El món de les fraccions és un tema viu a l’aula i un cop engrescats amb aquest món ens sorgeix la necessitat d’aprofundir més amb aquestes i surt la idea d’inventar-se tres fraccions

Cadascú de nosaltres les representa i més tard les posem en comú perquè cadascú de nosaltres té una manera de pensar i som un grup on es té en compte les diferents opinions les quals ens enriqueixen a la resta i un aprenentatge individual acaba convertint-se en un aprenentatge col·lectiu fent propi aquella troballa d’un company o companya.

Un cop posem en comú els mecanisme que hem fet per representar les nostres fraccions ens van sortint diferents aspectes: un company troba que la posició dels nombres a les fraccions rep un nom i per primer cop ens adonem que existeix el concepte de NUMERADOR i DENOMINADOR.

Un altre aspecte i que ens servirà per seguir avançant en el coneixement de les fraccions és que surt el problema de representar fraccions amb el numerador més gran que el denominador  alguns de nosaltres pensem que no podem agafar més del que tenim però com que no estem del tot segurs cal comprovar-ho. En aquest sentit, tenim clar que mai podem donar cap afirmació per vàlida i que abans d’arribar a qualsevol conclusió cal estar del tot segurs per això és tan important fer practicar, analitzar, representar i comprovar.

Per tal d’arribar a una conclusió comuna cal haver posat en pràctica tots els nostres coneixements fins a la data i és quan ens adonem que podem representar les fraccions de diferents maneres i que no hi ha una fixa.

Ens queda clar que PARTIM o DIVIDIM però el que més clar tenim és que el nombre de sota al que anomenem DENOMINADOR és el TOTAL i el nombre de dalt de la fracció al que anomenem NUMERADOR són les parts que agafem.

Gairebé sense adonar-se estem dividint , sense haver explicat la divisió pròpiament dita i ho hem fet d’una manera pròpia, la de la nostra classe, d’una manera que tothom ho ha entès i ha sigut partícip en aquest procés. Cadascú a la seva manera, al seu ritme i tantes vegades com ha fet falta fins que hem fet nostre aquest aprenentatge i com a tal, som capaços d’enfrontar-nos al proper repte que ens posi la vida!

Una forma d’avaluar i d’autoavaluació és documentar, revisant els escrits, construint el procés que ens ajuda a no oblidar i recordar tot el que ha passat i hem fet durant aquest temps. L’alumnat en aquest recull en paper de tot el que s’ha fet pren consciència del propi aprenentatge, de com s’ha fet, del saber inicial i què sap un cop ha acabat, i essent un aprenentatge significatiu també de com posar en pràctica tot aquest coneixement en properes situacions que així ho requereixin.

La idea és adquirir estratègies de millora que ajuden aprendre a aprendre tenint una perspectiva global quan es fan les reflexions i aportacions a nivell de grup. També aquesta eina d’avaluació ajuda a trobar les idees més importants i descartar allò que no té interès i és rellevant; per tant són estratègies de millora que la seva aplicació i interiorització ajuden a l’alumne a superar els diferents reptes que se li presenten a l’escola a nivell competencial.

Aquesta reflexió comença un cop hem decidit i dissenyat la disfressa posant en comú per prendre consciència de tot el que s’ha realitzat tan a nivell de grup com a nivell personal;

així que durant l’estona de rotllana i a través d’una conversa es comparteix als altres tot allò que pensen i recorden sobre la successió de fets que pertanyen a aquest moment. Un cop descrites les activitats, les idees i els pensaments s’hi reflexiona per si falta quelcom important i s’ordena entre tots per poder escriure de forma individual el procés que ha seguit cadascú per tenir com a resultat la disfressa en qüestió i tot l’aprenentatge adquirit.

La tria de la disfressa és quelcom important pel grup atès a que arribar a acords per fer-ho no és fàcil, la idea de fer-ho de manera global, conjunta, com a comunitat d’aula no sempre és senzilla, d’aquí la importància del mestre per gestionar tot aquest camí, per fer-los partícips a tots i totes, per escoltar cadascuna de les propostes dels alumnes, per incloure-les, escoltar-les, valorar-les, en definitiva, perquè tothom se senti a gust, amb ganes, capaç i inclòs.

Què ens cal tenir en compte per triar una disfressa on els membres del grup se sentin identificats?

El primer que fan és  un repàs del que s’han anat disfressant al llarg dels anys a l’escola i elaboren un llistat. Després fan un text a partir d’unes preguntes que consensuen entre tots els membres del grup amb una proposta de la disfressa d’aquest any , aquí han de donar resposta a les preguntes de la disfressa que han pensat i perquè, quins materials es necessita per fer-la, com la faria i per últim fer un primer esbós en forma de disseny de com quedaria.

Fan el text de manera individual, les preguntes que han acordat els hi serveix com a eix per poder elaborar-lo.

Per fer aquests textos han tingut en compte uns ítems molt més lligats a la part de llengua catalana (cohesió, estructura, ortografia…) que els ajuden a escriure amb el suport d’una graella i que els permet elaborar-lo a través d’un anàlisi previ de textos.

Una vegada tenen tota aquesta feina feta, a través d’una conversa escullen la proposta de disfressa que més els agrada, aquests moments compartits són molt importants per poder veure i detectar quines són les seves necessitats, quines són les seves aportacions i, molt important,  poder crear coneixement compartit.

És el moment d’acotar la tria i decideixen quines són les 3 més adients al grup, que més els representen i intenten valorar la part positiva i negativa de cadascuna d’elles.

És important valorar de cada opció els pros i contres, per fer-ho caldrà recordar els acords del principi de la tria.

Una opció més ràpida seria valorar totes les opcions i acabar votant però la nostra intenció és compartir aquesta tria tant important que ens dona identitat com a grup i fer-la plegats, pensant i consensuant tot allò que creiem necessari tots els membres de l’aula.