Adulteri

Home i dona cometent adulteri.

Home i dona cometent adulteri.
Fresc pertanyent a la Casa della Farnesina, situat al Museo Nazionale Romano

L’adulteri,del llatí adulterium, era l’activitat sexual entre una dona casada i un home que no és el seu marit.

L’adulteri comés per part d’una dona de classe baixa no és considerat un problema, mentre que era un crim si provenia de qualsevol altre classe social. La divisió de classes decidia la importància de la situació.

El càstig per aquesta practica variava segons la situació. A la majoria de casos les penes criminals eren ordenades per la dona adultera i el seu amant. Aquelles eren majorment patrimonials en naturalesa, dictant la confiscació de la meitat de la propietat del adúlter, un terç de la dona, així com la meitat del seu dot, que era el patrimoni que la futura esposa o dona entregava al seu marit.

De vegades el càstig permès era que un marit podia matar a la seva esposa si la trobava cometent adulteri. El fet que el cap de família sigui el pare o un home gran és un fet important, el càstig seria imposat per la responsabilitat d’aquest home. En molts casos, si la mort no era la pena la dona adultera tenia prohibit tornar a casar-se.

L’adulteri va passar a ser un crim públic, que fins llavors es resolia en família. El marit era obligat a demanar el divorci (en cas contrari seria acusat de violació), disposant de 60 dies per presentar una queixa en contra de l’esposa adúltera. Qualsevol ciutadà podia presentar proves de l’adulteri dins d’un període de quatre mesos. En cas que cap persona denunciés alguna cosa durant aquest període, la dona no podria ser jutjada.

Era una cosa greu que donava drets al pare o al marit de matar a la seva filla o esposa i també al amant. Si la dona era soltera, si era prostituta, estrangera o esclava no es considerava adulteri encara que es trobes amb un casat.

 

Al món grecoromà trobem lleis molt estrictes contra l’adulteri, però casi totes discriminatòries de l’esposa. Encara esta vigent el concepte de que la esposa era propietat del marit, la pràctica de prestar les esposes és comú encara entre alguns pobles primitius, també era promoguda per Licurg, legislador espartà.

Va ser també una de les preocupacions de l’emperador August, que l’any 17 a. C., a través de la Llei Julià de adulteriis coercendis, sancionava severament als que el realitzaran.

August va aplicar les disposicions d’aquesta llei sobre la seva pròpia família particularment sobre la seva filla i la seva néta, les dues trucades Julia. Va denunciar als molts amants de la primera a través d’una carta que va dirigir al Senat Romà i va manar a matar a un d’ells, Juli Antoni, fill de Marc Antoni, que fa que la filla fora bandejada a la illa de Pandataria, quant a la seva néta, també va ser enviada a una illa inhòspita per la pràctica d’adulteri.

 

El següent passatge de la Oratio contra Neaera, l’autor que encara és incert però que ha sigut atribuït a Demóstenes, que ens deixa veure la reconeguda llibertat del marit grec:

Plutarc

Plutarc

“ Tenim amants pels nostres plaers, concubines per la nostra continua atenció i esposes per donar-nos fills legítims i per que siguin fidels ames de claus. I a causa del dolor que aquest fet implicava per el marit el legislador atenès Solón va permetre que qualsevol home podia matar a una dona sorpresa en adulteri”

Plutarc, Solon

 

La meta d’aquestes lleis era la neteja moral de Roma i mantenir les classes socials intactes.

Entre els pobles més primitius l’adulteri és castigat amb molt rigor. Però és condemnat i castigat solament per construir una violació dels drets del marit.

ACTUALITAT

L’adulteri durant el pas del temps ha deixat de veures de la mateixa manera que abans en alguns països, ha deixat de ser una violació i un insult per part de la dona al home, deixant de banda també les penes de mort a les quals es sotmetien abans la majoria dels adulters.

Encara que avui dia hi han països on encara cometre el adulteri està molt malt vist sobretot per part de la dona, com ha passa desde fa molts anys.

A Espanya l’adulteri va deixar de ser un delicte l’any 1978, però no per això ha deixat de ser el decadent principal per a molts matrimonis que s’han divorciat. En països com Puerto Rico segueix sent un delicte penal on es pot castigar amb multa o fins i tot arribar a la presó durant noranta dies.

En països que tenen l’islam com a religió encara castigen a les dones amb la lapidació, deixant impunes als homes gràcies a la poligàmia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *