OPORTUNITATS D’APRENENTATGE COL·LECTIU; LA PREHISTÒRIA EN 3, 2, 1…

Què millor, que tenir l’excusa, segurament de forma inconscient dels alumnes que continuen aprenent i fent-se preguntes tant interessants que et mossegues la llengua per no avançar esdeveniments, i permetre’t el luxe de construir coneixements compartits amb els teus alumnes. Perquè al cap i a la fi, és el que volem: compartir idees amb ells i elles perquè encara més desencadenin en un efecte multiplicador de pensaments diferents i diversos que ens enriqueixen i ofereixen noves oportunitats d’aprenentatge col·lectiu.

 La curiositat per saber més de la prehistòria, i sobretot dels avantpassats, implica ser conscients del què en sabem, per això utilitzem una KPSI per tal de formular preguntes clau per saber més dels nostres avantpassats que ens permet conèixer en quin punt ens trobem cadascú sobre algunes idees que ens serveixen a l’hora de punt de partida:

  • Com vivien abans?
  • Com eren les persones físicament?
  • Com es desplaçaven?
  • A què es dedicaven?
  • Com es comunicaven?

D’aquesta manera, afavorim el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre mostrant-los el que eren capaços de fer abans i el que són capaços de fer després de tot el treball realitzat.

 

Facilitant que cada alumne/a expliqui per a cadascuna de les premisses, com s’imagina que era abans i com creu/sap que és ara. Per tant, era important observar les diferències que hi havia, per exemple, com era el seu desplaçament abans (no hi havien cotxes i es desplaçaven caminant o sinó pujats en un animal), en canvi, a l’actualitat hi ha cotxes i si hem d’anar algun lloc a prop es pot anar caminant.

D’aquesta manera es creen els seus quadres comparatius que els permet tenir molta informació i el que és més important, tenir consciència sobre ella.

 

Les nostres idees, el que creiem que sabem i el que ens imaginem, d’igual manera que tot allò que hem sentit, ens han explicat, hem llegit o vist en algun documental, etc. Sigui quina sigui la font de coneixement troben estones per compartir-ho i posar-ho en comú, per contrastar opinions i pensaments i acabar anotant aquelles idees que es consideren més importants.

Va ser molt interessant perquè els alumnes s’anaven apuntant les idees més rellevants i que més els hi cridaven l’atenció. Algunes de les principals idees que van anotar a l’apartat de com es comunicaven van ser:  parlaven en un altre idioma, es comunicaven en gestos, quan descobrien alguna cosa nova feien un dibuix per a que quedés plasmat, els nombres eren símbols, etc.

 

La necessitat de documentar els nostres processos (i per això, en aquest cas, s’ha decidit fer-ho per escrit) ha generat textos on cada alumne expressa els seus pensaments alhora que recull el que prèviament s’havia compartit com a grup.

En l’elaboració dels textos es presenta l’oportunitat de continuar necessitant revisar l’ortografia (doncs saben que cal vetllar perquè el que s’hi escriu tingui sentit per a ells i per a les persones que després ho llegiran, doncs, compartir els escrits forma part de la manera de fer i de pensar dels alumnes)

SABEM? O CREIEM QUE SABEM?

Els processos fan que es replantegin allò que inicialment havien dit, pensat o imaginat. Els nous aprenentatges, l’oportunitat de compartir i construir nous coneixements els obliga necessàriament a tornar a formular-se preguntes. Perquè… allò que sabien, ho sabien del cert? O creien que ho sabien?

En aquest cas, i després de parlar de diferents opcions, realitzar una sortida al museu Arqueològic de Catalunya creuen que els pot ajudar a confirmar les idees que han anat elaborant per poder treballar en grup per tal de resoldre dubtes i veure més de prop com era la vida a la Prehistòria.

Al museu troben experts que els ajuden a resoldre dubtes. Poder veure en directe, a través de maquetes, fotografies, fòssils, esquelets, etc. Ofereix encara més ocasions on els alumnes poden comprovar, comparar, consolidar, assegurar, etc. Coneixements ja adquirits, o aquells que continuaven en procés de construcció.

 

Una de les maneres de deixar palès allò que s’ha estat construint des de fa temps, és l’elaboració d’un PowerPoint, on els alumnes miren d’incloure aquells aprenentatges que cada grup de treball ha decidit posar èmfasi, però sobretot en base als criteris decidits prèviament amb tot el grup.

Així doncs, cal ressaltar que totes aquestes tasques han servit per poder aprofundir cada vegada més sobre aquest context i finalment poder realitzar una exposició-presentació dels aprenentatges.

 

APROFUNDIM PER ENTENDRE MILLOR LES FRACCIONS

El món de les fraccions és un tema viu a l’aula i un cop engrescats amb aquest món ens sorgeix la necessitat d’aprofundir més amb aquestes i surt la idea d’inventar-se tres fraccions

Cadascú de nosaltres les representa i més tard les posem en comú perquè cadascú de nosaltres té una manera de pensar i som un grup on es té en compte les diferents opinions les quals ens enriqueixen a la resta i un aprenentatge individual acaba convertint-se en un aprenentatge col·lectiu fent propi aquella troballa d’un company o companya.

Un cop posem en comú els mecanisme que hem fet per representar les nostres fraccions ens van sortint diferents aspectes: un company troba que la posició dels nombres a les fraccions rep un nom i per primer cop ens adonem que existeix el concepte de NUMERADOR i DENOMINADOR.

Un altre aspecte i que ens servirà per seguir avançant en el coneixement de les fraccions és que surt el problema de representar fraccions amb el numerador més gran que el denominador  alguns de nosaltres pensem que no podem agafar més del que tenim però com que no estem del tot segurs cal comprovar-ho. En aquest sentit, tenim clar que mai podem donar cap afirmació per vàlida i que abans d’arribar a qualsevol conclusió cal estar del tot segurs per això és tan important fer practicar, analitzar, representar i comprovar.

Per tal d’arribar a una conclusió comuna cal haver posat en pràctica tots els nostres coneixements fins a la data i és quan ens adonem que podem representar les fraccions de diferents maneres i que no hi ha una fixa.

Ens queda clar que PARTIM o DIVIDIM però el que més clar tenim és que el nombre de sota al que anomenem DENOMINADOR és el TOTAL i el nombre de dalt de la fracció al que anomenem NUMERADOR són les parts que agafem.

Gairebé sense adonar-se estem dividint , sense haver explicat la divisió pròpiament dita i ho hem fet d’una manera pròpia, la de la nostra classe, d’una manera que tothom ho ha entès i ha sigut partícip en aquest procés. Cadascú a la seva manera, al seu ritme i tantes vegades com ha fet falta fins que hem fet nostre aquest aprenentatge i com a tal, som capaços d’enfrontar-nos al proper repte que ens posi la vida!

QUIN ÉS L’ANIMAL MÉS PETIT QUE VIU AL PATI?

Aquest projecte arrenca amb la pregunta “Quin és l’animal més petit que viu al pati?” com a “leit motiv”. Per esbrinar-ho els nens i nenes van fer una pluja d’idees sobre els animals que creuen que viuen al pati de l’escola, aquí es va obrir una conversa sobre quins animals vivien realment al pati i quins només estaven de pas. Així que va sorgir d’ells la necessitat de baixar a comprovar-ho, i per això van fer un llistat d’estris necessaris per a la recerca.

Un cop acabada la recerca, amb totes les dades que havien recollit, van fer una classificació dels animals trobats, i van veure que el més petit era un invertebrat: la formiga. Però clar, a partir d’aquí van sorgir nous dubtes com ara quants grups d’invertebrats hi ha, si tots eren tan petits, quin devia ser l’animal més important del món o si seríem capaços de viure sense insectes.

Durant tot el projecte s’intenta seguir els interessos dels alumnes, deixant que siguin ells qui vagin dirigint el projecte i encaminant-lo a resoldre tots aquells dubtes que van sorgint, tot i que quan s’han encallat, ha estat necessària la figura de la mestra per tal de reorientar-los i ajudar-los.

https://photos.app.goo.gl/xyhCr5vquLs6xN6m7

I DESPRÉS, QUÈ? EL PROCÉS QUE HEM SEGUIT PER FER LA NOSTRA DISFRESSA

Una forma d’avaluar i d’autoavaluació és documentar, revisant els escrits, construint el procés que ens ajuda a no oblidar i recordar tot el que ha passat i hem fet durant aquest temps. L’alumnat en aquest recull en paper de tot el que s’ha fet pren consciència del propi aprenentatge, de com s’ha fet, del saber inicial i què sap un cop ha acabat, i essent un aprenentatge significatiu també de com posar en pràctica tot aquest coneixement en properes situacions que així ho requereixin.

La idea és adquirir estratègies de millora que ajuden aprendre a aprendre tenint una perspectiva global quan es fan les reflexions i aportacions a nivell de grup. També aquesta eina d’avaluació ajuda a trobar les idees més importants i descartar allò que no té interès i és rellevant; per tant són estratègies de millora que la seva aplicació i interiorització ajuden a l’alumne a superar els diferents reptes que se li presenten a l’escola a nivell competencial.

Aquesta reflexió comença un cop hem decidit i dissenyat la disfressa posant en comú per prendre consciència de tot el que s’ha realitzat tan a nivell de grup com a nivell personal;

així que durant l’estona de rotllana i a través d’una conversa es comparteix als altres tot allò que pensen i recorden sobre la successió de fets que pertanyen a aquest moment. Un cop descrites les activitats, les idees i els pensaments s’hi reflexiona per si falta quelcom important i s’ordena entre tots per poder escriure de forma individual el procés que ha seguit cadascú per tenir com a resultat la disfressa en qüestió i tot l’aprenentatge adquirit.

EN L’APRENENTATGE TOTS HI FORMEM PART

Un cop acordada quina seria disfressa, van haver de decidir amb quins materials l’elaborarien. Inicialment van estar pensant en fer-la amb cartolina, bosses d’escombraries entre d’altres materials, però aprofitant que els pares d’un alumne treballaven en una empresa tèxtil, van canviar aquests materials per tela de diferents colors.

Un cop cada alumne va escollir el seu personatge va disposar-se a dissenyar-lo.

Per començar a confeccionar la disfressa el hi va sorgir la necessitat de saber què era un patró.

Trobats  en aquest punt, va venir a l’aula dita família experta, i ens va explicar què era un patró i com es feia. A partir d’aquí amb tota la informació que havien après van aprofitar per plasmar-la per escrit tot elaborant un text amb les idees més importants sobre com fer el seu patró.

Quan redacten un text cada alumne es fixa en tots els acords que s’han pres a l’aula, tot ajudant-se d’una eina molt important la qual els hi serveix per millorar el seu procés d’escriptura:  l’autoavaluació de textos.

COM ARRIBEM A UN ACORD PER TRIAR LA DISFRESSA? NO SERIA MÉS FÀCIL VOTAR?

La tria de la disfressa és quelcom important pel grup atès a que arribar a acords per fer-ho no és fàcil, la idea de fer-ho de manera global, conjunta, com a comunitat d’aula no sempre és senzilla, d’aquí la importància del mestre per gestionar tot aquest camí, per fer-los partícips a tots i totes, per escoltar cadascuna de les propostes dels alumnes, per incloure-les, escoltar-les, valorar-les, en definitiva, perquè tothom se senti a gust, amb ganes, capaç i inclòs.

Què ens cal tenir en compte per triar una disfressa on els membres del grup se sentin identificats?

El primer que fan és  un repàs del que s’han anat disfressant al llarg dels anys a l’escola i elaboren un llistat. Després fan un text a partir d’unes preguntes que consensuen entre tots els membres del grup amb una proposta de la disfressa d’aquest any , aquí han de donar resposta a les preguntes de la disfressa que han pensat i perquè, quins materials es necessita per fer-la, com la faria i per últim fer un primer esbós en forma de disseny de com quedaria.

Fan el text de manera individual, les preguntes que han acordat els hi serveix com a eix per poder elaborar-lo.

Per fer aquests textos han tingut en compte uns ítems molt més lligats a la part de llengua catalana (cohesió, estructura, ortografia…) que els ajuden a escriure amb el suport d’una graella i que els permet elaborar-lo a través d’un anàlisi previ de textos.

Una vegada tenen tota aquesta feina feta, a través d’una conversa escullen la proposta de disfressa que més els agrada, aquests moments compartits són molt importants per poder veure i detectar quines són les seves necessitats, quines són les seves aportacions i, molt important,  poder crear coneixement compartit.

És el moment d’acotar la tria i decideixen quines són les 3 més adients al grup, que més els representen i intenten valorar la part positiva i negativa de cadascuna d’elles.

És important valorar de cada opció els pros i contres, per fer-ho caldrà recordar els acords del principi de la tria.

Una opció més ràpida seria valorar totes les opcions i acabar votant però la nostra intenció és compartir aquesta tria tant important que ens dona identitat com a grup i fer-la plegats, pensant i consensuant tot allò que creiem necessari tots els membres de l’aula.

 

 

Projecte: Regalem somriures. Planificació

Durant el curs 2017/18 s’ha dut a terme el projecte anual d’escola anomenat “Pensant en els altres”, arrel del documental produït per TV3 sobre el professor Toshiro Kanamori que ha afavorit la inclusió de les emocions en la vida quotidiana de la seva escola. A partir d’aquí cada nivell de la nostra escola ha proposat i dut a terme diverses iniciatives per tal d’aprofundir i incorporar el missatge del documental en el nostre context.

 

La proposta des de cinquè ha sorgit a través d’una conversa d’un conte que es va proposar com a lectura de microespai, on el tema principal és la presa de consciència dels problemes del món, les desigualtats i les injustícies, sorgint com a pregunta guia com podem aportar el nostre granet de sorra amb petites accions en el nostre dia a dia.

Sent conscients de l’oportunitat que tenen a les seves mans de poder oferir la seva ajuda als altres, es van engrescar en trobar entitats que servissin com a model per ser coneixedors i partícips d’alguna iniciativa. Aquesta recerca ens ha derivat a col·laborar de la mà d’Acció Planetària, associació sense ànim de lucre que vetlla per una salut bucodental a diferents països i regions amb carències sociosanitàries. La col·laboració ens permet per un costat interioritzar un hàbit d’higiene bucodental que és una necessitat real del nostre context escolar i d’altra costat, cooperar amb el projecte d’ositos hechos con amor en el qual es confeccionen peluixos amb material reciclat i s’enviarà en els propers viatges solidaris de Perú, Uganda i Índia.

 

Arrel d’escoltar la veu d’una experta de l’entitat que vam convidar a l’escola per donar a conèixer els diferents projectes solidaris i l’organització d’aquesta, ens va impregnar la idea de plantar el nostre propi banc de temps a l’escola.

 

Per tant, aquest projecte esdevé una possibilitat per potenciar els continguts de cicle superior de manera transversal i amb una mirada global. El treball per projectes facilita que els alumnes i mestres aprenguin l’un i amb els altres.

 

El text periodístic com a fil conductor

Un dels continguts importants durant el curs és el de treballar textos periodístics, de diferents mitjans i diferents continguts. A partir del fil conductor del treball de l’assignatura d’Anglès sobre la creació d’un diari digital, les assignatures de Ciències Socials i Català s’hi han implicat per donar profunditat i transversalitat a l’activitat, a fi de crear aquest projecte.

A l’hora de planificar el projecte, s’han decidit les diferents activitats i la temporització a partir dels objectius següents: treballar amb textos periodístics reals, expressar-se en llengua anglesa, relacionar fets passats amb fets actuals i conscienciar-se de la importància de conèixer allò que passa al nostre voltant.

A l’hora de portar-ho a l’aula, hem tingut molt present els interessos de l’alumnat per al desenvolupament del projecte, ja que la tria i la selecció de la informació en els mitjans de comunicació era lliure, a partir de les propostes i les eines que els donàvem els professors (subgèneres de text, diaris digitals, aplicacions).

Per presentar els continguts de manera integrada i relacionada ha calgut coordinar-nos durant les hores de reunió, a fi que les activitats estiguessis seqüenciades de manera correcta i seguissin el fil conductor necessari, tot i estar fetes en diferents assignatures.

 

I aquest curs… units per les matemàtiques

Vam quedar tant contents de la implicació del claustre i dels resultats dels projectes del curs passat, que des de l’equip impulsor hem decidit seguir amb el mateix esquema que vam realitzar: des d’un mateix punt d’unió, les matemàtiques.

Així,tots començarem amb una pregunta que ha de generar intervencions que gravarem  i que plasmarem per escrit (llista, mapa conceptual, esquema) i després transcriurem  per no deixar-nos res. A partir d’aquesta transcripció veurem quins conceptes o processos integrem.També acordem que farem un producte final conjunt per sumar tots els petits projectes i tenir així tot el ventall que ofereix la nostra festa major.

Aquestes són les preguntes de partida:

P3: Preparem una festa?

P4: Fem un berenar?

P5: Anem a l’Aquarium?

1r: Qui triga més a arribar a l’escola?

2n: Quin joc podem fer amb el número 12?

3r: Perquè són rodones les tapes de les clavegueres?

4rt: Com arribem al Museu de les matemàtiques?

5è: És sana una beguda energètica?

La més difícil de totes les preguntes

La més difícil de totes les preguntes sempre és: per on comencem? Per això, dins del nostre equip impulsor vam estar informant-nos dels tipus de projectes que es poden fer i a partir d’aquí i després d’una bona estona de debat, vam decidir que enguany els temes dels projectes sortissin de les inquietuds dels alumnes, a diferència del curs anterior, que vam triar nosaltres els temes i al final ens van quedar uns treballs massa pautats, que semblaven més aviat treballs de síntesi i no pas treball per projectes.

 

Bé, després d’aquesta reflexió vam enquestar els alumnes i per fortuna van sortir temes comuns a tots els grups i el que més es repetia a 3r d’ESO, que és el projecte que ens ocupa, era el de la publicitat, però enfocada des de diversos punts de vista. Què millor que tenir diverses vessants per estudiar d’aquest tema que hagin sigut els propis alumnes qui n’hagin proposat alguns d’ells. Evidentment hi ha moltíssims punts de vista des des quals es pot estudiar la publicitat i el que hem fet no és més que donar-li forma a alguns d’ells per tal encabir-los en 21 h de feina i que sigui un treball el màxim de transversal possible. Al final hem treballat d’una forma o d’una altra la llengua catalana, la llengua anglesa, les matemàtiques, l’educació visual i plàstica, l’ètica i la tecnologia.

 

Potser resultarà irònic però el títol del projecte és de les darreres coses que vam triar, just abans de comunicar-lo als alumnes: Què et venen?