinació van entrar en conflicte amb ells mateixos. Un cop entès com es feia un pressupost es van adonar que hi havia sortides inviables. Així doncs, van haver de replantejar-se i reelaborar el seu pressupost i destinació.

Per tal que no es perdessin en el fil del projecte, vam veure convenient l’elaboració d’un mapa conceptual. El mestre va ser el guia en la estructuració de les idees dels alumnes en el mapa conceptual del grup-classe.

El mapa conceptual ens va servir com a espai per crear i compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i revisar els objectius inicials i per últim, i no menys important, perquè se situïn en el punt en el que ens trobem.

METODOLOGIA

  1. El treball individual s’ ha complementat amb el col·lectiu. Hem hagut de repensar els agrupaments i la gestió dels grups per afavorir que es generés aprenentatge. Hem agrupat els alumnes en equips que han permès el treball cooperatiu i l ‘aprenentatge significatiu de cadascun dels alumnes.
  2. Les mestres acompanyen durant tot el temps l’ execució de les tasques tot resolen conflictes, aclarint dubtes i gestionant el temps i la bona dinàmica del grup a través del diàleg. Hi ha dues mestres a l ‘aula: la tutora i una docent de suport (reforç o EE) de manera que tot el grup classe està junt afavorint la inclusió i la personalització de tasques segons les característiques dels alumnes.
  3. Creació i repartiment de rols :secretari : recollir per escrit el contingut.El dibuixant; el que retola i el que retalla.Quan un d’ ells acabava la seva tasca, col·laborava amb algun altre.Cada grup té la comanda de cercar una informació i recollir-la en un mural que han de realitzar en un temps concret i amb el material que es reparteix que van preparar les mestres (material de contingut, llibres de consulta, estris per elaborar el mural).

Metodologia- Qui som?

Visual i plàstica : Se’ls facilita un full orientatiu del procés de recerca i treball.

1- Full orientatiu de Visual i plàstica

2-Full Orientatiu Visual i plàstica

Organitzats en grups.

Organitzant-se en grups heterogenis de 4 alumnes, cerquen informació relacionada amb els gèneres pictòrics per tal de descobrir l’autoretrat com un tema que poden emprar per  d’expressar-se. A partir dels links que se’ls facilita han de fer un Power-Point/ presentació.

A partir d’aquí ja estan preparats per investigar amb artistes que han utilitzat aquest gènere pictòric, l’autoretrat,  en la seva obra. Han d’afegir a la presentació que han començat, quatre noves diapositives amb una breu presentació de quatre artistes:

  • Vicenç Van Gohg
  • Pablo Picasso
  • Frida Kalo
  • Andy Warhol

En el full orientaiu se’ls dóna quatre pautes per prioritzar la informació que trobin dels artistes proposats. Finalment, després d’acabar la presentació i esxposar-la al grup/ classe, han de fer un treball individual: el seu autoretrat.

De manera individual han de fer el seu autoretrat a l’estil d’Andy Warhol. Utilitzant els colors càlids per donar color a la cara i colors freds per acolorir el fons.

Català: Es lliura a l’alumnat el següent esquema com a eina per estructurar correctament el text.

Llufa de català

També se’ls lliura la següent rúbrica que hauran d’haver omplert en acabar la tasca proposada.

Llista de verificació

A la classe, individualment, cada alumne comença redactant el primer paràgraf, es llegeix en veu alta i el van millorant entre tots.  La resta del temps es va treballant individualment tenint present la rúbrica en tot moment.

Castellà: Els alumnes treballen individualment però dediquem unes sessions inicials a explicar què és la descripció i l’argumentació.  Proposem exemples a classe i en petits grups l’alumnat reflexiona sobre quins trets fan admirable a una persona. I trien característiques que desperten l’admiració.  Després els proporcionem un esquema que hauran de seguir per elaborar el seu text.

Esquema de Castellà

També els hi donem un llistat d’adjectius que els poden ser útils per caracteritzar a la persona a la que admiren.

Adjectius de Castellà

Fan servir aquests materials per escriure un esborrany a mà que hauran de lliurar al professor per tal que corregeixi l’ortografia i l’expressió. Quan el professor torna els textos corregits, els alumnes escriuen a ordinador el text definitiu, que serà penjat al drive.

Per avaluar l’activitat els alumnes faran servir una rúbrica i una diana per fer la representació gràfica.

Ciències Naturals i Anglès: S’entrega a l’alumnat la fitxa que haurà d’omplir primer en català sobre el seu animal preferit.  En grup reduït els alumnes individualment i amb l’ajuda d’un portàtil busca la informació del contingut de la fitxa a internet.  Seleccionen la informació necessària per omplir la fitxa i també cerquen una foto del seu animal. Un cop omplerta i corregida la fitxa, l’alumnat amb l’ajut del professor d’Anglès en farà la traducció.  El producte final és la fitxa tècnica del seu animal preferit en llengua anglesa.

My favourite animal

Matemàtiques:  Començo la classe amb la introducció següent:

Comencem el curs i la majoria de vosaltres veniu d’escoles diferents.  Per tal de conèixer-vos els uns als altres us demanem que penseu i plantegeu preguntes adreçades a tota la classe sobre aspectes que trobeu que serien interessants de saber dels vostres companys de classe.

Per trencar el gel jo començo proposant la primera: “De quina escola de primària veniu?”.  Demano que un alumne surti a la pissarra i anoti la seva.  D’un en un van sortint i van anotant els noms de les escoles si no han sortit encara o afegeixen una creu al costat en cas contrari, per tal d’anar fent el recompte.  A continuació, pregunto a la classe si coneixen algun tipus de gràfic per tal de representar les dades que tenim a la pissarra. Tots junts construïm la taula de freqüències i en representem el o els gràfics associat/s.

Alguns exemples extrets del quadern d’alumnes són:

Les imatges són de d’alt a baix i d’esquerra a dreta: Quina_escola11, Quina_escola22, Quina_escola33, Quina_escola44

Tot seguit se’ls dona uns minuts perquè escriguin al seu quadern les seves preguntes individualment.  Després en seleccionem unes quantes tenint en compte que es tractin en la mesura del possible variables estadístiques de diferents tipus: quantitatives ( discretes i contínues) i qualitatives ( nominals i ordinals), i amb tot el grup classe en fem el recompte i ho anotem a la pissarra.

A continuació fem grups de 4 o 5 alumnes i ens repartim les dades de la pissarra de manera que cada grup sigui responsable de fer l’estudi d’una variable.  N’haurà de fer la taula de freqüències i un gràfic, primer al seu quadern i després, un cop corregit, es farà el gràfic a net i en gran per penjar a classe en format pòster.

Es mostren a continuació alguns treballs dels alumnes:

Imatges: Variable_1, Variable_2, Variable_3 i Variable_4

Els de sisè ens organitzem

En funció de les activitats programades utilitzaran diferents metodologies.  L’exposició oral es farà de manera individual, però el producte final (“Power Point”) es farà en grup.

Els grups de treball són heterogenis. S’han organitzat amb la intervenció de la mestra, per tal de garantir la heterogeneïtat, tot i que s’autogestionen ells mateixos.

Els alumnes s’han repartit els rols. Escullen els càrrecs i han establert les normes del grup.

Les tasques han estat dissenyades per tal d’aconseguir els objectius plantejats. La primera tasca és recollir informació (enquestes i entrevistes). A partir d’aquest punt es treballarà l’anàlisi d’aquesta informació, traient conclusions per tal de fer l’exposició final dels resultats.

METODOLOGIA

METODOLOGIA

Quan iniciem cada sessió es realitza una petita revisió dels objectius i recapitulació dels aprenentatges realitzats en sessions anteriors per donar sentit i continuïtat a les tasques que es realitzaran durant el projecte. Després d’aquesta conversa inicial s’assignen les tasques perquè treballin de manera cooperativa, i tanquem la sessió fent una reflexió final sobre els aspecte treballats.
Es combinarà treball en petit grup amb estones de treball individual i de reflexió en gran grup.
El treball en petit grup serà de caire cooperatiu on cada alumne assumirà un rol: el secretari, l’encarregat de material, el portaveu i el moderador.
Els mestres formarem grups heterogenis en funció de les característiques dels alumnes, dels seus punts forts i febles, per tal d’equilibrar-los i enriquir l’aprenentatge i el coneixement. Els grups estaran formats per 4 alumnes.
El secretari serà l’encarregat de recollir el que decideix el grup, anotar les tasques realitzades cada dia i les que queden pendents per la propera sessió, també omplirà les valoracions del grup quan calgui. El portaveu explica al gran grup les coses que s’han fet i farà els aclariments que calgui, parlarà en nom del grup quan se li demani. L’encarregat de material vetllarà per què tothom porti el material necessari i demanarà ajuda per aconseguir-lo. El moderador és l’encarregat de mantenir un to de veu adequat i mantenir el clima de treball, assumirà el rol d’un altre component del grup en cas d’absència.
La tarda del dijous aprofitarem que tenim l’aula d’informàtica per nosaltres i dividirem la classe. Un grup es quedarà a l’aula fent una activitat i l’altre grup pujarà a informàtica a buscar informació, amb unes preguntes guiades sobre el projecte. I després canviarem els grups.

FOTOS METODOLOGIA