Tabús sexuals

Encara que creiem que la societat romana era molt oberta des de el punt de vista sexual, els romans havien de conviure amb restriccions de moral i tabús sexuals. Els tabús sexuals van apareixer a partir del moment en que la societat no entenia certs aspectes, aspectes que antigament eren fets normals, i que a dia d’avui no les podem arribar a entendre ja que era un altre tipus de societat i un altre tipus de creences.

A la mitologia podem trobar deesses que engendraven mortals, un altre cas és el de Minerva, deessa de la saviesa, de les arts i de la guerra, nascuda del cap del seu pare Júpiter, també s’han vist verges violades, sacerdotesses que s’han sentit ofeses i reis semidivins criats per vulgars meretrius.

Escultura de Minerva, deessa de la saviesa, de les arts i de la guerra. Actualment es troba al Museu del Louvre.

Escultura de Minerva, deessa de la saviesa, de les arts i de la guerra. Actualment es troba al Museu del Louvre.

El que s’acceptava socialment a Roma referent a la sexualitat, era tot el dut a terme dins del matrimoni i aquest estava molt influenciat pels sistemes econòmics i polítics.  El matrimoni era molt important per definir els drets de propietat i dels fills nascuts de tal matrimoni, però des del punt de vista moral o religiós no era considerat com una institució sagrada. Tot i que els matrimonis havien d’acatar rígides regles legals, les relacions íntimes dels esposos no eren tan estrictes ja que s’acceptava que l’home busqués satisfacció sexual amb altres persones, ja fossin prostitutes o esclaus, a més de la seva dona. Les dones, però, tenien com a obligació respectar les regles de fides marita i ser fidels als seus marits i amb August com a emperador es va considerar un delicte l’adulteri per part de la dona.

Matrimoni romà. Actualment es troba al Museu de Capodimonte.

Matrimoni romà. Actualment es troba al Museu de Capodimonte.

La dona havia de respectar sempre el seu marit ja que era una dona casada i només havia de centrar-se en la seva família i la llar, per això si la dona cometia adulteri el seu marit o el pare, la podia fins i tot matar, ja que per a ells era una ofensa. L’home amb el que la dona cometia adulteri també era castigat confiscant els seus bens, exiliat i de vegades realitzant treballs forçosos a les mines.

Els temes que estaven més mal vistos per la societat, i per tant es consideraven tabús sexuals, eren:

  • Els genitals femenins.

  • La menstruació eren considerada una cosa negativa ja que ells pensaven que aquesta apareixia perquè una dona que tenia la edat de casar-se no ho havia fet i era fins i tot considerada una malalatia. Durant aquest periòde la dona era capaç de marcir les flors, d’afeblir a l’home i fins i tot, era considerada posseïdora de poders malèfics i equivalent a l’orgasme. Això es veu reflectit en textos satírics i mèdics romans com ara als Tractats hipocràtics. Aquesta “malaltia”, es curava quan la dona es casa i perd la virginitat, i aleshores, es queda embarassada i té fills.

  • Canvi de rols.  Hi ha textos elegíacs on es parla de forma crítica del canvi de rols a les relacions sexuals, on una dona té el paper dominant. Per a un home ser penetrat era considerat un paper passiu dins de l’activitat sexual, el que feia que aquesta persona fos objecte de burla ja que acceptar la penetració era situar-se en una posició d’inferioritat social.
    Séneca expressa així com els romans tenien una visió diferent de la moral davant el sexe l’estatus social al que pertanyies:

    “La impudicia es una infamia para un hombre libre, escribe para el esclavo, constituye el más absoluto deber hacia su amo; para el liberto, representa un deber moral de gratitud.”

    En aquest poema de Marcial es reflexa el paper passiu de l’home:

    “No quieres que nadie se meta antes que tú, Cotilo, en la piscina de agua caliente. ¿Por qué otra razón, sino para no calentarte con aguas contaminadas por los feladores? Conviene que te bañes el primero. Pero entonces es necesario que, tú también, te laves la polla antes que la cabeza.”

     Marcial, Epigrames, II, 70. 

  • En el cas de l’homosexualitat, el sexe entre homes del mateix sexe estava millor vist que entre dones, encara que el ciutadà romà sempre havia de tenir el paper dominant i penetrar a l’altre que normalment era de classe baixa com per exemple un esclau. En les relacions homosexuals entre dues dones molts autors romans es refereixen a una d’elles com un monstre contranatura que complau sexualment la seva parella d’una forma aberrant.

    Fellatio, Termas suburbanes, Popeia. Exposició museu de Badalona.

    Fellatio, Termas suburbanes, Popeia. Exposició Museu de Badalona.

  • El sexe oral era una cosa que estava molt mal vist dins de la societat romana encara que moltes vegades en aquest cas en la pràctica la norma es saltava. Entre els romans existia el concepte boca pura ja que la boca per a ells era un símbol de responsabilitat i deure social per aquest motiu la fel·lació estava vista com una cosa bruta. Si el sexe oral el practicava un home era una infàmia, i fins i tot també per a la dona sempre que no fos esclava o prostituta.

  • Només estava ben vist l’orgasme masculí; procurar plaer era un acte de submissió i per tal motiu, per a l’home, era una cosa impensable en aquesta època i per tant el que més mal vist estava era el cunnilingus ja que era inconcebible que un home romà es rebaixés fins al punt de voler donar plaer a una dona.

    Cunnilingus, Termas suburbanes, Pompeia. Exposició museu de Badalona.

    Cunnilingus, Termas suburbanes, Pompeia. Exposició Museu de Badalona.

  • Els petons era una cosa que s’havia de fer dins de la llar o en un lloc reservat per a l’àmbit familiar. Els petons en públic estaven mal vistos i fins i tot va arribar a estar prohibit fer-ho. En l’obra Vidas Paralelasm Plutarc explica que a l’antiga Roma estaven prohibides tenir mostres efectives de tipus públic entre marit i dona. En aquesta mateixa obra explica que Cató va expulsar del Senat a Manili perquè li va fer un petó a la seva dona quan era de dia i també estava davant de la seva filla.

No tot el que està relacionat amb la sexualitat estava mal vist. També hi havia pràctiques sexuals acceptables per a tots els romans, com l’ús d’afrodisíacs, les postures sexuals i també el mantenir relacions sexuals durant l’embaràs. Com a exemple tenim a Júlia, filla d’August, que va utilitzar els seus embarassos per poder mantenir relacions sexuals amb altres homes a més del seu marit.

Segons la classe social de la qual procedia la dona se li permetia realitzar unes pràctiques sexuals o unes altres. Les dones de classe baixa i les esclaves se’ls permetien fer moltes més activitats sexuals de qualsevol tipus i per tant havien de complir regles molt menys estrictes que les dones de classe social alta. El millor que podia tenir una dona era ser verge, i la pèrdua d’aquesta era com “segellar una mort lenta”, ja que les dones que perdien la virginitat abans de casar-se tenia molt poques possibilitats de poder-ho fer posteriorment.

Matrona romana. Fresc. Vil·la dels misteris. Pompeia.

Matrona romana. Fresc. Vil·la dels misteris. Pompeia.

En època imperial, a Roma, un lloc important en la vida sexual l’ocupava la violació, es feia sense vergonya i a més es considerava que la persona violada obtenia plaer sexual d’aquesta relació.

El model de la sexualitat romana era la submissió per part de l’amo als seus subordinats, és a dir, dona, patges i esclaus. En la moral sexual la submissió era lloable, en canvi, ser sotmès era vergonyós encara que si s’era dona o esclau era una cosa natural.

La violació va passar a ser un delicte marcat per la Lex Iulia dins de la Llei de les XII taules, sota el títol de iniuria i aquest delicte era penat amb la pena de mort i només es podia evitar si l’autor del delicte s’exiliava i a més se li confiscaven tots els seus béns. El millor per a una família romana era la castedat de la dona, d’una banda si la dona era verge honrava al seu pare i si era casa honrava al seu espòs, a més les dones no podien parlar de llibertat sexual ja que elles no podien triar amb qui mantenir relacions sexuals.

 

Tabús sexuals avui dia 

Comparant la societat actual amb la societat romana es pot arribar a pensar que actualment vivim en una societat oberta i lliure. Tot i així, actualment, igual que a l’antiga Roma, segueixen havent tabús sexuals entre nosaltres.

Els tabús més comuns són:

  • La violació. Aquesta pràctica és una agressió sexual la qual s’origina quan una persona té accés sexual cap a una altre, emprant la violència, ja sigui física o psicològica. Actualment, també es considera violació quan una persona dona el seu consentiment, com ara els casos dels incapaços mentals, els menors d’edat o persones que es troben un estat d’inconsciència. Però, de fet, aquesta acció, la qual està totalment mal vista i fins i tot és considerada un crim, a l’antiga Roma, era un costum habitual. Segons explica la llegenda, els primer romans ja ho van fer amb les sabines, les quals van ser raptades i portades per la força a la ciutat de Roma.
  • L’incest és la relació sexual que es manté entre parents entre els qual està prohibit el matrimoni. Gran part de les lleis que hi ha a les diferents societats del món veuen l’incest com un delicte, i per tant, és una cosa prohibida a la majoria ciutats actuals. Un dels fets primordials pels quals l’incest ha estat prohibit és perquè un gran nombre de persones donen suport a que els éssers humans els quals neixen de relacions incestuoses tenen major probabilitat de néixer amb retards mentals per causa d’un gen anomenat recessiu. Però, també hi ha persones les quals donen suport a l’incest i defensen que actualment la majoria de relacions sexuals es mantenen per tal d’obtenir plaer i no pas per procrear, per aquest motiu consideren als qui defensen el fet anterior, el qual es basava en que els fills naixerien amb retard mentals, com a persones les quals es deixen guiar per les opinions de la societat.
    A Roma es van veure diversos casos de relacions incestuoses, com van ser els casos de Neró i la seva mare Agripina la Menor i també Calígula amb les seves tres germanes anomenades Agripinil·la, Drusilla i Julia Livia.
  • La necrofília. La paraula deriva del grec νεκρός (“cadàver”) i φιλία (“atracció”) i es caracteritza per l’atracció sexual cap als cadàvers. La necrofília està rebutjada per la majoria de societats ja que és una pràctica antihigiènica i també esta relacionada amb qüestions de moralitat ja que molts consideren que tenir relacions sexuals amb morts és semblant a una violació ja que no és una relació consensual.
  • La pedofília vol dir “amor als nens” ja que deriva de les paraules gregues παιδον (“nen”) i φιλια (“atracció”). És la preferència sexual d’un adult envers un nen d’entre 8 i 12 anys principalment. Aquest fet no implica relació genital ja que si fos així seria considerat pederàstia, la qual cosa sí esta considerada com un delicte.
    Socialment, i de manera errònia, es relaciona la pedofília amb la pornografia infantil i amb els abusos sexuals, comparant-lo amb la pederàstia. Però, aquesta comparació por arribar a ser un delicte d’injúries i calúmnies.
  •  La zoofília consisteix en mantenir relacions sexuals amb animals i actualment es té constància de que hi ha persones que ho practiquen. A diferència de a l’antiga Roma on només es té constància de mites i poemes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *