Un aliment afrodisíac és qualsevol substància que augmenta l’apetit sexual. El seu nom fa referència a Afrodita, deessa grega de l’amor.
L’origen dels afrodisíacs es remunta molt abans de la Grècia antiga i no hi ha hagut cap cultura antiga o moderna que no tingui plantes o qualsevol aliment estimulant.
Alguns afrodisíacs funcionen estimulant els sentits i altres es prenen en forma de menjars, begudes, drogues o preparats medicinals.
L’aliment que cal destacar de l’època Romana és el garum una salsa de peix que de vegades s’utilitzava per amanir altres aliments. El seu procés d’elaboració consistia a posar dins d’un recipient vísceres de diversos peixos i mariscs a continuació se li posava molta sal i se li deixava al sol durant dos mesos. El romans el consideraven el seu aliment afrodisíac.
Hi havia un grup d’aliments considerats afrodisíacs, ja que la seva forma recordava la dels genitals. Els masculins eren la pastanaga, el cogombre, el porro, la carxofa o el nap, i els femenins els mol·luscs, especialment les ostres, el cargol marí i el terrestre. Fruites com melons, préssecs, figues, peres, dàtils o nous són alguns dels més comuns .
Referències dels aliments que els romans consideraven afrodisíacs les podem trobar en obres literàries com les següents :
Art d’estimar, d’Ovidi
Banquet dels Erudits, d’Ateneu
De re coquinaria, d’Apici
Història Natural, de Plini
De materia medica, de Dioscòrides
Afrodísiacs Romans
Aquests són alguns dels afrodísiacs romans dels que tenim constancia avui dia:
- Raïm: el déu grec Dionís, no era només el déu del vi, sinó també el de la fertilitat i procreació. Els raïms sense fermentar també tenen propietats estimulants.
- Vi: barrejat amb gengibre,canyella, vainilla i sucre, és conegut com l’afrodisíac d’Hipòcrates.
- Ceba: gairebé des de la prehistòria, se li atribueixen propietats afrodisíaques a la ceba. Va ser l’afrodisíac més usat en l’antiga Grècia, i freqüentment és inclosa com a ingredient clau en la cuina romana. La ceba millora la circulació a l’àrea del penis i t’omple d’energia.
- All: és utilitzat com un afrodisíac pels egipcis, grecs, romans, xinesos i japonesos. Possiblement, la major part del seu efecte afrodisíac s’associa amb el fet que fa el menjar més desitjable, estimula la secreció de sucs gàstrics, incrementa la gana i, generalment contribueix a una sensació de benestar.
- Nous: nucis(nou), el seu nom en llatí indica les seves propietats: literalment significa les glàndules de Júpiter. L’origen del seu nom ha de ser l’ús que se li donava a l’antiga Roma, per a rituals de fertilitat. Això incloïa la pràctica de llançar nous en lloc d’arròs, en les cerimònies de matrimoni.
- Pebrot: la reputació del pebrot com afrodisíac es remunta a l’antiguitat, quan era usat per egipcis, romans i grecs.
Segons el llibre El Jardí Perfumat, Jeque Nefzawi, escrit l’any 1535 i considerat el kamasutra arab, has de: mastegar una mica de pebrot o de les seves llavors,posar una quantitat del mateix sobre el teu membre i disposar-se a l’acció. Tant l’home com la dona ho gaudiran.
- Pinyons: La llavor del pi sembla tenir una reputació afrodisíaca voltant de tota la Mediterrània. En el seu llibre de cuina De re coquinaria, d’Apici, citant el romà Marc Terenci Varró, suggereix l’ús de pinyons juntament amb ceba guisada, mostassa blanca i pebrot. Galé, un grec del segon segle, indica que prendre una barreja de pinyons, mel i ametlles abans de dormir, durant tres nits consecutives, té l’efecte d’augmentar l’atractiu sexual.
- Espàrrecs: Tant els egipcis, grecs, romans i àrabs coneixien el seu consum com afrodisíac. Culpeper va escriure: “… les arrels cuites, preses en dejú diverses matins depiertan la luxúria en homes i dones.”
ACTUALITAT
Actualment alguns d’aquest afrodísiacs romans han deixat de considerar-se com a tals o bé s’han deixat de consumir (garum, vi, ceba, all, pebrot). També nosaltres tenim altres tipus de menjar que es consideren afrodisíacs tals com:
-
Ginkgo Biloba: conegut com Gingko o arbre dels quaranta escuts, és un arbre que manté l’òrgan viril en plena forma.
-
Gelea reial: És un estimulant general i per descomptat genital, el qual triga una mica a fer efecte.
-
Api: Igual que qualsevol aliment que actuï sobre els òrgans urinaris , l’api té un moderat efecte afrodisíac , encara més si es pren el seu brou.
-
Frambuesa: Aquesta fruita és més adequada per a la dona ja que contribueix a relaxar els òrgans sexuals i facilita l’acte amorós en l’home .
-
Ginseng: Un te tebi , quinze minuts abans de començar la sessió , és un beuratge totalment segur.
-
Malva: Aquesta herba pot ser útil per a aquelles trobades fortuïtes que ens fan estar en tensió , ja que prenent en infusió ens relaxem prou , al mateix temps que la nostra passió augmenta.
-
Dàtil: Un altre fruit sagrat per als moros. La seguretat del seu efecte és total.
-
Alvocat: Diuen que l’efecte afrodisíac de l’alvocat es centra en la seva llavor, a la qual més d’un recorre per millorar la seva potència viril. Si voleu treure el millor profit, sumergid les llavors en llet perquè s’estovin abans de menjar-les.
-
Civada: Els flocs de civada són molt útils en la dona sense entusiasme, però amb prou feines tenen efectes en l’home.
-
Xocolata: La xocolata no només resulta un dolç deliciós sinó que també és un excel·lent estimulant per a les relacions íntimes tal com ho demostren alguns estudis sobre aquest com afrodisíac.
-
Mel: Allò d’anar de lluna de mel no era una ximpleria, ja que era costum regalar als amants gerres plenes de mel perquè els seus primers passos amorosos estiguessin coronats per l’èxit.
-
Maduixa: Estimula d’una manera directa les glàndules endocrines i el sistema nerviós.
-
Poliol: És bo per a les dones, ja que estimula la producció d’hormones femenines.
-
Coco: A l’Índia el tenen com a símbol de fertilitat i maternitat. Barrejada la seva llet amb rom i baies jamaicanes és un poderós afrodisíac.
-
Meló: Aquesta rica fruita és un magnífic truc sexual ja que conté fitonutriente citrulina, que provoca l’augment d’òxid nítric en el teu organisme. Com a conseqüència: t’excitarás més i més ràpid.
-
Ostres: Sempre s’ha dit que els mariscs en general són un gran afrodisíac, però de tots els productes del mar indubtablement les ostres són les més populars, i amb raó, ja que el seu alt contingut de zinc augmenta la producció de testosterona i estrogen, hormones que juguen un paper fonamental dins del desig sexual.