Som uns quants docents del claustre Bransuelista que enguany ens proposem analitzar junts els projectes que ja es duen a terme a l’escola. A través d’aquesta reflexió col·lectiva volem impulsar millores en la implementació del nous Projectes i nodrir-los de més qualitat amb l’aprenentatge en xarxa que estem fent.
IL·LUSIONAR + REFLEXIONAR + COMPARTIR = ACTUAR
La informació arriba des de diferents vies: experts, famílies, mestres, alumnes, documentals, fonts escrites (llibres, manuals…). Aprofitem l’imprevist i l’esdevenir del dia a dia: un article, una notícia, una visita inesperada, un llibre de la biblioteca… Comptem amb la motivació dels alumnes i la implicació de la comunitat educativa.
Decidim documentar tot el procés mitjançant un mapa conceptual situat al suro de l’aula. El tenim molt present. Hi enganxem evidències que il·lustren tot el procés. Utilitzem fotografies, dibuixos, objectes… Ens serveix per recordar, per relacionar, per concretar, per explicar… A més a més, ens gravem per veure’ns a posteriori, recollim el que aprenem en graelles o fitxes i, sobretot utilitzem la comunicació oral per regular el procés de manera cooperativa.
Enguany l’escola es va proposar com a eix conductor de la celebració de Carnaval el tema del circ. Els alumnes de primer de primària, els Dofins, es van voler disfressar de mags. Així doncs, apartir de la confecció de la disfressa de Carnaval, sorgeix l’ interès del grup pel tema de la màgia. Es comunica a les famílies el desig del nens i nenes per desenvolupar aquesta temàtica. S’ofereix la possibilitat que un mag professional visiti la classe per fer un espectacle i un taller amb els alumnes. D’ençà s’incrementa la motivació i el projecte agafa força.
El darrer dia del projecte i un cop escoltades les presentacions, els alumnes de 3r també han volgut dir la seva i aquestes són algunes de les idees que ens han expressat i que compartim aquí per si us poden ser d’ajuda encara que siguin molt generals.
En realitat potser no serem a temps de recollir les evidències de què han après durant el projecte doncs per poder comprovar-ho convé plantejar-los tornar-los a avaluar uns mesos més tard, així que ara només podem plasmar les activitats en sí, el seu treball com a equip i un molt interessant i variat producte final. Enguany hem volgut fer una avaluació molt variada dividida en dues parts ben clares: la nota del grup i la nota individual.
Individualment els alumnes han omplert un diari d’aprenentatge amb reflexions diàries sobre els seus aprenentatges, treball en grup i punts a millorar, així com també se’ls ha valorat la l’exposició del seu producte final. En aquest darrer punt els alumnes han coavaluat als seus companys alhora que els docents també ho han fet.
En canvi com a grup els hem demanat un seguiment del seu treball diari per part dels diferents docents que han passat per l’aula cada dia, com una coavaluació del seu propi grup. S’han tingut en compte les activitats específiques de les matèries implicades i l’estructura general del projecte doncs pretendre avaluar-ho absolutament tot seria pecar d’ingenus. L’eina CoRubrics ha estat per nosaltres una gran aliada.
Val a dir que hagués agradat fer als alumnes i retorn molt més exhaustiu que el que hem pogut fer, així que ja tenim feina per al dia en que repetim aquest mateix projecte.
Com ja s’ha esmentat a l’apartat “Planificació” el títol del nostre projecte és “Què et venen?” i pretenia donar unes eines bàsiques sobre publicitat als nostres alumnes i que a partir d’aquí ells fossin capaços de dissenyar un anunci original en forma de vídeo, d’audio o bé un anunci estàtic. Ells decidien on s’havia de publicar aquest anunci (TV, Internet, tanca publicitària, diari, etc…) Per tant, sí, podem dir-ho alt i clar que el repte era un producte real.
Hem volgut enfocar el treball tal que treballessin les assignatures de matemàtiques (estadística), les llengües catalana i anglesa ens els textos elaborats, l’educació visual i plàstica en el producte final en sí. Ells han exposat els seus anuncis als companys del grup-classe i als professors que els escoltaven i posteriorment tots els professors que han volgut han pogut veure els anuncis en línia malgrat no hagin escoltat les presentacions. Potser el següent pas serà que les famílies puguin gaudir de les creacions dels seus fills… Ens ho apuntem per al proper cop.
El nostre projecte s’emmarca a la segona franja del matí durant una setmana, és a dir, amb un total de 21 hores lectives. El projecte s’inicia amb una presentació per part dels tutors o membres de l’equip impulsor als alumnes, una explicació de com s’organitzarà la feina al llarg del que duri el projecte, es llegeixen els criteris d’avaluació i es fa una comprovació que tots disposen de les eines digitals necessàries digitals per poder començar el treball, es reparteixen els rols que desenvoluparà cadascú en el treball cooperatiu i ja poden començar a treballar.
Tota la informació per anar fent les activitats és extreta d’Internet guiada per unes petites pautes del dossier de treball dels alumnes. Hi ha diverses tasques del projecte que treballen coneixements que s’han treballat prèviament a les assignatures implicades, altres que s’estan treballant en aquell dies a les hores que precís moment per tal de poder ajustar al currículum del curs. Cada grup té una còpia dels seus documents a la seva carpeta de Google Drive i poden anar desant qualsevol material addicional que vagin necessiten al llarg del treball.
Se’ls demana fer un diari d’aprentatge per omplir diàriament on reflexionen sobre les habilitats que han practicat, què han après, què ha funcionat bé o malament en el seu grup i què poden fer individualment per millorar-ho al dia següent. També se’ls demana una autoavaluació com a grup del seu treball diari per després poder fer mitjana amb la valoració dels docents que van passant per l’aula.
Acció a l’aula Les Cinc Sénies
L’avaluació del procés s’ha traslladat a l’aula utilitzant tres recursos principals, on es fa una aturada en el viatge per fer una reflexió amb diferents formats. Aquest recull ens permet obtenir evidències dels aprenentatges adquirits en cada moment a partir de l’observació i la reflexió individual i en grup.
A l’inici del projecte es van realitzar unes dinàmiques per a formular diferents preguntes d’indagació i es van classificar per centres d’interès en una infografia.
Durant les sessions de tancament del projecte es van fer dues dinàmiques. En una es van agrupar totes les preguntes que havien obtingut resposta durant el procés i en altra grup es van recollir aquelles qüestions que encara no s’havien pogut respondre. En aquesta mateixa sessió es va fer recerca per tal de respondre aquestes darreres qüestions, obtenint respostes o reformulant noves preguntes.
Com a reflexió sobre aquesta acció a l’aula, s’ha valorat la necessitat de fer aquest procés d’avaluació al llarg del projecte, no només al final.
Els alumnes van fer autoavaluació i coavaluació del guió teatral que havien elaborat en grups per a realitzar les diferents escenes històriques. Per fer-ho, van utilitzar una pauta de revisió, que també incloïa la revisió de les intervencions que es feien en llengua anglesa durant la representació.
Es va proposar a l’alumnat la construcció d’un fris cronològic. Aquest fris havia de sintetitzar els diferents moments i contextos històrics i incloure també els materials que s’utilitzaven predominantment i els avenços tecnològics assolits. Aquesta activitat permet visibilitzar si l’alumnat ha estat capaç d’integrar de manera globalitzada els aprenentatges adquirits fins al moment.
Reflexió docent Les Cinc Sénies
Teníem clar des del principi que volíem proposar una producció artística com a producte final per, a partir de productes artístics públics, generar un impacte en l’entorn proper de l’alumnat.
Utilitzant una instal·lació artística projectem una nova mirada de l’entorn de l’alumnat, que en el primer projecte va ser la ciutat de Mataró.
A partir del segon projecte, que va ser “Sortir-se de la línia”, analitzem la funció social pedagògica dels museus de la ciutat aprofundint en els diferents formats de l’art contemporani.
En el tercer projecte abordem l’acció i funcionament de les instal·lacions culturals públiques de la ciutat per a finalitats de creació.
