Sexualitat masculina

Els hàbits sexuals a Roma s’hereten en part de la cultura grega, encara que amb diverses diferències.

Els romans no posseïen cap concepte de pornografia en quant al sexe, sinó que la seva representació artística només obeïa al plaer de disfrutar-lo.
El sexe era una cosa natural fins al punt d’exhibir amb orgull als seus objectes quotidians pintures i gravats amb una gran diversitat de pràctiques sexuals.

 

Diversos eren els motius d’aquest diferent tractament que la societat romana atorgava a les llicències sexuals extra matrimonials, segons es tractés de l’home o de la dona. L’home donava plaer a l’element passiu receptor, es tractés de l’esposa, l’amant o esclau. Podia entregar-se a les seves fantasies eròtiques lliurement, sempre que assumís el paper actiu. Només li estaven vetades les relacions adúlteres amb una dona romana, les quals en cas de ser sorpreses eren severament castigades. En algunes ocasions ell moria azotat pel marit ultratjat o era castrat.

Però en canvi, podia disposar d’un grup de dones que servien per gosar amb elles, o mantenir les relacions que volgués amb joves i bells esclaus, atents a satisfer qualsevol desig del seu amo.

Aquesta permissivitat estava basada en dues premisses:

–      En una relació sexual és l’home qui fa entrega del seu dot a qui el rep; per això la puresa de la seva sang, que es el que ha de conservar sempre, no la fa peligrar qualsevol tipus de relació que mantingui. En canvi, que el receptor, sigui un ciutadà o una ciutadana romana, si que tacaria la puresa de la seva sang.

–      L’home ha de ser sempre la part activa de la relació sexual. Per això no forma part de la seva dignitat masculina preocupar-se pel plaer de la parella, ni encara quan es tracta de la seva pròpia esposa. El sexe era assumpte de l’home. Només contava l’orgasme masculí. Per això pot permetre’s la relació sexual que li vingui de gust, ja sigui rebre una fel·lació, una pràctica homosexual o el coit anal.

 

A Roma, els patrons de comportament sexual estaven organitzats en funció de la classe social. Els membres de les classes socials més altes no tenien cap problema si freqüentment es veien amb prostitutes o esclaus, siguin del sexe masculí o femení, ja que el sexe entre homes es considerava acceptable, sempre i quan l’esclau fos considerat la posició sexual passiva. Per exemple podia anar-se’n al seu propi llit amb una dona, amb una home a les termes, amb una prostituta a un bordell i amb un esclau al pati de casa seva. L’important era que l’altra persona pertanyés a una categoria social inferior.

 

Els emperadors eren els primers en donar exemple. Tiberi era amant del sexe, va manar decorar totes les parets dels dormitoris destinats a aquest fi amb pintures il·lustrant diferents postures sexuals. Calígula s’anava al llit amb la seva pròpia germana. Juli Cèsar, a més de practicar l’homosexualitat, es va anar al llit amb pràcticament totes les dones dels seus amics senadors i generals. I Neró, gran amant de les bacanals, va fer castrar a un noi, el va vestir de dona i es va casar amb ell.

 

Com hem dit abans, els romans creien que els homes havien de ser els participants actius en totes les formes d’activitat sexual . La passivitat masculina simbolitzava pèrdua de control, la virtut més preuada a Roma. Un home que gaudia sent penetrat era anomenat pathicus o catamita o cinaedus, traduït com «passiu» en sexologia moderna, i era considerat com feble i femení.
Sèneca Pare ho diu clarament: “La passivitat és un crim en l’home lliure per naixement; en un esclau es únicament el seu deure; en un llibert es tracta d’una deferència, que té obligació moral de tenir per amb el seu amo.” Controversias, praef. IV, 10

Per a ells existien dos tipus de dones: les que utilitzaven només per casar-se i tenir fills, que eren les ciutadanes romanes, i les que els hi proporcionaven plaer, que eren les esclaves, estrangeres o prostitutes. No els hi podien acusar de cap manera d’adulteri.
En canvi, a un ciutadà romà només li eren permeses les relacions amb una dona de la seva mateixa classe social. Si incomplia aquesta norma i el sorprenien podia ser castigat fins i tot amb la castració.

Les classes més humils eren les que pagaven factura d’aquest sistema social, ja que si un era esclau, estava sota les ordres sexuals del seu amo i fins i tot de l’esposa d’aquest.

Hi havia una llei que autoritzava el dret al matrimoni entre patricis i plebeus, la Lex Canuleia.

Lleis com ara Lex Scantinia i Lex Iulia regulaven les activitats de sexe homosexual entre homes lliures.

 

La sexualitat masculina avui dia

Els hàbits sexuals de l’home romà, alguns dels quals poden semblar-nos avui dia aberrants, s’han d’interpretar també dins d’aquest relativisme històric.

Els romans buscaven i trobaven fora del matrimoni unes satisfaccions sexuals que la nostra societat condemnaria, però que en la romana, en el cas del sexe masculí, contemplava, sinó amb explícita aprovació, amb gran tolerància i permissivitat.

Està clar que avui no hi ha les grans diferències entre homes i dones que hi havia a l’època clàssica. Les dones han evolucionat moltíssim i s’han posat a l’alçada dels homes en quant a sexualitat.

Ara elles poden gaudir d’una relació sexual i ser el paper actiu de la parella, sense que l’home sigui considerat com a feble al ser el paper passiu. A més de tenir una molt més gran permissivitat per fer el que els vingui de gust, ja sigui amb homes o amb dones.

Les classes socials s’han abolit amb el pas del temps, ja no hi ha patricis i plebeus, ni s’utilitzen normalment esclaus per satisfer les necessitats sexuals.

La sexualitat masculina no ha canviat gairebé, ja que tenien llibertats des de l’època romana al igual que ara. Ha sigut més gran el canvi del paper de la dona, i de la mà d’això, han hagut alguns canvis en quant a la sexualitat dels homes, com ara la passivitat en la relació sexual sense que sigui un crim com era en època romana.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *