Prostitució

El terme prostitució prové de la paraula “prostituere” que significa literalment “exhibir per a la venda”. La prostitució fa referència a les pràctiques sexuals a canvi de diners.

A l’Imperi Romà era un ofici habitual, exercit tant per homes com per dones de diferent classes socials. Els homes rebien el nom d’homes de companyia i les dones prostitutes o dones de companyia.

 

Les prostitutes

Meretriu

Meretriu

Hi havia diferents tipus de prostitutes:

Delicatae (del llatí delicatus “elegant, refinat”): aquest nom se les designava a les prostitutes de luxe, és a dir, les d’alta categoria. Tenien clients com senadors, negociants, generals, etc. Només un cert tipus de gent s’ho podia permetre, és a dir, els qui tenien molts diners.

 – Famosae (del llatí famosus “de mala fama o reputació”) eren les dones que es dedicaven a aquest ofici per obtenir plaer i no beneficis.

 – Lupae (del llatí lupa “lloba” ) : les que exercien els seus serveis en els lupanars (prostíbuls).

 – Noctilucae (del llatí nox, noctis “nit”) :  dones que només treballaven de nit.

 – Copae: prostitutes que treballaven en bars.

 – Fornicatrices (del llatí fornicatrix “prostituta”): dones que practicaven el seu ofici sota els arcs dels ponts o als edificis. El terme fornix significa arc, d’aqui prové la paraula “fornicar” (tenir relacions amb prostitutes”).

 – Forariae: les que ho feien pels camins rurals prop de Roma, i els seus principals clients eren els viatgers.

 – Bustuariae (del llatí bustuaria “funeral”): les que ho feien prop dels cementeris.

 – Prostibulae (del llatí prostibulum “prostíbul”): les que ho feien al prostíbul, carrer.

 – Meretrix “meretrius” : prostitutes que es casaven amb un home per diners.

El lloc on s’exercia la prostitució era el lupanar (“casa de les llobes” ja que lupa era la prostituta), també anomenat bordell o prostíbul. Eren llocs relativament barats als quals podien accedir les classes mitjanes. Les tarifes que cobraven per un servei podien equivaldre a les d’una copa a una taverna.

Les dones lliures que es prostituïen ho feien perquè no tenien diners i moltes vegades pressionades pels seus familiars, ja que era una font d’ingressos i no tenien cap altra habilitat que pogués fer-les guanyar tants diners. Algunes fins i tot s’escapaven de casa per dedicar-se a la prostitució, i altres eren esclavitzades per ser-ho.

A L’ase d’or d’Apuleu, Carites, una jove que pertanyia a una família de l’elit provincial, s’enfronta a ser venuda com esclava. Els bandits han votat matar-la per haver intentat escapar d’ells, quan un d’ells proposa una altra solució, vendre-la a una ciutat propera, ja que allà no podrà escapar:

“Si mateu cruelment a la noia, no haureu fet més
de donar curs a la vostra ira sense obtenir res a canvi.
El que se m’ocorre és això: llevémosla a una ciutat propera
i vendámosla. Per una noia dolça i jove com ella segur
que ens pagaran un bon preu, especialment perquè jo
mateix conec allà a proxenetes durant molt de temps;
sens dubte algun d’ells ens farà una bona oferta per una
noia de llinatge com aquesta. Allà haurà de exhibir-se en
    un bordell i no podrà escapar com acaba d’intentar. veure-
servint els homes en un prostíbul serà una dolça venjança.”

L’ase d’or 7.9

 

Sovint patien abusos físics i psicològics a mans dels seus clients i també l’excés de pràctiques sexuals els provocaven lesions a més d’infeccions urinàries .

Hi havia dos tipus de prostitutes: aquelles que suposadament es dedicaven a treballar al temple i les prostitutes “de luxe” que servien als rics. Les segones són les que tenien una presència significativa, ja que els rics tenien més accés al seus serveis.

Suetoni, que era un escriptor de l’època va escriure un llibre titulat Vida de prostitutes famoses que malauradament, s’ha perdut. Tant ell com altres escriptors estaven fascinats per aquelles cortesanes. Així per exemple, Suetoni esmenta que l’emperador Calígula va muntar un bordell al seu palau:

“I, perquè no quedés per provar cap vici, preparar
en el seu palau una sèrie de petites habitacions exactament
igual que si es tractés d’un bordell i les va decorar sumptuosament.
Tenia en les cel · les a dones casades i lliures, de nou igual
que si d’un bordell es tractés. Llavors enviava a heralds
als mercats i llocs públics i convidava a joves i vells a
que donessin curs a la seva luxúria. Disposava de diners per
prestar amb interessos a aquells que hi acudien, i els homes
escrivien els seus noms encantats per contribuir als ingressos
de César.”

Vida de Gai, 41

La comèdia dels ases de Plaute gira entorn a una persona adinerada que tracta de contractar els serveis d’una cortesana verge, i als Diàlegs de les cortesanes, Luci s’imagina la vida d’aquestes prostitutes de luxe.

¿Era legal la prostitució?

El Dret romà definia les meretrius com a “persones que obertament obtenen diners amb el seu cos”. També es deia que eren probrosae , és a dir, que segons les lleis reguladores del matrimoni decretades per August, no podien casar-se amb ciutadans romans nascuts lliures.

Tenir relacions amb una prostituta no incomplia cap llei, ja que no constituïa adulteri.
A mitjans del segle I dC, les prostitutes havien de pagar una tasa per servei sexual i no podien deixar de pagar-la excusant-se amb un canvi d’ofici. Aquest impost però, era l’única intervenció de l’Estat a la vida de les prostitutes. Només en cas d’escàndol podria portar als magistrats a prendre mesures. El primer document que demostra aquest fet procedeix de l’època de l’emperador Neró, però va ser Calígula qui el va institucionalitzar.

“[…] Del recaptat per les prostitutes a raó de l’equivalent
a una trobada, i es va afegir a aquest article de la llei que aquells
que haguessin exercit la prostitució o el proxenetisme al
passat havien de pagar l’impost a Hisenda, i ni tan sols les
persones casades estaven extentes.”

Suetoni, Vida de Gai 41.

Per altra banda, les que treballaven en bordells podien ser registrades i fiscalitzades i així fer bordells municipals repartits per ciutats i pobles. Però els funcionaris imperials podien practicar la distorsió per obtenir més diners.

Hi havia prostitutes per tot arreu. S’havia estimat que una de cada cent persones a Pompeia es dedicava a la prostitució, tant dones, com homes i fins i tot nens i nenes.
Per tant, amb una mitjana de deu clients al dia, es suposava que a Pompeia es realitzaven a prop de mil serveis sexuals diaris.
A primera vista, això sembla una quantitat molt alta, però la falta d’alternatives d’ingressos entre altres problemes a aquesta època, feia que la gent no tingués més remei que dedicar-se a aquesta professió.

El lupanar

El terme lupanar deriva de la paraula llatina lupa, que significa lloba. A dia d’avui també anomenem col·loquialment “llobes” a les qui es dediquen a aquestes ocupacions.
L’alcahuet controlava i explotava a les prostitutes. Recaptava una tercera part o fins i tot més dels ingresos d’una jove, a canvi d’això les facilitaven roba, habitació o menjar. Les dones no es podien oposar.

A cada ciutat d’Hispània on hagués comerciants o ciutadans hi havia almenys un lupanar. El que encara es conserva i és molt famós és el lupanar de Pompeia, encara que també hi havia d’altres coneguts com el de Tarraco, Caesaraugusta, Saguntum o Valentia.
Per fer-nos una idea de com eren els lupanars a l’antiga Roma, prenem com a exemple el de Pompeia que està en molt estat de conservació: 
Estava situat a un lloc on als clients els anava de pas però tampoc massa a la vista. 
Comptava amb 10 habitacions, repartides en una una planta baixa i un primer pis i tenia dues entrades. La planta baixa estava freqüentada per gent modesta i pels esclaus; allà hi havia un corredor i cinc habitacions. Els llits estaven fets de maons i enganxats a la paret, sobre ells es col·locava un matalàs farcit de palla que servia de jaç per als amants.
Normalment el pis superior estava reservat a una clientela més acomodada, els llits eren de fusta i havia una latrina darrera d’un mur.

Pintura al Lupanar de Pompeia

Les parets estaven cobertes de pintures que expressaven diferents posicions eròtiques, servien per estimular els clients mentre esperaven el seu torn.
És probable que les meretrius que treballaven en aquests llocs estiguessin obligades a registrar-se legalment, pagar impostos i seguir certes normes que les diferenciava de les altres dones. Per exemple, quan sortien al carrer havien d’utilitzar una túnica de color marró vermellós i el cabell tenyit o també es                                                 podien col·locar una perruca groga.

¿En qué condicions treballaven?

Els bordells eren els llocs més apropiats per aquesta pràctica, però algunes dones ho feien a les vivendes. També les tabernes i cases de menjar eren llocs de treball de les prostitutes.
Com sempre, hi havien diferències entre homes i dones. Per això es deia que els hostalers eren persones honrades, mentre que les cambreres eren prostitutes que servien menjar i beguda i els textos romans coincideixen:

“Diem que no es tracta només de la dona que s’ofereix
obertament en un bordell per guanyar-se la vida ( amb el seu cos ) ,
sinó que també la que (com sol succeir ) no es comporta re-
catadament en una posada, taverna o un altre lloc per l’estil .
I entenem a més que “obertament ” significa que aquesta
dona aborda a homes a l’atzar , sense fer cap distinció, de
manera que es guanya la vida com a prostituta , a diferència d’una
dona que comet adulteri o fornicació o fins i tot d’una dona
que té relacions sexuals amb un o dos homes per diners ,
però aparentment no es dedica obertament a guanyar diners
amb el seu cos . Octaveno, però, afirma més correctament
et que fins i tot la dona que s’ofereix obertament sense cobrar
ha de ser considerada una prostituta … A més , anomenem
” Madamas ” a les dones que ofereixen a altres dones , fins i tot si
realitzen aquesta activitat sota un altre nom . Si una dona que regen-
ta una taverna es dedica a llogar dones ( moltes disposen
de prostituas sota l’aparença d’ taverneres ) , també pot
ser qualificada adequadament com “madama” ) .”

Ulpià, Sobre l’edicte del pretor , en Digest 23.2.43 . pr . 1-3 i 7-9.

 

Els banys públics també eren llocs habituals de les prostitutes.  A vegades, homes i dones es banyaven junts, això conduïa als clients a companyes sexuals disponibles. Els banys també oferien menjar i altres serveis, com els massatges. Les persones que treballaven allà, podien oferir serveis sexuals combinant el seu treball rutinari amb el de proporcionar sexe als qui ho desitjaven. De fet en les termes suburbanes de Pompeia hi ha pintures explícites que mostren a persones participant en activitats sexuals. Per exemple un grafiti a la paret exterior que deia “Qualsevol que s’assenti aquí, que llegeixi això primer de tot: si vol follar, busqui Attis; pot ser seva per un denari” (CIL 4.1751)

¿On treballaven?

Les prostitutes practicaven la seva professió en diversos llocs:

-Als lupanars, localitzats per barris. Els més luxosos i amb les més belles prostitutes es trobaven en l’Aventí, una de les set muntanyes sobre les que es va construir l’antiga Roma. A la Subura hi havia els més populars. Les prostitutes cobraven per avançat. Aquestes normalment estaven assegudes (prostare) a la porta del lupanar. D’aquí ve l’etimologia del seu nom “les que estan exposades a la vista”. Els prostíbuls es caracteritzaven per tenir a l’entrada un enorme fal·lus pintat de color vermell.

-A algunes tabernes o fondes, amb el mateix fal·lus de color vermell a la porta, oferien habitacions amb o sense prostituta. Segons això pujava més o menys el preu.

– A les termes o banys públics les esclaves encarregades de vigilar la roba eren prostitutes a disposició del client.

– També algunes cases particulars de persones riques, on les pintures de les parets ens indican clarament a què es dedicaven determinades habitacions.

La paraula fornicar ve de la paraula romana fornices, que eren arcs dels grans edificis públics com teatres i amfiteatres, on sovint es produïen trobades sexuals. Les activitats que es duien a terme en aquests llocs, que de vegades eres lascives, provocaven un apetit sexual que les prostitutes aprofitaven.

Festes relacionades amb la prostitució

Els mims, eren una mena de representació molt popular i era tan provocadora com els frescos dels bordells. Per això no era de sorprendre que les actrius s’acabessin dedicant a més de a la seva professió, a la prostitució.

Les Vinalia, el 23 d’abril, en les que es rendia un culte especial a Júpiter i a Venus Erycina “la Venus de les prostitutes”. Al temple d’aquesta deessa es reunien totes les prostitutes i els alcahuets de Roma, des de les primeres hores del dia. Allà s’intercanviaven i venien prostitutes, des de les més despreciables a les més sel·lectes.

Les Floralia de Roma era un lasciu festival primaveral. Era la festa oficial de la deessa Flora, antiga deessa romana de la fecunditat i el plaer. Durant aquestes festes, del 28 d’abril al 3 de maig, sortien al carrer totes les prostitutes de Roma i la varietat i la riquesa dels colors dels seus vestits posava als carrers tal policromia que imitava la riquesa dels colors de les flors del camp. Després les prostitutes s’anaven quedant nues a petició dels espectadors.

Altres aspectes de les prostitutes

L’art eròtic de Pompeia ofereix exemples gràfics del que oferien les prostitutes. Concretament es mostraven actes considerats com a impúdics.
La fel·lació i el cunnilingus – també hi ha làmpades decorades amb la posició del 69- implicaven contacte oral i eren considerades pràctiques brutes i degradants. Una altra postura sexual que es mostra era la penetració per darrere.

Moltes d’aquestes escenes eròtiques pretenien com a mínim exhibir el cos femení i classificar els possibles actes sexuals que podien realitzar amb les prostitutes.
Pintaven escenes eròtiques als vestuaris dels banys on es mantenien relacions sexuals.

Els preus de les prostitutes variaven segon les sol·licituds específiques i segons la seva experiència. El preu acostumava a ser dos asos, un quart de denari corresponent al sou de mitja jornada d’un treballador. Les dones que eren pitjor pagades rebien un insult freqüent “puta de cinc cèntims”.
D’altres, pensaven que valien molt més com Attis, qui podia ser “teva per un denari”. Si el client demanava una oferta millor, podien proporcionar molt més: menjar, una habitació i serveis sexuals a una casa pública.
Uns dos o tres ases diaris eren suficients per passar bona part de l’època de l’Imperi romà. No obstant, una prostituta que treballés amb regularitat podia obtenir fins a 20 ases o més al dia. Molt més del que una dona guanyés a qualsevol altre professió i el doble del que un treballador ben pagat pogués guanyar.

Com es normal, les prostitutes es preocupaven molt de les conseqüències del seu ofici com per exemple, quedar-se embaraçada.

Com diu Mírtil als Diàlegs de les cortesanes de Luci, “Todo lo bueno que he obtenido de tu amor es esta enorme barriga, y pronto daré a luz a un niño, lo cual es un terrible fastidio para una mujer de mi clase”. (282)

Disposaven de diversos mètodes anticonceptius, que només en ocasions resultaven efectius. En cas d’embaràs avortaven mitjançant pocions, tot i que no es recomanava per ser perillós. Es prenien oralment o s’aplicaven en forma de supositori vaginal I també els hi agradava fer conjurs màgics.
Com que a aquella època no es tenia gaire coneixement mèdic, a aquests mètodes no se’ls hi donava gaire valor.
Una vegada nascuts els nens, o els abandonaven o els mataven.

Malalties i contagis

A l’època romana no se sap del tot cert quines enfermetats sexuals podien tenir els romans, ja que no deixava marques als ossos. De manera que fins a cert punt les prostitutes podien practicar la seva professió sense perills de contagi.

La prostitució avui dia

La prostitució es defineix com l’acte de participar en activitats sexuals o fer el sexe a canvi de diners o béns. Tot i que aquesta activitat és duu a terme per membres de tots dos sexes, és més freqüent en dones, encara que també s’aplica a homes. La prostitució pot ser tant heterosexual com homosexual, i pot involucrar transvestits i transsexuals. El terme genèric emprat per referir-se a qui l’exerceix és prostitut/a.

La prostitució és avui dia una pràctica il·legal en molts països, pròpia d’ambients marginals i relacionada amb altres formes de delinqüència. Moltes dones i nens són obligats a exercir-la per part d’individus o bandes criminals organitzades.

La figura de la prostituta està també estretament lligada a la del proxeneta , persona que rep un percentatge dels beneficis aconseguits per la mateixa. En principi el proxeneta rep aquests diners com a pagament per un servei , habitualment el d’actuar com a mediador entre la prostituta i el client , proveir l’habitació o lloc on té lloc el servei sexual , proveir algun tipus de protecció a la treballadora sexual, etc . No obstant això , com més marginal és el tipus de prostitució , més es converteix el proxeneta en un extorsionador , que en el seu grau més baix reté a les prostitutes sota el seu control mitjançant amenaces i abusos que fins i tot arriben a la violència física. Aquesta situació és més habitual en països on la prostitució és il·legal.

No obstant això, la legalització no és suficient garantia per evitar aquest tipus d’abusos, en països europeus on la prostitució és legal, com aquí a Espanya, les forces de seguretat detecten i intervenen de manera periòdica en locals en què es reté a dones.

Aleshores veiem algunes semblances i diferències amb la prostitució a l’antiga Roma.
Al igual que a l’antiguitat, la prostitució és legal a alguns països. També hi ha diferents categories per les dones que exerceixen la prostitució segons el seus estatus social. Per exemple, al igual que a l’antiguitat hi havia les delicataeque eren les prostitutes de luxe, ara s’anomenen escorts.
La figura de la prostituta encara està lligada al proxeneta, que a l’antiguitat s’anomenava alcahuet.
Com a diferències podem dir que antigament les prostitutes anaven vestides de color púrpura i pagaven impostos, i actualment no van vestides de cap color en especial, la majoria escullen la roba que volen portar. I tampoc paguen impostos.

Com hem vist, encara conservem alguns aspectes de l’època clàssica, però ara la prostitució està més vigilada que a l’antiguitat. Fins i tot han hagut molts casos de proxenetes que han anat a la presó per abusar o actuar amb violència amb les seves prostitutes, a diferència que abans, on encara que aquestes patissin abusos, no tenien cap protecció.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *