Concepció del sexe

Al llarg dels anys, han hagut diferents concepcions del sexe, que varien segons la societat on vivien, o segons al grup on pertanyien. Aquí us expliquem com ha evolucionat aquesta concepció des de l’antiga Grècia fins al Cristianisme, passant per la Roma antiga.

Concepció del sexe a Grècia

L’home de l’antiga Grècia considerava l’amor cap a les dones una cosa vulgar, una passió buida, pròpia dels animals. Aquest concepte de l’amor va afavorir l’escassa valoració social de les dones, a les qui es veia com a éssers inferiors tant física com intel·lectualment.

L’amor entre homes era més respectat per la societat grega. Es considerava un privilegi dels homes cultes.

Tot i que predominava l’amor entre els homes, les dones mai van deixar de ser una gran font de desig. Era freqüent que als banquets i les festes es contractessin prostitutes.

La sexualitat de l’home era molt més lliure i desinhibida que la de la seva dona legítima. Mentre que ella només podia tenir relacions sexuals amb el seu marit, amb la fi de la procreació, aquest podia buscar el plaer amb diferents amants, com concubines, esclaves domèstiques o prostitutes.

Entre les prostitutes destacava, pel seu refinament i la seva bellesa, la hetera (del grec ἑταίρα “hetera, cortesana”), que no només era objecte de plaer sinó també signe extern de riquesa. Per aquest motiu, era exhibides pel seu protector en els jocs, en debats polítics, excursions o banquets.

En els banquets, l’amfitrió solia oferir als seus convidats espectacles excitants, amb jocs o ballarines prostituïdes. Sens dubte, aquestes festes acabaven en orgies, on les prostitutes competien per demostrar la seva capacitat i imaginació.

 

La pederastia

Zeus i Ganimedes

La pederàstia grega (del grec παιδεραστία  “pederastia”. Es una paraula composta de les paraules gregues παιδoν “nen” i ερoς “desig, erotisme”), idealitzada pels grecs des de l’època arcaica.

Era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος ‘estimat’) i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής ‘amant’). Va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. El segon havia de protegir i donar bon exemple al seu estimat i era la part activa de la parella. En canvi el jove, era la persona passiva. Oferia a canvi la seva lleialtat i la seva bellesa física.

La relació erastés-eromen era fonamental per al sistema social i educatiu de la Grècia clàssica. L’amant adquiria l’estatus d’un familiar masculí o mentor de l’estimat. A les fonts literàries, la pederàstia era descrita principalment com una institució reservada als ciutadans lliures.

La funció principal de la relació sembla ser que era la introducció del jove en la societat adulta i les responsabilitats adultes. Per a aquesta fi s’esperava del mentor que ensenyés al jove o que vetllés per la seva educació.

D’acord amb les fonts antigues l’aspecte sexual de les relacions pederastes va variar molt. En un extrem les relacions van ser proclamades com d’amor cast, mentre que a l’altre costat de l’espectre llegim sobre parelles acusades de mantenir sexe anal en tots els seus rols, cosa mal vista a l’època.

 

La legalitat en la pederastia

La pederàstia era coneguda , acceptada i reglamentada per a una majoria de ciutadans de Grècia.

Hi ha dos documents fonamentals que parlen de les limitacions en l’exercici pederàstic ja que prohibia a una sèrie de personatges a esdevenir “erastés” . Ells eren els esclaus , els ἀπελεύθεροι“lliberts”, els ἀπάλαιστροι “febles o malalts”, els πορνοί “prostituts” , els borratxos i els bojos .

S’ha pensat en la possibilitat que aquestes lleis haguessin estat destinades a eliminar i reduir la pederàstia , però en realitat van ser per fixar la pederàstia i així procurar la seva puresa: bojos , borratxos , esclaus , entre altres, no eren dignes de poder esdevenir amants institucionals perquè és de suposar que aquests no podien ser mestres i que tinguessin alguna cosa que ensenyar a la joventut.

Les relacions amb els nens eren penalment castigades, el problema és que cap llei fa explícita menció a l’edat en què es consideraven nens.

 

Concepció del sexe a Roma

A la Roma clàssica, el sexe, sota totes les seves formes, era un regal dels déus.

Posseïr esclaus, homes i dones, per satisfer els capricis sexuals i que aquests convisquessin sota el mateix sostre que l’esposa legal era una costum molt habitual entre els patricis. En termes legals, es tractava de sexe entre el propietari i la seva propietat, i per tant, li estava permés.

En la mentalitat romana, el sexe entre homes no estava mal vist i es considerava acceptable que un ciutadà lliure de l’elit introduís el seu penis en el cos d’un altre, ja fos home o dona. El que realment importava era que l’altra persona pertanyés a una classe social inferior. I mentre la posició activa o penetradora no era objecte de crítica, els romans solien menysprear i fins i tot penalitzar els ciutadans lliures que consentien a adoptar la passiva o receptiva. Per això es marginava als esclaus o als lliberts, ja que se suposava que havien estat utilitzats pels seus amos, és a dir, penetrats per ells.

La prostitució masculina era legal i els seus professionals pagaven impostos i fins i tot celebraven la seva pròpia festivitat, com les prostitutes. Però mentre elles solien ser de classe baixa i oferien els seus serveis a preus mòdics, ells es venien per quantitats elevades i aconseguien acumular certa riquesa.

No obstant això, seria un error concloure que els romans no tenien tabús ni restriccions sexuals. Pràctiques com la fel·lació, el cunnilingus, el sexe entre dones i el sexe en grup estaven prohibits.
La fel·lació, ja fos practicada per un home o una dona, convertia al seu executor en culpable i el cunnilingus també sumia en el descrèdit a la impura boca de la persona que el practicava.

Les relacions sexuals començaven molt aviat: als dotze anys entre les noies i als catorze entre els nois. En el període més remot, el matrimoni era una operació de compra. El pare disposava del màxim poder sobre els fills, arrogant-se el dret de poder donar-los mort o vendre’ls com a esclaus. Com el matrimoni es basava en el dot de la filla, aquesta era considerada com un objecte preciós per part del pare, que esperava obtenir un benefici del casament.

A Roma trobem el segon manual famós de l’art amatori. Ovidi, el poeta condemnat a l’exili, va retratar amb molta fidelitat la societat en què vivia. La seva Ars amandi és un mirall nítid que reflecteix el comportament sexual dels seus contemporanis. El sexual és un dels elements determinants de la vida pública i privada dels romans durant l’època del seu esplendor i de la seva decadència.

 

Concepció del sexe al Cristianisme

Els primers cristians van tenir que lluitar per aconseguir donar testimoni de la seva fe. De fet, amb prou feines va aconseguir fer efecte a Roma, i la seva infuència al començament va ser mínima.Per un costat, es va elevar la condició de la dona i se li va donar una protecció, però estava encadenada en la vida familiar a la total autoritat del seu marit.

Es va iniciar una etapa d’exaltació de la castedat i de la virginitat.
La continència absoluta i la supressió de tota pràctica sexual va començar a ser considerada com una mesura necessària. Els cristians predicaven la virginitat i fins i tot van escriure obres per impulsar les seves teories.

L’obisp Metodi del Olimp va escriure El Banquet de les deu verges, per tal de propagar els avantatges de la virginitat. Junt a aquesta teoria va arribar una altra: Tertulià va aconsellar a la seva dona que havia de restar viuda quan ell morís. Aquesta actitud contra les relacions sexuals va fer que hi hagués un descens de la població molt gran.

Per donar exemple de solteria i virginitat estaven els sacerdots. En les reunions d’obisps, durant els primers segles del cristianisme, es va reclamar que els sacerdots casats es separessin de les seves esposes, o que, almenys renunciessin a tenir relacions sexuals amb elles.

 

Concepció del sexe avui dia

Avui dia tenim una concepció del sexe molt diferent que a l’època clàssica. A diferència que a Grècia, on es considerava l’amor cap a la dona una cosa vulgar, comparada amb un delicte, actualment es normal trobar parelles que s’estimen, que han tingut fills per amor i no amb l’únic objectiu de procrear.

Això té que veure amb la posició actual de la dona, que ha evolucionat moltíssim respecte a aquells temps. De fet, no fa gaire que la dona es considera lliure, i en igualtat de drets que l’home, però res a veure amb la concepció que tenien d’ella en època clàssica. Ara la dona pot tenir les parelles que vulgui, es pot divorciar i tornar-se a casar quan li vingui de gust, i obtenir plaer per ella mateixa, sense dependre de l’home.

Deixant de banda l’evolució que ha tingut la dona, que ha afavorit a una molt diferent concepció del sexe, veiem que els romans exhibien amb orgull a les seves llars imatges que avui dia mai exposaríem a la vista, al considerar-les pornogràfiques.
Encara que la nostra societat sigui liberal, es veritat que tenim el sexe com un tema tabú i que no ens atreviríem a anar amb un amulet en forma de fal·lus com anaven els romans, encara que sabem que es símbol de fertilitat i de bona sort.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari