Cuina eròtica

Amb el pas dels anys, el menjar va estar unit a tots els grans fets de la vida humana, casaments, aniversaris, reunions… I sens dubte també va estar relacionat amb la sexualitat. Des dels anomenats aliments afrodísiacs, a rituals eròtics de fecunditat, passant pels jocs amorosos previs al coit.

En el menjar i en l’acte sexual es donen sentiments molt profunds i similars, com el poseïr, assimilar, incorporar… Acompanyats d’una gran càrrega d’agresivitat.

Tota cita amorosa està gairebé sempre precedida per una invitació a menjar o a prendre alguna cosa, per després aprofundir en la intimitat.

Moltes fruites i verdures tenen un simbolisme sexual, i se li han atribuït propietats afrodisíaques.
Amb el pas del temps han canviat la manera de manifestar-se la relació entre menjar i sexualitat, però no han trencat la seva vinculació.

Hi ha molts arguments per dir que el menjar pot ser eròtic. Tothom sap que hi ha una gran similitud entre els llavis a la cara d’una dona i els dels genitals d’ella mateixa. No hi ha cap dubte de que uns llavis carnosos poden ser un gran reclam sexual tant en homes com en dones.

Podem dir doncs, que l’amor és molt semblant a elaborar i consumir un menjar. Ja que, de la mateixa manera que els preliminars a l’amor necessiten una preparació prèvia i un pre-escalfament, el mateix passa a la cuina quan vols preparar alguna recepta.

Sexe i cuina estan envoltats de sensacions que aboquen al plaer.
Segons com tastis el menjar, cos i ment poden provocar plaer als participants, ja que tots ens trobem farcits d’hormones que fan tenir aquesta sensació.

KuanUm! és un grup de reconstrucció històrica especialitzats en l’arqueologia i en l’alimentació històrica. Coincidint amb l’exposició del Museu de Badalona “Sexe a l’antiga Roma” es va publicar el seu llibre  Cuina eròtica romana, que ens ha estat de gran ajud per poder treballar aquest apartat d’aquesta recerca.

Volen repasar alguns dels elements propis del plaer que es trobaven  en l’acte de menjar en època romana. Hi ha molts elements del menjar en època romana que es poden interpretar com eròtics.

El ritual del sopar

El menjar principal per als romans era el sopar. Sopaven reclinats al tricliniS’anomenava

Triclini

Triclini

així perquè hi havia tres llits coberts amb coixins. Aquests s’anomenaven de dreta a esquerra: summus, medius, imus i els tres llocs de cada llit s’anomenaven: locus summus, locus medius i locus imus. En quant al lloc d’honor, el de l’amo de la casa, era el locus summus, junt a la persona de major respecte.

La taula que servia als comensals cómodament reclinats als llits era rodona. En ella hi eren posats els menjars i un recipient amb el vi. Els comensals es podien servir a la seva voluntat. També el saler quedava sempre a la seva disposició i l’ampolla de vinagre.
Per col·locar els plats amb el menjar s’utilitzava un moble especial anomenat repositorium.

Els comensals menjaven reclinats amb el colze del braç esquerre recolçat en un coixí i amb els peus col·locats cap a la dreta. Els llocs estaven separats mitjançant coixins posats sota la roba del llit del triclini. El plat (platina) era agafat amb la mà esquerra. Es menjava amb els dits, ja que no es coneixia encara la forquilla. Era senyal d’elegància menjar amb les puntes dels dits amb cura de no tacar-se massa.

Els esclaus empleats al servei servien el vi o tallaven el menjar. Uns altres esclaus havien de recollir la taula. Cada comensal portava un esclau de confiança, el qual asistia al banquet en continua espera dels ordres del seu amo i prestant-li serveis.

El sopar es dividia en tres moments:

– Els gustus o gustatio “entremesos”, formats amb menjars lleugers i propis per estimular l’apetit.
– El sopar, propiament dit, de uns quants plats, durant el qual es bevia ví.
Secundae mensae “postres”. Normalment eren picants o secs, per provocar la sed i així la gent bevia més.

Aquests banquets duraven hores i hores. Naturalment, no només menjaven i bevien. A més de conversar i discutir, hi havia distraccions i entreteniments de diversos tipus: lectures dels esclaus als comensals, artistes tocant la lira, s’explicaven acudits, es jugava a jocs d’atzar… i també es contractava a ballarines o afeminats ballarins.

 

Receptes:

En aquest llibre de Cuina eròtica romana,  hi ha 10 receptes, classificades en entrants, primers plats i postres.

Dels plats del llibre ens han cridat l’atenció aquests tres que hem escollit per fer un menú de l’època.
Cadascun d’aquests plats està fet amb ingredients afrodisíacs i tenen unes característiques especials, per això ens van cridar l’atenció:

L’aperitiu serien els ous escalfats amb vinagreta de pinyons.
Els ous eren un potent afrodisíac, per això es complementaven altres plats, com el marisc i els bulbs, i així el seu poder afrodisíac es feia més poderós. A més els pinyons, com altres fruits secs, s’utilitzaven per les seves propietats energètiques i alt contingut en minerals.

El primer plat són les garotes condimentades.
És un plat eròtic si pensem que el que ens mengem les gònades, que són els òrgans reproductors del animals, en aquest cas, de l’eriçó.

Pels postres tenim el pastís del jardí de Príap. Antigament es coïen sovint pastissos de farina i mel amb formes de vulva o pit femení i també en forma de fal·lus. És una proposta creada pel grup KuanUm! A partir de “Marcial, Epigrames, XIV, 70.”
Porta anís com a condiment, i això era altament vigoritzador per a l’activitat sexual.

 

 GVSTATIO “aperitius”

IN OVIS HAPALIS 

“Ous escalfats amb vinagreta de pinyons”

 

PRIMA MENSA “primer plat”

IN ECHINO  

“Garotes condimentades”.

 

SECVNDA MENSA “postres”

DVLCIA EX VIRIDIARIO PRIAPI 

“Pastís del jardi de Príap”.

 

POIVS “begudes”

MERVM ALBVM

“Vi blanc”

SPVMA VENERIS

“Aigua”

 

Entre totes les begudes, la més apreciada era el vi, bàsic des del punt de vista eròtic. Era considerat afrodisíac pels homes i ajudava a fecundar les dones.

Hi ha diferències entre la nostra forma de cuinar i sobretot amb els ingredients que utilitzem ja que en aquella època hi havia una sèrie de begudes i aliments que els romans no van conèixer. Per exemple el cafè, el sucre, els licors, les patates, els tomàquets…

Més que als menjars, la diferència entre el nostre gust i el dels romans es mostra en els condiments.
Antigament era usual mesclar sabors forts amb sabors dolços. Per això, a alguns plats, junt al vinagre i la menta s’utilitzaven la mel i les fruites esmicolades.

La principal característica de la cuina romana consisteix en l’abundant ús que es feia d’algunes salses de peix, com el garum. Actualment es creu que un menjar preparat amb el garum no seria tolerat pels nostres estomacs.

Per tant podem veure una sèrie de diferències entre la nostra forma de cuinar, que veiem exemplificades al menú que hem escollit.

Aquí us deixem les tres receptes dels plats que hem triat per al menú  extretes del llibre del grup KuanUm!  Cuina eròtica romana, per si voleu provar a casa vostra.

 

IN OVIS HAPALIS “Ous escalfats amb vinagreta de pinyons”

"Ous escalfats amb vinagreta de pinyons". Font: Apici, L’art de la cuina, VII XVII

“Ous escalfats amb vinagreta de pinyons”. Font: Apici, L’art de la cuina, VII XVII

Els ous eren una part important de la dieta del poble romà. Simbòlicament eren la vida mateixa per a romans i grecs posseïen la virtut de productors d’esperma. En el sopar romà figuraven als entrants i podien complementar altres plats, com el marisc, amb la qual cosa suposava que el seu poder afrodisíac es feia més poderós.

Ingredients (per a 2/4 persones).

4 ous de gallina.                       2 cullerades de vinagre.

2 litres d’aigua.                         1 cullerada de mel líquida.

1 raig generós de vinagre       1 grapat de sal.

de vi blanc (3 cullerades).       3 grans de comí.

1 polsim de sal d’api.               5 grans de pebre negre.

1 cullerada de garum.              50g de pinyons.

 

Procediment:

Per a la salsa:

  1. Dins d’un bol, prepareu una vinagreta batent enèrgicament el vinagre amb el comí, la sal d’api, el pebre, la mel  el garum.
  2. Deixeu-ho reposar després d’haver posat els pinyons a macerar dintre d’aquesta salsa.

Com s’han d’escalfar els ous:

  1. Poseu a bullir l’aigua dins d’una cassola, amb una mica de sal i un raig generós de vinagre de vi blanc.
  2. Quan arrenqui el bull, agafeu un cullerot de mànec llarg i remeneu l’aigua formant un remolí.
  3. Aneu escalfant els ous, un per un i molt ràpidament per tal que el remolí que es fa en cada ou aconsegueixi conservar la seva forma.
  4. Coeu els ous durant, aproximadament, 4 minuts, tot vigilant que no es cogui el rovell.
  5. Amb molta cura, traieu-los de l’olla amb un escumadora (si en voleu fer més, feu-los en diferents torns amb un màxim de 4 cada vegada).

Aboqueu la salsa a sobre de cada un dels ous i presenteu-los acompanyats d’una cullera.

IN ECHINO  “Garotes condimentades”.

"Garotes condimentades".  FONT: Apici, L’art de la cuina, IX, VIII, I

“Garotes condimentades”.
FONT: Apici, L’art de la cuina, IX, VIII, I

 

Els eriçons eren considerats un plat exquisit. És un aliment ben eròtic, sobretot si pensem que el que mengem són les gònades, és a dir, els òrgans reproductors dels animals.

Ingredients

1 dotzena d’eriçons de mar.

Per a la salsa.

2 cullerades d’oli d’oliva.

200 ml de brou de peix.

3 cullerades de vi blanc dolç.

Un polsim de pebre

Oli d’oliva verge.

2 culleradetes de liquamen o salsa oriental de peix.

Procediment:

  1. Comenceu amb la salsa. Dins d’una paella, combineu l’oli, mitja part del brou de peix, el liquamen, el vi i el pebre negre. Porteu-ho a ebullició per tal que redueixi a foc molt lent.
  2. Entretant, prepareu els eriçons de mar. Un per un, i amb l’ajut d’uns guants gruixuts, els col·loqueu amb la boca cap amunt i els practiqueu incisió amb la punta d’un ganivet o unes tisores de cuina (us adonareu que la closca de l’eriçó és força fràgil).
  3. Aboqueu tots els sucs dins la paella que està coent, interposant-hi un colador fi.
  4. Retalleu de nou la boca del cos punxegut de l’eriçó, de manera que la convertiu en una mena de bol punxegut. Aquest retall el descarteu i traieu la carn vermellosa de l’interior, que són les gònades, i les tireu a un bol net. Rebutgeu la resta de l’animal i netegeu bé l’interior de la closca. Deixeu-la escórrer cap per avall.
  5. Un cop tingueu tots els eriçons nets, el suc passat per un colador afegit a la paella que cou a foc lent, i la carn neta, ja podeu farcir els cossos amb les gònades i la salsa reduïda.
  6. Disposeu en una cassola, a la qual s’ha afegit la meitat del brou de peix i una mica d’aigua, els eriçons farcits. Dueu-los a ebullició i aleshores cuineu-los uns 5 minuts.
  7. Presenteu-ho amb unes culleretes i gaudiu del poder de Venus!



 

DVLCIA EX VIRIDIARIO PRIAPI “Pastís del jardi de Príap”.

DVLCIA EX VIRIDIARIO PRIAPI . Proposta ideada de KuanUm!, a partir de Marcial, Epigrammaton “Epigrames”, XIV, 70.

DVLCIA EX VIRIDIARIO PRIAPI .
Proposta ideada de KuanUm!, a partir de Marcial, Epigrammaton “Epigrames”, XIV, 70.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

280g de farina de rebosteria.                1 cullerada d’anís verd mòlt.

3 ous batuts.                                             Un pessic de llavors d’anís per

1 sobre de llevat de rebosteria             adornar.

200g de mel.                                              1 culleradeta de gingebre mòlt.

125 ml de suc de poma.                             100 ml d’oli d’oliva verge extra.

 

Per a la cobertura:

500 ml de llet (es recomana sencera, però es pot fer amb llet semidesnatada).

50g de midó.

6 rovells d’ou.

125g de mel.

1 polsim de gingebre mòlt.

1 polsim d’anís mòlt.

1 parell de flors de espígol.

Per a la ornamentació:

La crema de cobertura mateixa.

Fruits vermells i raïm.

Anissos verds escampats per sobre.

Un rajolí de mel.

Una fulla de menta.

Preparació:

Cobertura (es farà el dia anterior, per tal que espesseixi i madurin els sabors):

  1. Poseu en un cassó la llet i uns 75g de mel líquida, afegiu-hi una mica d’anís, gingebre mòlt i les flors d’espígol, i poseu-ho al foc, mentre ho aneu movent de tant en tant. Quan arrenqui el bull, retireu el cassó del foc i deixeu-ho infusionar uns minuts.
  2. Dins d’un bol, poseu-hi la resta de la mel, bateu-ho amb les varetes fins que els rovells d’ou estiguin escumosos, i aleshores és el moment d’incorporar la llet als rovells. És molt important que aboqueu els ingredients calents sobre els freds, en cas contrari el rovell d’ou quallaria.
  3. En aquest punt aboqueu la preparació anterior, a poc a poc, sobre els rovells, sense deixar de batre. Un cop hagueu incorporat tota la llet, torneu a posar la preparació al cassó.
  4. A una temperatura mitjana-baixa (en un foc elèctric al voltant del número 4, depèn de la cuina), coeu la crema sense sobrepassar els 85ºC, i no deixeu de moure-la amb una cullera de fusta per tal d’evitar que s’enganxi al fons.
  5. Coeu-ho durant cinc minuts aproximadament, o fins que la crema hagi agafat una mica de densitat (ho podeu comprovar, si en queda rastre, passant el dit pel dors de la cullera de fusta).
  6. Passeu la crema pel colador xinès i poseu-la a refredar ràpidament dins d’un recipient amb gel, posat al bany maria. Podeu cobrir la crema amb una làmina de film transparent, per tal que no hi faci una pel·lícula a sobre.
  7. Us recomanem deixar madurar la crema d’un dia per altre perquè els sabors es realcin.

Pa de pessic:

  1. Escalfeu el forn a 180 graus.
  2. Mentrestant, tamiseu la farina amb el llevat, l’anís verd i el gingebre mòlts dins d’un bol.
  3. Afegiu la mel, el suc de poma i l’ou, i barregeu bé tot el combinat.
  4. Unteu un motlle rectangular amb oli d’oliva i aboqueu-hi el combinat anterior.
  5. Poseu-ho al forn durant una hora o fins que, en clavar un escuradents al centre, surti net.
  6. Deixeu-ho reposar uns minuts i finalment desemmotlleu-ho amb cura, deixant-ho reposar sobre una reixeta.
  7. Quan es refredi, doneu-li la forma de Príap amb un ganivet.
  8. Presenteu-lo amb la crema per sobre, les granes d’anís, una mica de menta i els fruits vermells tot al voltant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *