Concubinat

Escena sexual en la que la dona està sobre de l’home. Mural de Pompeia.

La paraula concubinat etimològicament vol dir “anar a dormir junts” ja que deriva del llatí con (preposició “amb”) i cubere (“ajaure’s”). Així doncs, el concubinat era una relació entre dos individus, entre un home i una dona o entre dos homes o dues dones, sense estar units en matrimoni que es practicava a la Roma antiga, en la qual se li permetia a l’home tenir relacions il·legals sense cap tipus de conseqüència. En aquestes relacions no hi ha obligació de fidelitat per cap de les parts i també es pot trencar en qualsevol moment.

Segons la Lex Iulia Adulteriis de l’any 18 aC el concubinat representava una unió de caràcter no matrimonial que es forma amb una dona amb la qual no es comet stuprum, és a dir, no es comet engany a l’hora d’aconseguir el consentiment per mantenir relacions sexuals. Perquè el concubinat fos vàlid s’havien de complir un conjunt de requisits.

– Que cap dels membres estigués casat de manera legítima.
– Que la dona sigui púber, és a dir que hagi arribat a l’edat de casar-se, un cop ja té la menstruació.
– Ni l’home ni la dona durant la relació es pot veure obligat a mantenir-la ja que la relació ha de ser de mutu acord.

Les Leges Iuliae de l’emperador August van reconèixer per primera vegada  el concubinat com una cosa legal, fixant-lo com un tipus de convivència sense matrimoni. Tot i això, quan un home decidia viure en concubinat amb una dona en lloc de casar-se, li ho havia d’informar a les autoritats. Aquest tipus de relació variava poc del matrimoni, l’únic que el diferenciava era que als hereus no se’ls considerava legítims.

En relació a la diferència entre concubina i esposa hi ha diversos punts de vista. El jurista Paule afirmava que un home no considerava socialment a una concubina igual que la seva dona. En canvi la llei oficial romana deia que l’home al mateix temps que la seva esposa, també podia tenir a una concubina com en el cas dels emperadors August i Marc Aureli.

La llei atribuïda a Numa Pompili, segon rei de Roma successor de Ròmul, deia que una concubina no es pot casar, i si ho fa, ho ha de ser respectant totes les regles i normes del matrimoni:  

“Una concubina no tocarà l’altar de Juno. Si ho fa, li oferirà sacrifici amb una ovella tenint el pèl solt “

Les concubines no es podien casar i si ho feien, havien de fer un sacrifici a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.

Més tard, el jurista Ulpià va escriure a la Lex Iulia et Papia Poppaea:

“Només aquestes dones amb les que es tenen relacions lícites poden ser concubines sense por a cometre un crim”

Les úniques dones que poden tenir relacions amb un home sense por a cap càstig o que estigui mal vist per la societat són les concubines.

Les concubines, femina quae cum uxor non esset, cum aliquo tamen vivebat, femina pro uxore, eren “unes dones que tot i no ser esposes quan vivien amb algú se les considerava esposes·. Normalment eren dones procedents de classe baixa, havien de ser lliures i no es podia cometre estupre amb elles. Només tenien el reconeixement legal de la seva posició social i a més depenien del que els homes les proveïen; elles no decidien amb els homes que volien estar, eren ells els que les escollien encara que elles també havien d’estar d’acord per tal que es pogués dur a terme la relació.

Escena sexual d’un sàtir i una ninfa, símbols de la sexualitat al món romà. Mosaic de la casa del Faune, Pompeia. Museu Arqueològic de Nàpols.

En el concubinat, l’home només podia tenir una sola dona, havia de triar si mantenir una relació amb una esposa i complir amb les obligacions d’estar en matrimoni o amb la concubina. Els homes que escollien mantenir relació amb una concubina normalment eren homes que no volien casar-se legítimament o també homes que no es podien casar, com el cas dels senadors que no podien casar-se amb llibertes però sí viure amb elles en concubinat.

També hi havia homes que decidien estar en concubinat ja que no volien tenir més fills per qüestions d’herència, com el cas dels vidus. En aquest cas els fills en comú amb una concubina se’ls anomena naturales liberi (fills naturals), és a dir fills nascuts d’una relació en concubinat.

Altres homes preferien viure en relació de concubinat que romandre al costat de les seves esposes complint les obligacions d’home dins d’una família.

Hi ha diversos elements que cal considerar importants dins del concubinat:

1.Unitat: la relació ha d’estar formada solament per un home i per una dona.
2.Consentiment: deu haver-hi un acord d’ambdues parts per conviure junts com a parella.
3.Perpetuïtat: la relació ha de durar com a mínim dos anys.
4.Formalitat: l’única formalitat que hi ha és que les dues parts estiguin junts sota el mateix sostre.
5.Solubilitat: la relació es pot trencar en qualsevol moment per la voluntat d’alguna de les parts.

Amb la influència del cristianisme es protegeixen els interessos de la família legitima prohibint i limitant les donacions a la concubina als seus fills. Tot i així no es va elaborar cap llei concreta per prohibir el concubinat i permetia als emperadors cristians tenir relacions amb concubines.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *