Tot llegint M Dolors Alibés

 Llegim M Dolors Alibés perquè la volem recordar tal i com ella volia, llegint, explicant contes, aprenent la nostra llengua, vestint les paraules amb nous significats… Per ella, ara que fa un any que ens va deixar, ens inventem aquests contes per fer perdurar la seva tasca d’escriure fent petits escriptors.

 Una idea dels nens i nenes de cicle inicial a partir partir del conte L’amfibi

M Dolors t’agradaria molt veure la nostra exposició d’amfibis els divendres al matí quan fem lectura. Tota la biblioteca fa un flaire que ens engresca a llegir i a escriure i mira que contents que estem:

 I ja ho saps quan hi ha alegria no manca motivació. Vet aquí que la imaginació es desperta i en surten un munt de contes que no parem d’explicar-nos entre nosaltres i que potser en algun raconet sospitem que fins i tot tu els podràs llegir o escoltar.

Comença la nostra sessió de contacontes

SOAP SAVON

Hi havia una vegada a Disneyland, París, una pastilla de sabó. La vaig trobar allà i ens hem fet molt amigues perquè heu de saber que té un poder màgic. Si la mireu fixament hi veureu tots els personatges d’Eurodisney dins d’un mirall. Viu en una casa ben bonica. I un moment de silenci, vigileu que la màgia s’escampa per tot arreu! Núria Cubí.

 

L’AMFIBI BLANC

Hi havia una vegada un amfibi que era blanc i els altres eren verds. Un dia va anar amb tren a Madrid i es va trobar un amfibi que era de color verd, però tot i així al final es van casar. Àlex Ruiz

 

GROC COM EL FORMATGE

Us presento al meu amfibi. És groc com el formatge. I atenció si us veu us transforma de color groc!

 EL MEU CONTE

Hi havia una vegada un amfibi que sempre es banyava al riu. Un dia d’hivern el riu es va glaçar, però per sort l’amfibi tenia un bon cau a sota l’aigua. A la primavera el riu es va anar desglaçant i els amfibis es van tornar a fer els reis del riu. Aleix Sellabona

 

LA LIDA

Hola,

 Em dic Lida. Sóc petitona, rectangular com una rajola de xocolata i relliscosa com el sabó. Tinc la cara blanca com la neu i quan amb poso a la banyera faig olor de coco. Em vaig comprar una casa transparent per viure-hi. És una mica petita, però i cabo bastant bé.

Aina Vilardell

 

LA PIRÀMIDE DEL TRESOR

Hola,

Em dic Roger i us presento als meus amfibis. Aquí teniu la mare bonica com tres flors i els seus dos fills bessons. Tots vivien en una cambra secreta d’una piràmide d’Egipte.

Els dos nens sempre jugaven pels passadissos secrets i un dia van descobrir el tresor de la piràmide.

Van anar corrents a dir-li a la seva mare i des de llavors encara viuen més feliços. Roger Colom

 

ELS DOS BESSONS

Aquí teniu els meus amfibis. Són com dues maduixetes i us diré un secret: per dintre el seu cos hi ha suc de macedònia, són iguals com dues gotes d’aigua i el que més els agrada del món és la fruita. Txell Plans

 ELS QUATRE GERMANS

Us presento als meus amfibis: els dos bessons verds i els dos bessons taronges. I alerta que el seu poder màgic és escriure a la gent! Júlia Llach

 

EL GERMÀ PERDUT

Hi havia una vegada una família d’amfibis que se’n van anar a passeig i el germà gran es va perdre perquè es va allunyar quan va veure un animal que brillava molt. Al cap de quatre dies quan el germà gran tornava cap a casa els seus germans havien sortit a buscar-lo. Pel camí van xocar i junts van anar cap a casa ben contents. Irma Godayol

 

BLANC COM LA NEU

El meu amfibi és blanc i molt relliscós, però un dia va tenir unes bombolletes de sabó molt petites que eren els seus fills, les vaig acaronar com si fossin un nen petit i per això ara me l’estimo molt. Laura Mir

 

ELS TRES AMFIBIS

A Osona hi havia un pare que tenia quatre fills. La mare era molt neta i blanca com el pare. Semblava una fulla tendra d’enciam. Maria Torroella

LA HISTÒRIA DELS MEUS AMFIBIS

Hi havia un amfibi que es deia LUX i era una bonica noia. Un dia la Lux va marxar de viatge a Luxiana i va tornar el 6 de gener. Mar Córdoba

LA GERMANA GRAN I LA RILANJA

La Rilanja és un amfibi molt bonica. Sap escriure, llegir, fa molta olor de nata i és molt maca. Farta de rentar mans la Rilanja volia veure món. Un dia mentre rentava unes mans es va escapar. Va sortir per la finestra fins arribar al carrer. Allà va veure que tot era molt brut i ella sola no podria fer-ho net. Trista va tornar cap a dalt al seu pis i va pensar que continuaria rentant mans. Carla Vaqué

EL MEU AMFIBI

El meu amfibi és blanc, relliscós, amb molta olor de llet, petit com un cercle i molt fi com una manta. Jordi Solà