Conclusions

Al acabar la nostra recerca, hem arribat a una sèrie de conclusions.

Encara que haguem patit en molts moments, perquè les coses no sortien com volíem, o perquè hem hagut de rectificar molts aspectes, no tots el moments han sigut dolents, ja que el nostre tema donava molt joc i ens ha fet aprendre coses que mai ens imaginaríem que existien. Per tant, hem tingut diverses emocions a mesura que anàvem treballant.

Des d’un principi sabíem la dificultat que tenia treballar amb bloc, però poc a poc va anar agafant forma i ens va resultar molt fàcil d’editar, de penjar tota la informació i les fotos.
Encara que també hem tingut alguns obstacles fins i tot al final del nostre treball.

No obstant això, ens hem adonat de tots els coneixements que hem assolit a mesura que anàvem treballant sobre els diferents aspectes de la sexualitat a l’antiga Roma.
Amb ajuda d’una sèrie de llibres de diferents autors, tant clàssics com contemporanis, que són els següents: Epigrames de Marcial, URBS: La vida en la Roma antigua de Ugo Enrico Paoli, Cuina eròtica romana del Museu de Badalona, el llibre de poemes de Catul, Suetoni (la vida dels dotze cèsars), Amor y sexualidad en la antigua Roma d’Alfons Cuatrecasas  i també per Internet, ens hem pogut documentar per poder treballar.

A partir de la informació que hem extret hem arribat a les següents conclusions:

La nostra concepció del sexe no és la mateixa que a l’antiga Roma, abans es considerava l’amor cap a les dones com una cosa vulgar, i ara veiem normal trobar parelles que s’estimen.

El paper actiu i passiu tenia una gran importància a Roma. Un ciutadà romà no podia ser passiu, ja que la passivitat és un fet que representa a la classe social baixa, i per tant, era objecte de burla i escàndol i era considerat impudicus. Dins de l’homosexualitat, tot i que no era un fet il·legal, sempre s’havia d’exercir amb molta discreció. A més, l’homosexualitat mostrava l’estatus social de la parella. Sovint l’estatus social alt el representava el ciutadà romà, mentre que, el baix el representaven, esclaus, prostituts, els estrangers i els lliberts.

En quant al paper de la dona, hem vist la gran evolució que ha tingut des de l’època romana fins avui dia. La dona era tractada com un objecte de procreació i moltes vegades ni tan sols era un objecte de plaer per al seu marit, al qual li havia de ser totalment fidel.
La dona coneixia i era conscient d’aquesta situació i l’any 214 a. C. va donar lloc a una vaga de maternitat entre les dones romanes. Va ser a partir d’aquí quan la dona va anar evolucionant volent tenir ella el paper dominant, interessant-se per la vida social que va donar lloc a un gran interès per la cosmètica i l’aspecte físic.

Hi havia diverses pràctiques sexuals fora de l’habitual, com el sexe en grup, el sexe oral o la zoofília. El sexe en grup, considerat també com orgia té el seu orígen a les festes dedicades al déu grec del vi i l’excés, Dionís. En un primer moment es consideraven celebracions de caràcter religiós.
La zoofília, és una parafília que consisteix a tenir relacions sexuals amb animals. L’atracció i les pràctiques sexuals de persones amb animals apareixen sobretot en la mitologia però no hi havia documents que afirmessin que aquestes relacions existissin realment.
El sexe oral comprenia diverses pràctiques, totes elles considerades infamants, ja que la boca era símbol de responsabilitat i deure social. A través d’ella es feien discursos, i l’art de l’oratòria era molt considerada a Roma. Per això la fel·lació era vista com una cosa bruta.

Hi havia diferents tipus de relacions.
El matrimoni a l’Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat i tenia com a objectiu que la parella tingués fills perquè ells heretessin les propietats dels seus progenitors.
Hi havia dues formes matrimonials el cum manu i el sine manu.
El cum manu, on la dona passava d’estar subordinada a l’autoritat del pare a la del marit.
El sine manu, on la dona quedava subordinada a l’autoritat del pare tot i que estigués casada.

I fora del matrimoni, hi havia també diferents tipus de relacions.
L’adulteri, era l’activitat sexual entre una dona casada i un home que no és el seu marit.
En cas de que l’home cometés l’adulteri no tenia cap càstig i a més l’home estava conscienciada d’aquesta situació, en canvi, si era la dona qui el cometia, podia ser jutjada fins i tot amb la mort.
El concubinat, era una relació entre dos individus, on es permetia tenir relacions sense estar casats sense cap conseqüència. En aquest tipus de relacions, no hi havia obligació de fidelitat.
La prostitució, era una professió exercida tant per homes com per dones, tot i que era més habitual que la practiquessin les dones. Els homes casats podien mantenir relacions amb aquestes dones, i no era considerada una pràctica il·legal. Aquestes estaven subordinades al seu alcahuet, que les controlava i les explotava. Recaptava una tercera part o fins i tot més dels ingresos d’una jove, a canvi d’això les facilitaven roba, habitació o menjar.

Les relacions sexuals igual que avui dia estaven relacionades amb les malalties. Les més habituals eren la gonorrea, la sífilis i el virus del papil·loma humà.

A l’antiga Roma, l’avortament en un principi estava permés, però va arribar una època on cap parella volia tenir fills i els emperadors van fer lleis per prohibir-lo.
La manera que tenien d’avortar era amb ungüents, perquè no tenien coneixement suficient per fer-ho de manera clínica.

Moltes fruites i verdures tenen un simbolisme sexual, i se li han atribuït propietats afrodisíaques.
Amb el pas del temps han canviat la manera de manifestar-se la relació entre menjar i sexualitat, però no han trencat la seva vinculació.
Un aliment afrodisíac és qualsevol substància que augmenta l’apetit sexual. El seu nom fa referència a Afrodita, deessa grega de l’amor. Alguns afrodisíacs funcionen estimulant els sentits i altres es prenen en forma de menjars, begudes, drogues o preparats medicinals.

A l’antiga Roma hi havia una sèrie d’objectes, amulets i fins i tot déus, que els romans interpretaven com a símbols sexuals.
El seu efecte antimal·lèfic s’obtenia perquè la seva imatge, al igual que la vulva
femenina, trencava l’equilibri anímic de l’enemic.

 

Aquest treball ha sigut molt important, no només perquè es una nota més del curs sinó també a nivell personal ja que ens hem enriquit fent-lo.

Ha estat una experiència satisfactòria. També hem d’afegir que nosaltres tres som bones amigues i ens coneixem des de fa molt temps, per tant, això ha sigut una gran ajuda per a l’organització del treball. Ens hem ajudat mútuament i ens hem resolt els dubtes que ens anaven sorgint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *