Avortament

L’avortament és la interrupció del desenvolupament del fetus durant l’embaràs.

La paraula avortament prové del llatí abortus, que aquesta a la seva vegada deriva del terme aborior “morir”.

Aquest concepte s’utilitzava per referir-se a l’oposat a orior “néixer “, és a dir el seu contrari.

Existeixen diversos tipus d’avortaments:

  • Avortament natural: aquest passa quan el fetus es perd per causes naturals.
  • Avortament induït: aquest, en canvi, és provocat, és a dir, amb l’objectiu d’eliminar el fetus, ja sigui amb assistència medica o sense ella.
Dona en el moment del part.

Dona en el moment del part.

Segons el dret romà, al nasciturus, “el qui està a punt de néixer”, no se’l considerava persona, perquè en la antiga Roma l’avortament estava permés, encara que si se li reconeixen drets. Per exemple si la dona embarassada estava condemnada a mort, l’execució es posposava fins al naixement.

En l’època d’Ovidi l’avortament degué ser molt estès ja que va escriure referint-se a les classes superiors:

 

Nunc uterum vitiat quae vult formosa videri,  raraque,

in hoc aevo, est quae velit esse parens.

 

“Ara corromp el seu ventre la qui vol veure’s hermosa, i és rara,

en aquesta època, la que vol ser mare”.

 

Durant el regnat dels emperadors Antoní Pius i Alexandre Sever va ser molt castigat l’avortament, sancionant l’ús de substàncies abortives, per considerar-se una ofensa a l’espòs de la dona embarassada, podent castigar-la amb la pena de mort, d’acord amb la intenció de la mare en el moment de cometre l’avortament (com per exemple fer-ho per cobdícia).

La llei Cornelia promulgada pel dictador Luci Corneli Sul·la prohibia les pràctiques abortives, l’emperador August preocupat per la baixa natalitat de la seva època va prendre mesures per obligar als joves a casar-se i d’aquesta manera també va prohibir l’ús de mètodes anticonceptius i l’avortament.

Les mesures contra el avortament tenien dos objectius diferents: per una part l’equilibri demogràfic, ja que aquestes lleis van coincidir amb la baixa natalitat a Roma. Per una altre, l’avortament era considerat com un delicte que es comet contra l’home per privar-li de la seva descendència.

Estris mèdics.

Estris mèdics.

Un autor que cal destacar és el ginecòleg i obstetra Sorà d’Efes, en la seva obra  abasta molts temes de ginecologia però també ens parla de l’expulsió prematura del fetus. Parlant de l’avortament Sorà descriu les dues grans postures al respecte. Per un costat els qui pensaven que estar a sota del jurament hipocràtic impedia tal pràctica ja que el metge ha de vetllar per les obres de la natura. Les situacions que admeten aquests actes serien les d’un part perillós. El comentari final de Sorà és que és preferible preveure la concepció que matar a l’embrió.

El naturalista llatí Plini el Vell, que posseïa vasts coneixements en nombrosos camps científics, possats tots ells de manifest en la seva Història Natural, esmenta els anticonceptius.

Sorà ecomanava en una de les seves obres, Ginecologia 1, obra que va aconseguir un considerable prestigi en els segles següents, l’ús d’una barreja composta per oli ranci d’oliva, mel i bàlsam o resina de cedre, que havia introduir-se en l’úter.
També propugnava l’ús d’un mètode que es va revelar bastant eficaç. Aquest consistia a introduir una bola de llana a la vagina que era empesa fins a l’entrada del coll de l’úter, prèviament amarada de vi o altres substàncies de textura gomosa (un líquid en el qual prèviament s’havia dissolt escorça de pi).
Un altre mètode consistia a crear una crosta sobre el penis, mitjançant una pomada que posseïa la qualitat de matar l’esperma, al tancar l’accés al coll de l’úter.
En època romana s’utilitzaven igualment amulets com anticonceptius.
Sorà rebutja de ple aquest procediment per la seva ineficàcia quan diu:

“Alguns es serveixen d’amulets, imaginant que exerceixen un gran paper en matèria d’antipatia; citem entre ells la matriu de mula o el cerumen d’aquest mateix animal, i altres coses encara, que revelen decebedors quant als seus efectes.”

L’ús d’amulets devia estar molt estès, principalment entre les classes baixes. Plini esmenta també alguns tipus d’amulets que les dames feien servir per no quedar-se embarassades. Alguns d’ells eren tan curiosos com els que es fabricaven amb una determinada espècie d’aranya que, embolicada en un tros de pell de cérvol, es penjava al coll de la dona abans de sortir el sol.

ACTUALITAT

Actualment amb l’evolució de la medicina existeixen altres tipus d’avortament

  • Avortament terapèutic que es duu a terme quan la vida de la mare està en perill alhora del naixement del nadó o quan aquest pot néixer amb alguna malaltia greu o genètica.
  • Avortament electiu on és la mare que decideix interrompre’l per motius personal, ja siguin econòmics o socials.

Aquest últim cal remarcar que no esta permès en tots el països, alguns solament poden decidir en cas que la dona hagi sigut violada.

  • Avortament farmacològic: Es bassa en el subministrament de la mifepristona o RU486, un medicament que fa el mateix efecte que un avortament espontani.

L’avortament ha evolucionat molt desde l’antiguitat fins els dies d’avui, des de ser un delicte i arribar a la pena de mort per la mare, fins ara que la dona esta en tot el seu dret d’elegir que vol fer, per tant es veuen reflectides els avenços en la societat com també els avenços mèdics.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *