Pràctiques sexuals

A l’antiga Roma hi havia diverses pràctiques sexuals fora del que es consideraven relacions sexuals habituals com era el sexe en grup, la masturbació i la zoofília.

Sexe en grup

Bacanal romana

Bacanal romana

La pràctica del sexe en grup entre tres persones alhora rep el nom de trio, i a partir de quatre és quan es considera orgia (prové del llatí orgia, que per la seva banda ve del grec τὰ ὄργια , “cerimònies, ritus religiosos”). Aquesta última pràctica té el seu origen a les festes plenes d’excessos: vi, menjar i sexe del déu grec Dionís i més tard a les bacanals del seu equivalent romà Bacus, déu del vi. Per tant són celebracions de caràcter religiós abans que amb qualsevol altre tipus de comportament social de tarannà transgressor .

Les “Afrodisias” eren unes de les primeres celebracions orgiàstiques del món grec, bressol de la civilització occidental , les quals se celebraven en honor d’Afrodita , deessa grega de l’amor i vinculada amb els processos de la fertilitat i la reproducció . D’això que no resulti estrany el que aquest tipus de celebracions es realitzaran en els dies de primavera , aquesta època de l’ any que demarca el moment propici per preparar la terra i sembrar els cultius bàsics .

Eren oficiades per les heteres , sacerdotesses d’aquest culte hedonista (que busca el plaer), en els qui requeia el paper més important . Eren elles les encarregades d’elevar les pregàries a la deessa i d’estar presents en les processons , els sacrificis i el banquet sacrificial . Hi havia temples consagrats a Afrodita que van ser capaços de mantenir a mil heteres lliurades a l’exercici de l’adoració , temples profusament visitats per homes i per dones àvids d’accedir a la saviesa d’aquestes sacerdotesses .

Les “Dionisias” eren altres de les festivitats gregues de caràcter orgiàstic . Se celebraven en honor de Dionís , déu del vi – i en la seva versió romana més de l’agricultura – , i es caracteritzaven per la realització d’un gran banquet i una processó de gent disfressada que recorria la ciutat permetent fer bromes grolleres de tot tipus , principalment de caràcter eròtic . La seva funció era posar en comunió als homes amb les seves divinitats i per això era necessària la ruptura de la quotidianitat i la instal · lació a canvi , gràcies al vi , del temps de l’extraordinari.

Representació d'un quartet en un lupanar

Representació d’un quartet en un lupanar

 

És a Roma on comença a dissoldre el caràcter religiós de les festivitats orgiàstiques i a barrejar amb l’exercici de les relacions de poder dins del sistema de jerarquies socials . Qualsevol festivitat romana acabava convertida en una gran orgia . Orgies que es van caracteritzar per reservar els plaers per a la classe aristòcrata i per destinar les humiliacions , els abusos i els maltractaments als esclaus.

 

 

Fonts artístiques i literàries, així com alguns grafits, testimonien relacions sexuals entre més de dues persones. Un exemple concret el dóna Suetoni en “Vides dels dotze Cèsars”, que descriu com l’emperador Tiberi gaudia amb les orgies que organitzava en el seu retir de Capri, ja que els poderosos utilitzaven les orgies per poder sentir-se més poderosos sobre els inferiors:

 “Fins i tot, al seu recés a Capri, va imaginar una cambra amb cadires, seu  de passions secretes, per tal que, en ella, colles de noies i de joves llibertins, fets venir d’arreu, així com inventors d’acoblaments monstruosos, que anomenava spintrias, units de tres en tres es prostituïssin davant seu per revifar-li amb aquest espectacle els desitjos que defallien.”

D’altra banda, s’han conservat unes peces amb formes fàl·liques, concebudes per girar sobre el seu propi eix, que es podien relacionar amb algun tipus de joc sexual en grup. Es tractava, probablement, de reunir diverses persones i fer girar la fitxa de manera que, quan s’aturés, la persona que quedés assenyalada pel fal·lus, s’hagués de treure una peça de roba.

 

La zoofília

La zoofília (del grec ζῶον  (“animal”) i φιλια (“afinitat”), és una parafília que consisteix a tenir relacions sexuals amb animals. L’atracció i les pràctiques sexuals de persones amb animals apareixen sobretot en la mitologia, com al mite del Minotaure, on Pasífae, la protagonista, manté relacions sexuals amb un toro:

 

Mite del minotaure

                                                                           

 També al mite de Leda, on la protagonista, mentre passejava per un llac, va ser seduïda per Zeus que s’hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, es van aparellar i ella va posar ous, d’aquí  van sortir dos dels seus fills, Hèlena i Càstor.

Mite de Leda

Mite de Leda

Però també trobem referèncis sobre aquesta pràctica a algunes obres literàries com a L’Ase d’Or, d’Apuleu, on el protagonista, transformat en ase, és objecte de desig d’una rica matrona i ell està angoixat perquè no sap com actuar en la relació amorosa sota aquella aparença d’animal:

“Però m’angoixava molt pensant, amb no poca por, de quina manera podria jo muntar amb tantes i tant grans potes una delicada dama, o com podria abraçar els seus membres tan blancs i tendres, fets de llet i de mel, amb les meves peülles i com podria besar els delicats llavis, resplendents de rosada suau amb l’ambrosia, amb la meva boca tan enorme i deforme amb dents insensibles, com podria una dona, per bé que excitada des de les ungles, rebre un gran genital. Ai de mi, que esberlant una dona noble, havia de ser jo llençat a ella repetia les suaus paraules i els petons constants i els dolços murmuris, tot menjant-se’m amb la mirada: “et tinc”, diu “et tinc colomet meu, pardalet meu”, i dit i fet, em demostra que els meus pensaments són en va i neci el meu temor. Car estrenyent-me cap endavant em va encabir del tot.”

 Altres testimonis descriuen relacions sexuals en què un dels membres de la parella o grup es disfressa i juga el rol d’algun animal. Suetoni ho atribueix a Neró a aquesta obra, on Neró s’havia disfressat amb pell de fera per mantenir relacions amb el seu llibert:

“Disfressat amb una pell de fera, sortia d’una gàbia, s’abraonava a l’engonal d’homes i de dones lligats a un pal i, després d’haver-s’hi enfuriat copiosament, es lliurava al seu llibert Dorífor, al qual, com Èspor a ell, s’havia adonat com una dona, imitant fins i tot els crits i els gemecs de les noies a les quals es fa violència.”

Tota la informació trobada es extreta de mites o obres literàries, es cert que alguns romans com Neró es disfressessin de fera per mantenir relacions, però no hi ha documents que demostrin la relació d’una persona amb un animal.

 

El sexe oral

El sexe oral és l’estimulació dels òrgans sexuals amb els llavis, la boca i/o la llengua. Comprenia diverses pràctiques, totes elles considerades infamants, ja que la boca era símbol de responsabilitat i deure social. A través d’ella es feien discursos, i l’art de l’oratòria era molt considerada a Roma. Per això la fel·lació era vista com una cosa bruta.

La fellatio (del llatí fellatio “mamar”) s’entenia que havia de ser practicada a l’home per una prostituta o una esclava i no pas per la pròpia esposa, ja que es veia com un acte brut. Tal com diu Marcial al seu poema:

“Me incitas, Paulo, a escribir versos contra Licisca, que, al leerlos, la hagan sonrojar y encolerizarse. Paulo, eres malo. ¿Quieres ser el único en correrse en su boca?”

Marcial, llibre IV -50-

La irrumatio  (del llatí irrumare “amamantar”) era igualment una fel·lació forçada per un home, en la qual s’extremava el paper passiu de l’individu obligat, que resultava vexat per aquesta relació, ja que un home no podia tenir un paper passiu.

Algunes de les al·lusions més conegudes a la irrumació es troben en poemes de Catul :

“Aureli, pare de tota la fam
no la d’avui, sinó de les que foren
les que són o seran, anys a venir.
Desitges dar pel cul els meus amors;
no te n’amagues. El cerques, hi jugues,
i, encastat el seu flanc, tot vols probar-ho.
En va; car, si paranys pretens posar-me
jo abans t’obligaré que me la xuclis.
Si encara ho fessis fart, jo callaria,
però em planyo d’això: que a patir gana
i set el poble noi haurà d’aprendre.
Així, doncs, deixa-ho còrrer ara amb honor
i no acabis havent-me-la xuclada.

Catul, 21.

En la biografia de Tiberi, Suetoni, va atribuir aquestes pràctiques, a l’emperador. L’autor no és del tot fiable com a biògraf, però el que relata en relació al sexe identifica sens dubte formes de relació censurables.
El cunnilingus , del llatí cunnus: “vulva”, i lingus, “llengua” . Era la conducta sexual més degradant, sobretot si era un home qui la practicava, ja que abandonava el rol dominant per satisfer el plaer de la dona. Marcial en el poema  diu:

“No he dit, Corací, que siguis marica, no sóc tan boig ni audaç, ni algú que digui mentides de bon grat. […] Però, què he dit? Quelcom de poc pes i insignificant, que tothom coneix i que tu mateix no negaràs, he dit, Corací, que ets un llepaconys.”

Marcial,  llibre IV -43-

Totes les pràctiques de sexe oral estaven mal vistes a l’època, totes eren considerades infamants, ja que a través de la boca es feien discursos i la parla era molt important a l’antiga Roma.

 

La masturbació i les postures sexuals

La masturbació  (del llatí masturbari, prové de l’expressió “manu stuprare” que vol dir “violar amb la mà”) Pot ser tant femenina com masculina. És l’estimulació dels òrgans genitals per tal d’obtenir plaer sexual, podent arribar o no al orgasme.

Era una pràctica mal vista, que es troba com a forma d’insult en els textos literaris. Al darrere d’aquesta concepció netament negativa hi havia una base moral per la qual es considerava que deixar perdre el fluid seminal anava contra el sentit mateix de la naturalesa:

“Perquè mai folles, Pòntic, sinó que fas servir la mà esquerra com a amant, i la teva mà serveix amiga, a Venus, creus que en això no hi ha res de mal? És un crim, creume, però gros, com tu gairebé no pots concebre en el teu ànim. Ben segur Horaci va follar una vegada per engendrar-ne  tres, Mart una sola vegada perquè la casta Ília li donés bessons. Tot això haurien perdut si un i altre, masturbant-se, haguessin confiat a les seves mans plaers repugnants. Creu que la pròpia naturalesa diu d’això: “això que deixes escapar els dits, Pòntic, és un home.”

Marcial, llibre IX -41-

 Així doncs, veiem que el sexe a l’antiga Roma es concebia única i exclusivament al voltant de la penetració amb l’home jugant el rol actiu, un paper que havia de mantenir tant en les relacions anals com en el sexe vaginal.

Donat que l’home ha de prendre el paper dominador normalment està representada la postura del missioner.

D’altra banda, també està igualment ben documentada la posició contrària, en què la dona es col·locava damunt l’home com si estigués cavalcant. Marcial en dóna testimoni en un poema seu quan diu que els esclaus frigis es masturbaven darrere la porta cada vegada que l’esposa d’Hèctor cavalcava sobre el seu marit.

Ovidi, al seu Ars Amatoria també en parla, quan al llibre III aconsella a les dones que segons el cos que tinguin, agafin determinades postures. Per tant, com que Andròmaca, esposa d’Hèctor, era petita, la millor postura era com si fos a cavall :

“La petita que sigui portada a cavall: com que l’esposa tebana era altíssima, mai no va cavalcar sobre Hèctor.”

Pel contrari, era molt mal considerada per la societat la postura del 69, ja que en aquesta intervé el sexe oral i ja hem vist abans que la seva pràctica era infamant.

 

Les pràctiques sexuals avui dia

Actualment totes aquestes pràctiques sexuals continuen existint, però no són ben vistes.

Avui en dia les orgies han perdut qualsevol lligam amb una activitat religiosa contemporània. En la societat actual i en alguns casos, les orgies estan mal vistes perquè la gent és inconscient del vell sentit religiós que tenien en època grega i romana. Biologicament es pensa que es antinatural, son mal vistes perquè et redueixen al nivell d’un animal irracional que es guia pels seus instints, desprenent-se d’un sentimient noble com és el amor, i només es busca el plaer. Des de la moral també es una pràctica mal vista, ja que el correcte seria només tenir sexe amb la teva parella.

El mateix passa amb la zoofília, no es veu com una pràctica normal. I, a diferència que a l’època romana, on només constava en mites i poemes, avui dia si que hi ha certesa de que hi ha gent que l’ha practicada.

El sexe oral i la masturbació no són uns temes tabús ni es consideren infamants com abans per a la majoria de la gent.
Ara són pràctiques sexuals habituals tant en homes com en dones, i no es considera un acte brut, perquè actualment l’art de l’oratòria no es tant important.

En quant a les postures sexuals on l’home havia de ser la part activa, avui dia no té perquè ser així. La dona pot agafar el paper actiu i l’home pot gaudir igual, sense ser considerat com a feble o afeminat. Es practiquen moltes més postures sexuals que a l’antiguitat encara no es coneixien.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *